Una tardor a la Hiroshima

19.10.2018

La Sala Hiroshima va organitzar dijous un esmorzar amb la premsa per tal que alguns artistes ens expliquessin les seves peces de forma més relaxada i informal. Després d’inaugurar la temporada rutilantment amb Oona Doherty (que va meravellar a la nostra crítica Júlia Bacardit), la tardor hiroshimenca continua amb quatre propostes que demostren el bon estat de la creació contemporània a casa nostra. Els Likes de Núria Guiu, el no-lloc en particular de Sònia Gómez, David Climent i Pere Jou, la dansa amb objectes de Federica Porello i la resignificació de la dansa espanyola de Pol Jiménez i Juan Carlos Lérida. Una tardor moguda a la Hiroshima.

La ballarina i performer Núria Guiu presentarà ‘Likes’ a la Sala Hiroshima.

Asseguts en tauletes de l’Hotel Brummell del carrer Nou de la Rambla, Gaston Core ens va introduir els quatre espectacles que veurem les quatre pròximes setmanes. La primera a aterrar és Núria Guiu, aquest divendres i dissabte, que torna a la sala del Poble Sec amb Likes. Aquesta peça va ser una de les més exitoses de la temporada passada i Guiu està considerada com una de les artistes revelació del 2018, segons la prestigiosa plataforma europea Aerowaves. La nostra crítica nuvolaire de dansa, Clàudia Brufau, ha conversat amb Núria Guiu quan va presentar Portal a la Hiroshima, ara fa tres temporades, i el mes de febrer passat al voltant de Likes. Formada a l’IT Dansa, Guiu ha treballat amb els millors, d’aquí i de fora: La Veronal, Batsheva Dance Company (Israel), Carte Blanche (Noruega), Jarmin Vardimon (Regne Unit), Kobalt Works (Bèlgica) i Gisele Vianne (França). A part de la dansa, la ballarina i coreògrafa està estudiant el grau d’Antropologia, i enllaça la seva pràctica com a ballarina (i professora de ioga) amb la seva faceta acadèmica. Likes gira al voltant de les xarxes, és clar, i de quina manera necessitem l’aprovació a les nostres vides. A mig camí entre una conferència, una performance, i els vídeos de ioga i de cover dance a Youtube, Guiu presenta un espectacle que ha girat per tot el món. I espera’t. A més d’un taller de dansa i ioga a càrrec de la ballarina, la Hiroshima també recolza la seva pròxima producció, que rep el suggestiu títol de Spiritual Friends.

El 26 i el 27 d’octubre tindrem una altra oportunitat de veure Nowhere in particular, una peça que es va poder veure només durant dos dies al Mercat de les Flors, durant el darrer festival Grec. La trobada entre la ballarina i performer Sònia Gómez, el cordero David Climent i el músic (cada cop més teatrero) Pere Jou. Una trobada entre tres artistes força diferents, que la nostra estimada Clàudia Brufau (gràcies, Maria Clàudia) va definir com “una sonata ben absurda”. Gómez és sincera: “Li vaig dir al David Climent que a mi no m’agrada el que fan els Corderos i a ells no els agrada el que faig jo, per tant havíem de fer alguna cosa junts”. Pere Jou va entrar amb la part vocal i musical i la peça no intenta que els tres intèrprets facin el mateix, sinó que es trobin fent cadascú el que fa. En un espai dissenyat pel mateix Climent i il·luminat pels sempre estupendus cube.bz. El trio també oferirà un taller per a qui vulgui aprendre els secrets més amagats de la creació contemporània de les arts en viu.

 

 

El 9 i 10 de novembre s’estrenarà a la Hiroshima Wewood, la nova peça de la coreògrafa i ballarina italiana (afincada a Catalunya) Federica Porello. La flamant guanyadora del Premi Ciutat de Barcelona 2017 de Dansa per la seva interpretació a Bach, de la companyia Mal pelo, presenta ara un espectacle de dansa i objectes. Es tracta d’una co-poducció del festival IF Barcelona, la trobada bianual que posa els objectes al centre de tot plegat. Un dels seus directors, Jordi Alomar, ens va explicar com el festival es dedica un any a ensenyar i l’altre a acompanyar produccions que, com aquesta, necessiten complicitats com ara la de la Hiroshima  o la del festival MIMA – Arts de la Marionette, on Wewood es va estrenar aquest mes d’agost. Federica Porello també oferirà un taller al voltant de la dansa amb (i els) objectes.

Federica Porello uneix la dansa amb el teatre d’objectes a ‘Wewood’. © Tristan Pérez-Martín

Finalment, el ballarí Pol Jiménez presentarà el 16 i 17 de novembre La oscilante, una peça que vol experimentar al voltant de la dansa espanyola i el flamenc. També es proposa trobar un cos sense gènere, per trencar d’alguna manera la marcadíssima frontera que sempre hi ha hagut, almenys fins fa poc, entre el ballarí i la ballarina de dansa espanyola. De fet, al darrer festival Terrats en Cultura ja vam poder veure un work in progress de la peça (un espectacle acabadíssim, afegiríem), que llavors es presentava amb el títol Agénero. Juan Carlos Lérida, un expert en llegir la tradició flamenca des de la contemporaneïtat, dirigeix a Pol Jiménez en una peça que oscil·la com una torre feta de maons, escenografia única de La oscilante. El ballarí també impartirà un taller vinculat a la peça, fet que demostra la voluntat de la Hiroshima de vincular la seva vessant d’exhibició amb la formació artística.

Pol Jiménez presentarà la peça ‘La oscilante’ a la Sala Hiroshima.

A Núvol seguirem anant a la Hiroshima, és clar. I els ho seguirem explicant. Intentarem que no hi vagi només la Clàudia Brufau, també.

Gràcies, Maria Clàudia.