Uns tigres al Camp Nou

14.12.2012

El Futbol Club Barcelona i el Teatre Nacional de Catalunya uneixen forces per presentar al Camp Nou la nova obra d’Albert Espinosa, Els nostres tigres beuen llet. Isaïas Fanlo, coordinador editorial del Teatre Nacional de Catalunya, ho explica al web del TNC i ho recollim agraïts a Núvol. 

 

Foto d'Isaïas Fanlo

 

Pocs dies abans que el Barça rebi la visita del tigre Falcao, rutilant estrella de l’Atlètic de Madrid (rival de l’equip de Tito Vilanova el pròxim diumenge), uns altres tigres han visitat les instal·lacions del Camp Nou. Són els protagonistes d’Els nostres tigres beuen llet, la nova obra d’Albert Espinosa, que el pròxim dia 13 de desembre s’estrena al Teatre Nacional de Catalunya, i que ahir es va presentar a la Sala París 2006, a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona. Entre moltes altres coses, Els nostres tigres beuen llet fa un homenatge al futbol. Així doncs, no és estrany que el TNC i el FC Barcelona hagin trobat en aquesta producció el punt de partida inicial per col·laborar.

A l’escenari de la Sala Gran li ha sortit gespa. Gespa, i dues porteries. I també s’hi pot trobar un grapat d’actors que juguen a futbol. Albert Espinosa, artista polifacètic conegut per pel·lícules com Planta 4a, llibres com El món groc o sèries com Polseres Vermelles (TV3 n’està a punt d’estrenar la segona temporada), torna al teatre, on es va formar, per presentar-nos una de les seves creacions més íntimes i més intenses. Els nostres tigres beuen llet ens situa al bell mig d’una família que es retroba. Uns germans que tornen a coincidir, molts anys després, reunits a partir d’una crida de la seva germana més jove. Aquest és el punt de partida d’un text que amaga sorpreses, girs, que evoluciona de manera orgànica. El mateix Espinosa explica que l’esborrany inicial que va presentar als actors va servir únicament per marcar les regles del joc. És en els assajos on l’obra creix i adopta la forma que tindrà definitivament. Això fa que des del mateix TNC mirem l’evolució de la peça amb molta expectació. Especialment perquè som conscients que el que puguem veure durant els assajos no necessàriament tindrà relació amb el que podrem veure als escenaris a partir de dijous vinent.

Albert Espinosa amaga dins seu (i no gens profundament) un nen amb ganes de jugar. Aquesta és una de les claus del seu èxit en totes les disciplines que ha tocat: que sempre està disposat a jugar. I a jugar en equip. Com que les circumstàncies vitals el van obligar a deixar de jugar a futbol, un esport que estima, als tretze anys, sempre li havia vingut de gust fer-li un gran homenatge dalt de l’escena. La vida li va plantejar altres partits, altres finals amb molta més transcendència, però no ha volgut deixar de banda l’esport rei. El resultat d’aquest homenatge és Els nostres tigres beuen llet.

La presentació d’ahir va ser més que una roda de premsa i les cares d’Albert Espinosa i de la pràctica totalitat dels actors no podien amagar l’emoció de poder presentar l’espectacle en un dels grans temples del futbol. Una altra llum als ulls. Un somriure obert, impossible de dissimular. L’expectació era màxima: la sala París 2006 estava plena a vessar de periodistes, d’abonats del TNC i d’espectadors que havien obtingut un passi a la roda de premsa a través d’un sorteig a Facebook i Twitter.

 

Sergi Belbel i Albert Espinosa amb els actors d'Els nostres tigres beuen llet | Foto Isaïas Fanlo

 

Carles Vilarrubí, vicepresident del FC Barcelona, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a l’equip artístic de l’espectacle.  S’agraeix, i molt, que una entitat amb tanta projecció internacional, que a més es defineix com “més que un club”, hagi pres la iniciativa de difondre els valors socials i culturals de Catalunya. Només conec el cas d’un altre club esportiu que hagi donat un suport tan obert a la cultura: el Racing Club de Avellaneda, un dels equips històrics de l’Argentina. Vilarrubí va comentar que el dia 24 de gener, el Barça (empleats del club i familiars, i els jugadors de les diferents seccions que així ho desitgin) anirà en massa al TNC a veure Els nostres tigres beuen llet. Si ahir el TNC va “envair” les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, d’aquí unes setmanes serà el Barça qui faci una visita al teatre de les Glòries.

Després va venir el torn del director del TNC, Sergi Belbel, que va agrair aquesta entesa entre les dues entitats, i per últim, va parlar un emocionat Albert Espinosa, que va desvelar pocs secrets de l’espectacle.

A continuació, mentre es convidava els assistents a la roda de premsa a una visita al Museu del FC Barcelona, l’equip artístic de l’espectacle va fer-se les fotos de rigor a la llotja del Camp Nou i a la sala de premsa, amb una rèplica de la Champions. Vilarrubí, còmplice des del primer moment amb el TNC, tenia reservada una sorpresa final per als actors d’Els nostres tigres beuen llet: un passeig per les entranyes més amagades i menys accessibles de l’estadi, com ara els vestidors locals i la sala de massatges. Els actors més joves (i molts dels no tan joves) van poder ser uns aficionats més, amb el privilegi afegit de poder-se fer fotografies davant dels vestuaris on es canvien Messi, Xavi, Iniesta i companyia.

Com acostuma a passar amb els espectacles d’Albert Espinosa, Els nostres tigres beuen llet està envoltat d’una aura especial. Els assajos tenen aquest element lúdic, còmplice, i han estat plens de sorpreses, com ara una sessió de coaching amb cavalls per construir emocionalment els seus personatges. La presentació a la premsa també ha tingut aquest component diferent, i esperem que el resultat final de tot plegat, el que es pugui veure a la Sala Gran, sigui igualment màgic. Si algú ho pot aconseguir, aquests són Albert Espinosa i la seva gran família d’actors i actrius. En tot cas, que el Teatre Nacional i el Futbol Club Barcelona hagin obert les portes a futures col·laboracions és una gran notícia per Catalunya. Al capdavall, estan unint forces el club de futbol de més repercussió internacional del país i una institució cultural amb vocació de difondre la cultura catalana més enllà de les fronteres del país. Qui deia que futbol i teatre eren rivals irreconciliables? Tenim, per endavant, un partit molt important que cal que juguem en equip per guanyar-lo.

 

Isaïes Fanlo. Coordinador editorial del Teatre Nacional de Catalunya