Una parcel·la per a tres germanes

10.05.2019

La Villarroel, la sala del grup Focus capitanejada per Tania Brenlle, recupera un espectacle que es va poder veure la temporada passada a la Sala Atrium. Es tracta del muntatge IF (l’últim desig), una peça de Vero Cendoya basada en un text de Natza Farré, i protagonitzat per la mateixa Cendoya, Alba Florejachs i Gloria Sirvent. L’espectacle està inclòs dins de la campanya Dia del Teatre SGAE, on l’espectador pot adquirir entrades al preu d’1,50 euros. Recuperem (i mesclem) dos articles que vam publicar al seu moment sobre aquesta obra.

Gloria Sirvent, Vero Cendoya i Alba Florejachs protagonitzen ‘IF (l’últim deisg)’ a La Villarroel.

Oriol Puig Taulé començava així el seu article Les tres germanes al càmping: “Bufar una pestanya. Apagar totes les espelmes d’un cop. Veure un estel fugaç. Aquestes tres situacions tenen una cosa en comú: són accions lligades a un desig. Si quan bufem la pestanya que tenim enganxada al dit aquesta se’n va volant, això significa que el desig es complirà. Si estem suats o bé tenim la pell greixosa, llavors ja és una altra cosa. Omplim la nostra petitesa existencial de cada dia amb gestos, rutines i rituals màgics. És una manera que tenim –absurda i ridícula, certament– de jugar a ser Déus, ni que sigui durant uns segons”. Amb motiu de l’estrena d’IF (l’últim desig) a la Sala Atrium, el nostre crític va assistir a un assaig a La Palomera, el local de Vero Cendoya a l’Eixample, i va poder entrevistar telefònicament l’autora del text.

“Els desigs estan íntimament lligats a les nostres frustracions”, explicava per telèfon Natza Farré, que ha escrit el text en el qual es basa l’espectacle. La relació entre la felicitat, la frustració, els desigs i la mort respon a una llei d’equilibris que necessita estabilitat per no decantar la balança cap a un cantó o cap a un altre. Aquest muntatge s’ha parit en equip, totes les intèrprets han creat materials i això es nota: són especialment colpidors els monòlegs que les germanes diuen directament al públic (“Són aportacions de les actrius a partir d’uns primers textos”, explica Farré) o l’escena que té lloc a dins la caseta, una barreja del món de Lewis Carroll, els somnis de David Lynch i el costumisme kitsch de John Waters. L’escenografia la signen Sebastià Brosa Sergi Corbera, les llums són de Sylvia Kuchinow, el vestuari de Laura García i la música original d’Adele Madau. 

Sirvent, Cendoya i Florejachs en una escena de l’espectacle ‘IF (l’últim desig)’.

La nuvolaire Clara Moliné Xirgu comparava les tres germanes protagonistes del muntatge amb les de Txékhov, a la seva crítica titulada Una parcel·la pròpia: “Arran d’aquest enterrament i l’evidència física de la mort de la figura materna, les tres germanes fan balanç de les seves vides, d’allò que somiaven ser i d’allò que han acabat sent. Reflexió existencial, sí, però en clau femenina, des de l’especificitat de cadascuna de les protagonistes. Com explica sovint la Natza Farré, al feminisme li falta sentit de l’humor, segurament perquè, històricament, les dones som i hem estat les que ploràvem, patíem, cuidàvem. Les dones no fem riure. Ah no? Que ho preguntin a Florejachs, Sirvent i Cendoya, que fan un tàndem tragicòmic extraordinari. No només per la complicitat interpretativa amb què espremen les situacions més dramàtiques i còmiques de l’obra, sinó per la manera com es llencen al buit sense mosquetons. Javier Daulte explica que el teatre és aquell lloc d’incomoditat, un joc que jugat fins a les màximes conseqüències esdevé molt perillós. I aquesta és la premissa que sustenta el darrer muntatge de Cendoya”.

Qüestionant l’amor romàntic i les relacions materno-filials, Cendoya i companyia demostren que la dona es pot narrar des d’una altra òptica, des d’un nou plantejament que no s’estanqui en la confrontació i la ràbia d’una existència oprimida, sinó que s’apoderi prenent veu i paraula. També moviment, perquè la parcel·la del càmping on ens colem de nit des de la grada de butaques és el refugi familiar des d’on elles tres escriuen, ballen i narren aquesta ficció. L’Olga de Les tres germanes s’exclamava “oblidaran els nostres rostres, les nostres veus i quantes érem”. Un segle més tard, l’Olga es narra a si mateixa; ja no s’exclama, sinó que riu, crida i balla en la parcel·la pròpia.

‘IF (l’últim desig)’ es podrà veure tots els dimarts de maig a La Villarroel.

IF (l’últim desig) es podrà veure els dimarts de maig a La Villarroel. Per a més informació i entrades, podeu consultar el web del teatre.