El desert musical de TV3

19.07.2018

“I també aquesta tarda ens visitarà Ana Guerra, que ve a presentar-nos el seu últim èxit, Ni la hora”, anunciava aquest dilluns un efusiu Lluís Marquina, copresentador del programa Tot es mou, durant la pausa publicitària de la sèrie Com si fos ahir. El mateix dilluns, de matinada (possiblement ja era dimarts), enganxava fent zàping un refregit d’Sputnik. M’hi vaig quedar: Massive Attack, Blur, Radiohead… Veia Sputnik, òrbita 90 i m’enfonsava al sofà. Pensava: no em mereixo la televisió que tinc. TV3 està musicalment desactivada, en coma, encaminada cap a la mort melòdica.

La tal Ana Guerra és una ex concursant d’un programa de (presumibles) nous talents (que en realitat no ho són). Presentava, com deia, aquest flamant llançament al Tot es mou. El tema no arriba ni a cançoneta de l’estiu. Ella, però, estava convidada (és la segona vegada que la reben) i va complir amb el seu compromís. Amb tota la professionalitat que se li exigeix a un nou talent. Va cantar Ni la hora en versió acústica. És a dir, adaptant-la a un to més suau. Potser perquè el reggaeton no és digne de TV3. I, de fet, ja està bé així: el reggaeton de piscifactoria, com més lluny, millor.

El cas és que no només va cantar, també van fer-li compartir taula (condició d’estrella) amb altres tertulians. Tertulians que l’adoraven. Resulta que la cançó l’ha coescrit amb un tal Juan Magan, “el pare de l’electro-latino”. Durant la conversa que tenien tots plegats, un contertulià es confessava perplex: “M’he quedat molt boig (sic). No sabia que Juan Magan és de Badalona”. Mentre Guerra responia les preguntes, en un cantó de la pantalla es mantenia l’emissió en directe de la presentació de Crida Nacional. Quin país volem? Quina televisió necessitem? Una televisió que dóna minuts a artistes emergents (i escassament extraordinaris, per dir-ho suaument, en acústic) i té arraconats els autòctons de veritable talent? És indignant i barroer.

Guerra actuant en directe a les set de la tarda i jo havent de recuperar Sputnik a la una de la matinada. Què hem fet malament? Ni la hora més intempestiva li oferia a la promesa. Prou lloances recull ja a la resta de cadenes. Estic tip d’escoltar veus importants del panorama català (la de Joan Isaac, per exemple) queixar-se de l’escassíssima o inexistent consideració que reben. I parlo de veus amb una carrera sòlida. Deu ser que l’estupidesa d’avui en dia ens està guanyant la batalla.

Pensareu, potser, que tinc alguna cosa en contra de la cantant, però no és ben bé així. No diria res de tot això si aparegués en una cadena fonamentalment musical, però no és el cas. TV3 ja té pocs espais per a la música en directe com per haver-los de destinar a productes manufacturats i en castellà (!). Tenim una indústria musical riquíssima: fer-los això –ignorar-los– és terrible. Un flac favor a nosaltres mateixos. Ho diu Roger Mas: “Catalunya és una fàbrica de talent”. Tot el talent que no passa (o passa de puntetes: recordo haver vist Joana Serrat una tarda, Carles Dènia al Preguntes Freqüents) per TV3.

Potser alguns responsables de la cadena argumenten que no hi ha més música per raons pressupostàries. Jo contesto amb una frase de l’àvia: “En temps de gana, la manya ens donava la pitança”. És una qüestió d’enginy. Fins i tot, de simplicitat. No tant de números, diners, temps… I de voluntat, és clar. Una voluntat que TV3 sembla no tenir. Només consultant la pàgina de ‘TV3 A la carta’ ja veiem on situa la cadena la música: fora de la divisió de Cultura. I no cal dir que dins de la divisió de Música hi trobem quatre escorrialles, entre les quals hi ha, evidentment, Sputnik, òrbita 90.

Tampoc accepto que em diguin que Catalunya Ràdio ja exerceix la funció d’altaveu musical. L’exerceix, i l’exerceix prou bé (iCat), però la qüestió no és aquesta. La televisió també ha d’interpretar aquest paper. Un paper crucial si es vol una indústria musical solvent i sana. Un paper més important que mai ara que tots els estudis diuen que les vendes de música en format físic s’ensorren i, en canvi, la música en directe germina, tot i que ho fa amb dificultats. Menys impediments tindria, però, si rebés una correcta atenció per part de la cadena pública nacional.

No demano gaire. Rumiar bé les invitacions de cantants als programes no musicals. Vull veure actuacions de Mourn, Roba Estesa o Renaldo & Clara. La cua és llarguíssima. Escoltar entrevistes, tertúlies que ens perfilin qui han estat Ramon Muntaner o Joan de la Rúbia. I crear un espai musical. Intentar, potser, un equivalent del correcte i literari Tot el temps del món. RTVE, que els últims anys ha estat exemple de ben poca cosa, estrenarà al setembre La hora musa (amb Maika Makovski de presentadora). Serà una estona dedicada a la música amb actuacions en directe. En això, Madrid ja ens ha passat la mà per la cara. No demano l’excel·lent Taratata de France 2 ni la imponent programació musical que té la BBC. Només demano coherència. Deixar de vendre’s a la matusseria. No em considero elitista, però si per escoltar veus de casa (millors o pitjors) a la pantalla domèstica cal tornar se’n, aquí em teniu.

el desert musical de tv3

el desert musical de tv3

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Totalment d’acord. Els que ens vam educar musicalment a l’Sputnik trobem molt a faltar espais d’aquest tipus. És clar que el consum cultural ha canviat molt entre els joves, però tampoc és qüestió de reservar les estones musicals a brossa de radioformula en programes de tarda (que, per cert, quina pijada de model, el de Tot es mou, quina garrulada de TV ens està deixant Sanchís amb els nous formats, no sé quin públic busca, però el de TV3 està més ben acostumat, amb formats prou més interessants que fins ara funcionaven molt bé).
    Amb l’escena musical del país, més notable que mai, això és gairebé el que feien a Canal 9 amb els grups en valencià.

  2. És cert, de tant en tant passo pel web d’enderrock i constato que el moviment musical actual és brutal, heterogeni i de qualitat excel·lent. Jo també trobo estrany que TV3 no faci res, o ben poc, per difondre aquesta riquesa. Tothom sap que a la xarxa s’hi pot veure i escoltar de tot i a tota hora, però dedicar un programa setmanal al món de la música (entrevistes, actuacions, reportatges de festivals, corrents, biografies, radiografies, curiositats, etc.) seria tot un detall per part de TV3 -que la potència sempre suma-.

  3. Al “Popap” de Catalunya Ràdio fem el programa sempre amb música i no com a “omple buits” sinó com a contingut. Tractem molts cantants en català com a personatges interessants i populars. Hem fet la vida digital d’Alguer Miquel, Judit Nedderman, Jan Riera dels Catarres… No és tot tan negra. Aviat s’estrenarà un programa musical presentat per Lluís Gavaldà i també es dona un bon tracte a la música a “Quan arribin els marcians”. A Ràdio 4 Joan Arenyes fa anys que aposta per la música en català… “Al loro…”