Uns cabells bonics per la Mare de Déu

19.04.2018

Qui entri al Museu Frederic Marès caminarà observat per una munió de verges, mares de déu escultòriques que Frederic Marès col·leccionava i que conformen la primera part de la visita. Com si per si soles no fossin prou enigmàtiques, i com si en el seu conjunt no formessin un recorregut malenconiós, a la visita La cara B de l’escultura descobrim un secret més de la seva vida.

Dues mares de Déu al Museu Frederic Marès, una de les quals està girada i té cabells enganxats al clatell | Foto: Clàudia Rius

Darrere la Mare de Déu amb el Nen datada de la primera meitat del segle XIV hi veiem un manyoc de cabells. Estan units a l’escultura d’una forma matussera, sota una tela enganxada amb claus. Són un secret, no perquè no es puguin observar, sinó perquè mai es veuen: queden amagats al clatell de la Mare de Déu que el visitant sempre veu de cara.

És només un exemple dels múltiples detalls que amaguen els reversos de les peces d’art que veiem en sales d’exposició. Feia poc ho demostrava Francesc Torres al Museu Nacional i ara el Museu Frederic Marès ho ha tornat a fer: “La cara B de les escultures és igual d’important que la cara A, perquè ens n’explica la vida”. Qui parla és Joan Miquel Llodrà, historiador de l’art que fa la visita guiada titulada, precisament, La cara B de l’escultura.

Aquest recorregut no s’ha fet mai al museu, que faria bé d’implementar-lo: descobreix al visitant la complexitat de les obres i les fa baixar del pedestal per entreveure el seu vessant més humà. Escultures buides, policromades, reutilitzades, enganxades a trossos; centenars d’històries són possibles rere cada obra d’art. En el cas de les peces religioses, molt nombroses al Marès, ens fan pensar en el context en el qual es veneraven.

És així com, per exemple, avui en dia veiem les esglésies il·luminades i no ens parem a imaginar com devien veure’s totes les seves estàtues i pintures quan eren edificis foscos i només les espelmes feien visible l’interior. El mateix passa amb els cabells de la Mare de Déu: pot passar per alt que quan aquestes eren grans objectes de culte, les persones hi aportaven detalls.

Les estàtues es vestien amb teixits, tot i que Llodrà explica que després de la Guerra Civil es van despullar definitivament. “Els estils de les verges passaven de moda, per això s’hi posava a sobre indumentària com ara robes o joves”, assenyala el guia, “Fins i tot posaven ivori a les ungles dels dits o llàgrimes de vidre a les galtes”.  El que es pretenia era fer la figura el més humana possible, per això també hi havia qui hi afegia cabells. Ara, en casos com el de l’estàtua en qüestió, queden amagats.

La proposta de descobrir tots aquests misteris entra dins del cicle de visites “diferents” que organitzen quatre institucions culturals de Barcelona: el Museu del Disseny, el Monestir de Pedralbes, el Frederic Marès i el Museu d’Història de Barcelona. Amb ells s’hi ha consorciat el Museu Nacional i el Museu de la Música. La seva proposta és fer visites que relacionin l’art i la història. De fet, es duen a terme des del 6 de març i fins al 24 d’abril. Si totes tenen la mateixa qualitat que la de la cara B de les escultures del Marès, la repetició del cicle és obligada.