Una visita als xamans precolombins

27.06.2018

El Museu d’Arqueologia de Barcelona (MAC) prorroga fins el 15 de juliol Xamans i esperits”, una exposició dedicada als objectes relacionats amb l’espiritualitat dels poblats precolombins costa-riquenys. La mostra, formada completament per peces del Museo del Jade de Costa Rica, capbussa al públic en l’estètica dels pobles indígenes. Una imatgeria que traspua una visió del món radicalment diferent a l’occidental.

Fa més de sis-cents anys, als nadons recent nascuts a casa nostra se’ls batejava per marcar l’entrada a la comunitat cristiana i esborrar el pecat original. En canvi, a l’altre banda de l’oceà, el poblat guayamí o els cabècars assignaven als nouvinguts al món un animal protector, generalment una au o un mamífer del ric entorn on vivien. L’espiritualitat d’aquests pobles anava en simbiosi amb la natura que els envoltava.

L’exposició combina so, fotografia, objectes, text, il·lustració i vídeo. Només entrar ja ens envolta un llunyà ritme de percussió que ens recorda el degoteig de l’aigua, i grans imatges d’una selva frondosa i humida. Una gran infografia d’un mapa de Centre Amèrica situa la zona geogràfica que abasta l’exposició. Seguidament, il·lustracions didàctiques acompanyades de petits objectes (alguns es remunten a l’any 300 aC) mostren el treball del jade. Aquest lluent mineral emprat en moltes zones diferents de Costa Rica només es trobava a la vall del riu Motagua, a Guatemala. Aquestes comunitats, per tant, no estaven aïllades sinó que es relacionaven i comerciaven entre elles, tot i que van desenvolupar diferents creences i formes d’organització social.

El líder espiritual dels pobles era el xaman, mitjancer entre els homes i el món dels esperits. Des d’un estat d’èxtasi que podia aconseguir de diverses maneres (des d’un cant sagrat fins a la ingestió de substàncies al·lucinògenes), el xaman tenia el poder de transformar-se en un animal. I des d’aquesta forma, s’encarregava de fer els rituals per afavorir la caça, la fertilitat i la curació dels malalts.

Al centre de la mostra trobem la major part dels objectes. Gerros, petites taules o objectes votius estan decorats o bé amb sanefes i dibuixos abstractes o bé amb animals. Les espècies que envoltaven el variat ecosistema costa-riqueny no només són presents en les petites estàtues a manera d’amulet, sinó en tota mena d’objectes quotidians per tal que les persones sempre tinguin aquests éssers ben a la vora.

L’exposició acaba parlant de quina és l’herència que queda d’aquests poblats actualment. Hi trobem un petit tast de dos projectes fotogràfics. Per una banda, alguns retrats de persones de la tribu cabècar que són part del treball “Una finestra cap a l’ànima. Costra Rica indígena”, que vol visibilitzar una comunitat que avui està al marge de la societat però que és part ancestral de la diversitat cultural del país. I per altra banda, una altra sèrie de retrats que són part de “Tots som Costa Rica”, un altre projecte fotogràfic en què apareix tant una dona italiana descendent dels primers cacics de Costa Rica com una descendent d’esclaus africans, mostrant així la gran diversitat d’orígens i creences de les persones i reivindicant el respecte cap a l’altre.

La mostra, per bé que reafirma la universalitat de la cerca de l’espiritualitat, recull la singularitat del camí que van fer els indígenes de Costa Rica per emprendre aquesta cerca. Amb textos explicatius i recursos molt didàctics, com les il·lustracions, els mapes i els vídeos, tenim un pessic a cada racó de molts elements clau de la vida d’aquestes comunitats, com els xamans, els diferents ritus o l’estètica dels objectes quotidians.