Una universitat de les arts a Catalunya?

El CoNCA estudia la situació de l’eduació artística a Catalunya i proposa la creació d’una nova universitat especialitzada en art. Ho ha explicat en una jornada celebrada a l’Escola Massana. Aina Canyelles ens en fa la crònica.

Al nostre país comptem amb un sistema d’ensenyament artístic superior molt divers, que contrasta amb el d’altres àmbits formatius i disciplines. Per això, dimecres passat es va celebrar la jornada “L’educació superior en l’àmbit artístic a Catalunya, debat obert”, organitzat pel CoNCA a l’Escola Massana Centre d’Art i Disseny de Barcelona.

A l’acte, Mercè Gisbert, membre del Plenari del CoNCA, va presentar un informe on s’ha estudiat la realitat del sistema d’educació superior de les arts a Catalunya i s’ha fet una proposta d’organització troncal dels ensenyaments. L’estudi el va encarregar el Consell l’any 2017 al Dr. Francesc Xavier Grau, ex-rector de la Universitat Rovira i Virgili – URV i actual secretari d’Universitats de la Generalitat de Catalunya.

El treball recull informació de dinou institucions d’educació superior artística que imparteixen titulacions oficials. L’informe posa en evidència la gran fragmentació i descoordinació del sistema d’educació superior artística a Catalunya i la necessitat d’homologació en criteris de qualitat amb l’ensenyament superior universitari i de creació d’alguna mena d’estructura, que faciliti o asseguri la coordinació de l’àmbit i ofereixi un servei millor a la societat.

Les dades mostren que un 53% del nombre total d’estudiants matriculats -que és superior a 8.000- ho fa en centres de titularitat privada, amb especial afectació als ensenyaments multimèdia i audiovisuals, en els quals no hi ha cap oferta de preus públics. Com a resultat, els problemes que planteja la situació actual es poden resumir en un elevat component d’elitisme (o d’inequitat) amb relació a la resta de l’educació superior que ofereixen les universitats.

Davant d’això, les propostes que planteja el CoNCA són, per una banda la creació de la Universitat de les Arts de Catalunya que integrés, com a mínim les disciplines de belles arts, música, art dramàtic, dansa, conservació i restauració, disseny (i moda). O bé, la integració dels centres d’ensenyament artístic superior a una universitat catalana, que en aquest cas, la millor opció seria transformar la Facultat de Belles Arts en Facultat d’Art, o qualsevol denominació que fes referència als estudis artístics en general.

Amb l’objectiu d’analitzar altres experiències formatives d’èxit a nivell europeu, els responsables de dues Universitats de les Arts de referència, ubicades a Holanda i Àustria van presentar el seu model educatiu. L’elecció no era a l’atzar. Holanda té una dimensió que ocupa el doble de Catalunya i Àustria és pràcticament igual. Les dues, fa dècades que van desenvolupar una política de desenvolupament d’ensenyament artístic superior, amb models molt diferents.

Les presentacions van obrir un debat en el qual gran part de les intervencions es van centrar en conèixer les mesures que proposaven, dins de les propostes noves, per regular i acreditar el professorat que ha de ser contractat a les universitats.

L’acte es va tancar amb les intervencions del responsable de l’informe, el Dr. Francesc Xavier Grau, i la consellera de Cultura Laura Borràs, que va anunciar la creació d’una taula de treball interpartamental per treballar tots els reptes “competencials, legislatius, pedagògics i socials” que planteja aquest informe. I per acabar, Borràs va citar a Pere Quart, que deia: “Vos mestre, per què ensenyeu? Ensenyo per tal d’aprendre”.