Vae Victus, disponible en format ebook

Aquesta setmana La Campana ha publicat la segona part de 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol. El llibre es pot trobar també en versió digital. El podeu adquirir de forma legal en català i en castellà a Liberdrac, la plataforma digital del Gremi de Llibreters.

Josep Vicenç i Eres

Josep Vicenç i Eres

Economista, filòleg i professor de màrqueting de la Universitat de Girona i de l'Institut Montilivi.

Aquesta setmana La Campana ha publicat la segona part de ‘Victus’, d’Albert Sánchez Piñol. Pocs saben que aquest llibre es pot trobar també en versió digital. El podeu adquirir de forma legal en català i en castellà a Liberdrac, la plataforma digital del Gremi de Llibreters de Catalunya fent clic aquí. Josep Vicenç Eres ja l’ha llegit i en fa ressenya a Núvol.

Albert Sánchez Piñol | © Pere Virgili | Barcelona Metròpolis

El filòleg Mn. Modest Prats explicava a les seves classes d’història de la llengua que els catalans no teníem prou coneixement de la nostra història i, sobretot, de la del segle XVIII. Aquest desconeixement, segons Prats, ha condicionat negativament la interpretació del que va passar durant aquest segle. Fins ara, aquesta ignorància històrica ha estat una rèmora massa pesada per als catalans per poder-nos projectar, alliberats, cap al futur.

Aquest dèficit s’ha començat a esmenar amb alguns estudis publicats darrerament, com per exemple, el buidatge exhaustiu de la documentació notarial de l’època que ha fet l’historiador Albert Garcia Espuche a Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 (Edicions 62, 2014). També cal esmentar el revelador llibre d’Antoni Muñoz, L’11 de setembre poble a poble (La Campana, 2015) que documenta com el terrorisme militar borbònic va cremar milers i milers de domicilis particulars, va incendiar pobles sencers (Arbúcies, Caldes de Montbui, Castellterçol, Esparreguera, Espinelves, Manresa, Monistrol de Montserrat, Oristà, Peramola, la Pobla de Claramunt, Prats de Lluçanès, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí Sarroca, Sant Quintí de Mediona, Teià, Terrassa, Torelló, Viladrau i Vilassar de Dalt) i va condemnar a la pena de mort tants civils resistents que decidien per sorteig qui executarien, ja que no donaven l’abast. Així, per exemple, un oficial borbó va declarar: «Todos ellos merecen la horca, però son muchos para hacerlos ahorcar a todos».

Muñoz també ens desvela documentalment, per primer cop, l’existència d’un tal Martí Zuviría -ajudant del general defensor de Barcelona, Antonio Villarroel- com un dels quatre membres que van negociar amb el mariscal Berwick les condicions de la capitulació de Barcelona i que, després, els Borbons no van respectar. Per tant, ara sabem que Martí Zuviría -l’antiheroi que va crear Albert Sánchez Piñol a Victus– va tenir un paper rellevant en el setge i en les negociacions de la capitulació.

Albert Sánchez Piñol

Segons l’historiador Agustí Alcoberro, la guerra de Successió no va tenir un bon final per als catalans ja que hi van morir 1.200.000 persones, Catalunya va perdre les seves llibertats polítiques i va provocar el primer exili polític dels catalans (hi va haver entre 25.000 i 30.000 refugiats, que van anar sobretot a Viena). La història d’aquesta derrota i de l’exili, la descriu exhaustivament en 6.000 folis Francesc de Castellví a les seves Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 (publicades per primer cop per la Fundación Francisco Elías de Tejada de Madrid el 1997). Aquesta obra va impressionar Sánchez Piñol i fins i tot va ser un dels motius, a part de la voluntat de difusió, pels quals va escriure la seva novel·la en castellà.

És en aquest context històric tan dramàtic on es desenvolupa el segon volum de la trilogia, Vae Victus (“Ai, dels vençuts!“), que ara s’ha publicat simultàniament en castellà i en català, amb una traducció de Xavier Pàmies. Es tracta d’una magnífica novel·la riu que s’expandeix geogràficament arreu del món, que és un testimoni d’un país derrotat i que a la vegada retrata les misèries o les grandeses humanes que la guerra fa aflorar.

