Una pedra de tartera és un Rolling Stone?

26.10.2018

La pregunta sobre quina és la utilitat de l’estudi de la literatura és recurrent. Sembla que l’interrogant plana damunt les aules dels diferents nivells escolars i acadèmics, sobretot quan hi ha uns textos obligatoris que seran objecte d’examen. Massa sovint uns resistents – el professorat – s’enfronten a desenes de rostres perplexos – l’alumnat – davant la insistència a recordar noms, dates, corrents i obres. En els darrers temps s’ha parlat força (en ocasions en aquest espai) de la necessitat d’eixamplar i prestigiar l’estudi de la literatura, i de crear lectors forts, sobretot a l’educació secundària. Existeix un elixir que pugui fer emocionar un adolescent davant d’un poema? Podem aconseguir la vareta màgica que erici la pell d’un jove alumne quan llegeix Rodoreda? I encara més difícil, tenim alguna resposta vàlida a la seva pregunta «per a què serveix, la literatura?» que, en realitat, vol dir: «per què haig d’estudiar literatura?».

Maria Barbal | © Ariana Nalda

Si hi rumiem bé, entendrem que la pregunta fonamental, però, no té a veure tant amb l’estudi de la literatura i l’esforç que se’n deriva, sinó amb la seva mateixa existència també més enllà de les aules: cal, la literatura? Potser si intentéssim respondre aquest interrogant ens acostaríem a la resolució de l’enigma. Sembla que per identificar el sentit que té avui la literatura pot ser productiu explorar-ne els usos i el potencial que té com a eina per generar coneixement i esperonar el sentit crític dels lectors en diferents contextos i pràctiques culturals. D’aquesta manera, amb una mica d’encert, tal vegada aconseguim posar de relleu la seva dimensió social.

Per dur a terme aquesta comesa el grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat (LiCMES, UOC) i el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC, UAB) hem organitzat una jornada acadèmica a partir d’un estudi de cas: Pedra de tartera (1985), de Maria Barbal. L’elecció del text obeeix a una realitat incontestable: és una obra que apel·la lectors de perfils molt distints des de fa més de tres decennis. En són una prova el fet que sigui una de les obres de la literatura catalana més venudes, traduïdes i llegides; que continuï sent una opció de lectura a secundària i al batxillerat; que compti amb més de cinquanta edicions, una quinzena de traduccions, adaptacions teatrals i, fins i tot, una adaptació coreogràfica; i que segueixi sent un clàssic dels clubs de lectura. Per què tants mediadors empren Pedra de tartera per desplegar projectes tan diversos? Com és que el gran best-seller de Frankfurt 2007 connecta amb lectors tan diferents, com els d’Alemanya, on Maria Barbal ha estat convidada en múltiples ocasions per parlar de la Conxa? Quins valors universals enclou l’obra, que la fa idònia per desenvolupar treball social amb col·lectius de dones magribines?

Ens ha semblat que l’opera prima de Maria Barbal era idònia per plantejar interrogants a l’entorn de la promoció de la lectura, la inserció de la perspectiva de gènere en els estudis literaris, el trasllat d’una obra literària a d’altres contextos socials, culturals i lingüístics, la representació simbòlica de la violència i el paper de la literatura en la configuració i l’actualització de la memòria col·lectiva. Tot i que hi ha molts altres àmbits d’estudi possibles a l’entorn de la novel·la, aquests són els que es proposen a la jornada «La dimensió social de la literatura / 1. A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal», que se celebrarà a la Sala Beckett de Barcelona el dia 31 d’octubre.

La jornada s’estructura a l’entorn d’intervencions tant teòriques com d’exposició d’experiències realitzades a propòsit de la novel·la. Així, després de la conferència d’obertura a càrrec de la professora de la UOC Simona Skrabec, podrem conèixer l’experiència docent a secundària d’Anna Riera (flamant guanyadora del Premi LletrA 2018), la tasca de coordinació de clubs de lectura que ha dut a terme Òscar Carreño, així com de l’ús que en fa Montserrat Clua, professora de la UAB, a les seves classes del grau d’antropologia. Montse Gatell, professora col·laboradora de la UOC, explicarà de quina manera la novel·la es converteix en un mitjà per a la construcció de la memòria de la Guerra Civil. L’èxit internacional de Pedra de tartera justifica la incursió en l’anàlisi de la internacionalització de la novel·la catalana de la mà de Jordi Jané-Lligé, professor de la UAB. L’adaptació dramatúrgica de l’obra per al muntatge del Teatre Nacional (2011) és el tema de la conversa entre Marc Rosich, autor de l’adaptació, i Àurea Màrquez, l’actriu que va encarnar Conxa, que moderarà Adriana Nicolau. L’activitat acadèmica es tancarà amb una lectura dramatitzada de fragments de Pedra de tartera a càrrec d’Àurea Màrquez.

Confiem que la jornada ens permeti radiografiar la vitalitat d’una obra canònica del segle XX i, amb l’exposició d’experiències que puguin ser inspiradores per a d’altres contextos i mediadors, contribuir a l’envigoriment de l’impacte social de la literatura. Hi esteu convidats!

Podeu consultar el programa de la jornada aquí.