Unitat d’acció per la llengua

19.12.2012

La sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre les emissions de TV3 a València com una petita victòria que ha de fer reflexionar el govern d’Alberto Fabra. Castelló per la Llengua reivindica la unitat de les entitats que defensen la llengua.

Avel·lí Flors

 

Dissabte passat es va celebrar els 80 anys de la proclamació de les Normes de Castelló. El portaveu de l’entitat organitzadora de la commemoració, Avel·lí Flors, ha explicat en una entrevista al programa Estira la llengua de Ràdio Nacional d’Andorra que augura aires de canvi per a la reivindicació lingüística no només a Catalunya sinó també al País Valencià.

“Va ser un èxit massiu per la llengua, per la unitat de la llengua i per a una major presència social de la llengua”. Així és com descriu el portaveu de Castelló per la Llengua, Avel·lí Flors, el regust de boca passat un cap de setmana molt intens a la capital de la Plana. Dissabte va arribar el clímax de les commemoracions dels vuitanta anys de la proclamació de les Normes de Castelló, una declaració en què experts i institucions valencianes acceptaven la gramàtica de Pompeu Fabra com a pròpia i reivindicaven la unitat de la nostra llengua. Els dies previs s’han fet moltes activitats divulgatives sobre les Normes, sobretot a escoles de moltes comarques del nord del país i dissabte va arribar el concert commemoratiu i la manifestació, on van assistir unes 15.000 persones.

La manifestació, programada des de feia mesos, finalment va adquirir una transcendentalitat molt més profunda del que s’havia calculat inicialment. Cosa sorprenent, tenint en compte que la reivindicació ha sigut completament el contrari de centralista: no ha sigut ni a Barcelona ni a València. Flors explica que “vam voler fer nostre el clam de <<Tots a Castelló>> que s’havia fet el 25 d’abril del 1982 i estem molt contents perquè la resposta de les entitats d’arreu dels Països Catalans ha sigut molt positiva”. Però més enllà d’això, el portaveu explica que “hem tingut dos esdeveniments, les dos darreres setmanes, que han donat molt impuls a la mobilització”: el malestar per l’avantprojecte de llei d’educació del ministre espanyol Wert que relega el català a llengua de tercera i el sentiment de victòria per la sentència del Tribunal Suprem espanyol que retira la prohibició per part de la Generalitat Valenciana de les emissions de TV3 al País Valencià i la sanció de 300.000 euros sobre la propietària de les antenes, Acció Cultural del País Valencià.

Tot i que no s’atreveix a valorar en profunditat aquesta darrera notícia i entén la prudència d’Acció a l’hora de reobrir els repetidors, Avel·lí Flors explica que “en este sentit entenem que és una crida perquè el govern del País Valencià reflexione i acabe amb una política de censura i contrària a la llibertat d’expressió”. En tot cas no s’amaga de la satisfacció: “Hem celebrat una petita victòria, pels carrers de Castelló”. Aquesta va ser una de les reivindicacions de la marxa per Castelló i del manifest de la diada, signat per 150 entitats d’arreu dels Països Catalans. Flors creu que el retorn del senyal de TV3, que a Morella, als Ports, ja s’ha fet efectiu, aportarà llum, i cal aconseguir la reciprocitat d’emissions per tots els territoris de tots els canals en català. Però que l’objectiu final és va en una altra línia: “RTVV ha de ser dels valencians. Tenim dret a una televisió pública, digna, de qualitat i íntegrament en valencià, cosa que a hores d’ara és lluny d’aconseguir-se”. En aquest sentit, ha recordat la situació de l’ens públic, que diu que viu una “estocada de mort” amb un expedient de regulació d’ocupació de 1.200 treballadors sobre una plantilla de 1.700. Amb tot això, en l’àmbit lingüístic, sempre vinculat amb el polític, el portaveu de Castelló per la Llengua no dubta a dir que es respiren “certs aires de canvi” no només a Catalunya: “També sembla que al País Valencià arribem a la fi de l’hegemonia del Partit Popular”.

 

Unitat d’acció

Si una altra cosa s’ha posat de manifest aquest cap de setmana a Castelló és la necessitat d’unitat d’acció davant les ofensives contra la llengua. Unes ofensives que Flor destaca que “sempre vénen del mateix racó”. A banda de tot això, i aprofitant que tot el territori s’ha fet seva la convocatòria de Castelló, un bon grapat d’entitats representatives d’arreu del territori s’han reunit per començar a tramar una xarxa d’accions en front comú. La propera acció serà una protesta arreu del territori dimecres, contra la reforma de Wert, coincidint amb la reunió de l’assemblea sectorial d’educació de les comunitats autònomes amb el ministeri espanyol del ram. Flors destaca que “les entitats en defensa de la llengua, en estos moments que els atacs són frontals i comuns, hem d’estar més unides que mai” i que hi ha consciència d’això.

Castelló per la Llengua és justament una mostra d’aquesta unitat d’acció. Flors explica que “la nostra entitat és petita però n’agrupem una vintena, entre partits polítics, sindicats i agrupacions culturals. Hem intentat acabar amb l’atomització de grups que defensen la llengua per a fer de paraigües. Entenem que a Castelló hem començat a treballar per a unir esforços de tots els sectors compromesos amb la llengua per fer més pressió”.

Així, i preguntant-li si els valencians tenen present què són les normes de Castelló, explica que “la gent coneix les Normes de Castelló, són matèria d’estudi a les escoles. En tot cas, la polèmica de la unitat de la llengua sempre s’ha suscitat des dels sectors que estan en contra de la presència social de la llengua i que avance”. I recorda les paraules d’Enric Valor: “El nostre valencià, el català de tots”.

Podeu escoltar el programa d’Estira la llengua i aquesta entrevista, aquí.