Quan va publicar Victus, Sánchez Piñol, afeccionat a la creació de monstres, va manifestar que inicialment havia pensat que el narrador fos una rata, però que finalment va preferir que fos un personatge històric aparentment menor del qual no es coneixia gaire res, cosa que li permetia assignar-li les característiques que ell considerés convenient. A Vae Victus el narrador continua essent Martí Zuviría -una rata humana-, del qual, a la mateixa obra, el científic Joseph Banks diu: «Des del primer moment que et vaig veure vaig saber que eres de veritat un farsant de primer ordre, instintivament primari, egoista, lladre, aprofitat, proxeneta, covard i traïdor».

Martí Zuviría és, de fet, una reencarnació moderna i situada al segle XVIII del personatge de Juli Soleràs de la gran novel·la Incerta glòria de Joan Sales, de la qual aquesta novel·la n’és una filla ideològica i literària. Per exemple, està farcida de sentències lapidàries o desconcertants com les que deia Soleràs («el futur és dels imbècils», «…els escèptics tenen l’obligació de no creure en res. Però creuen en ells mateixos») i que ara estan en boca de Zuviría: «No fa tant de mal allò que has viscut sinó el record del que has viscut», «no, definitivament, no hi ha guerres bones», «l’únic dia alegre d’una guerra és el primer»,«la por afebleix les muralles molt més que l’artilleria», «és més fàcil trobar un escarbat bonic que un capellà cristià», «Por a pensar. Crec que és la millor definició de l’univers borbó».

Albert Sánchez Piñol | Foto de Ferran Forné

No us penseu que és una novel·la-crònica ensopida, sinó tot el contrari. És un relat esbojarrat i molt divertit, ja que ha convertit l’exili de Martí Zuviría -derrotat i amb mitja cara amputada per un projectil- en una novel·la d’aventures al·lucinant per la geografia universal del segle XVIII. L’obra està dividida en quatre episodis independents que tenen una vida autònoma, una cosmovisió, una ironia i un humor propis en relació a cadascun dels contextos on se situa.

Així, en el primer episodi, “Americans”, el nostre antiheroi Zuviría assessora militarment els indis “yamasees” (a l’actual Carolina del Sud) en la seva sublevació contra els anglesos i recorda les aventures africanes de Pandora el Congo (2005). Al mateix temps, hi ha una referència a un moment de La pell freda (aquell en què l’instructor del jove Batis Caffó li fa fer un estudi d’un petit rectangle d’un prat) ja que a Vae Victus també es proposa a un jove indi quin és el sentit últim de la praderia americana. En aquesta primera part també hi ha una història d’amor molt particular.

El segon capítol, “Hispaniensis”, està situat en el context de la guerra franco-espanyola del 1917 i el nostre protagonista ens diu que els «catalans som una acció novel·lada» i que qui realment va encendre la metxa que va decapitar el dimoni de Berwick a la batalla de Philippsburg el 1734 «van ser els morts de Barcelona». És una mena d’exorcisme dels catalans que ell va eliminar el 1714.

En el tercer capítol, “Magna parens”, Martí Zuviría retorna a Barcelona i es pot viure un dels episodis més delirants de la novel·la, on el nostre heroi es converteix en el protagonista de la venjança dels catalans contra els ocupants gràcies al vi d’Oporto. És com una novel·la negra amb tocs d’humor.

A l’últim capítol, “Australis”, Zuviría gaudeix dels plaers de Londres, ridiculitza la maçoneria anglesa, debat amb els científics vuitcentistes, practica les desinhibicions sexuals de les tahitianes i es meravella de les estratègies militars i defensives dels maoris.

En definitiva, Sánchez Piñol ha tornat a demostrar amb Vae Victus el seu geni narratiu àgil, divertit i alhora amb una maniàtica rigorositat històrica que l’ha convertit en un dels escriptors catalans més respectats i estimats arreu del món. És capaç de convertir una història local en un relat universal. No sembla català i si no ho fos l’hauríem d’adoptar.

De fet no fa res més que el que l’advocat de Pandora al Congo aconsella –en un dels diàlegs més suggerents i reeixits de la literatura catalana contemporània-: «L’ànima humana és extraordinàriament subjectiva. Això és la literatura, suposo: reconvertir l’escòria humana en or», «-A la gent no li interessa que els fets s’ajustin exactament a la veritat (…) El que volen és que el commoguin». I això és el que fa magistralment Albert Sánchez Piñol.

I per acabar, un consell: si no teniu temps, no comenceu a llegir Vae Victus. No podreu parar. Ai, dels lectors!

Podeu comprar l’edició digital a Liberdrac, la plataforma digital del Gremi de Llibreters de Catalunya fent clic aquí. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació