Una infància sota les bombes

28.09.2018

El Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona presenta una nova exposició temporal sota el títol “Una infància sota les bombes” amb la voluntat de recuperar la memòria dels bombardejos de l’aviació feixista italiana que va patir la ciutat de Barcelona el març del 1938.

Dibuix procedent de la Col·lecció Ramon Soley

 

Ara fa vuitanta anys que els dies 16, 17 i 18 de març la ciutat de Barcelona va ser brutalment bombardejada per l’aviació italiana. Els atacs aeris varen provocar la mort de 875 civils, dels quals 118 eren criatures. Com han assenyalat estudiosos i historiadors no es tractava de destruir selectivament objectius militars sinó que aquesta va ser la primera vegada en la història militar que s’utilitzaven aquesta mena d’atacs indiscriminats contra la població civil. Un model que es va assajar a Barcelona i que després, malauradament, es va aplicar a la Segona Guerra Mundial i des de llavors en la majoria de conflictes bèl·lics locals. El recent cas de Síria, on pacífiques poblacions són bombardejades sense cap mirament per les diferents potències i faccions implicades, és paradigmàtic.

Per preservar la memòria d’aquests fets i connectar-los alhora amb les realitats actuals, el Born CCM ha programat aquesta exposició i tot un seguit d’activitats pedagògiques al seu voltant. Com ha assenyalat en la presentació de l’exposició Gerardo Pisarello, el primer tinent d’alcalde de la ciutat, aquesta té una ferma decisió per lluitar contra l’oblit com a única garantia ferma d’evitar la impunitat, tant a casa nostra com qualsevol lloc del món on es practiquin formes de terror i de repressió.

En aquest sentit, va ser també molt interessant la reflexió de Ricard Vinyes, comissionat de programes de Memòria, quan va assenyalar que les bombes que varen caure sobre Barcelona volien destruir no només objectes físics i persones. Anaven molt més enllà i responien a un projecte polític de destrucció de la República i en definitiva d’aniquilació d’una manera de mirar el món, d’una forma de viure i d’educar. En aquest sentit, va dir que eren particularment emblemàtiques dues peces – una creu i una llistat d’alumnes – que es varen recuperar d’entre les ruïnes de l’edifici de l’Escola del Mar, derruïda pels bombardejos, i que es mostren en un dels espais de la mostra.
                                                                    

© Josep M. Cortina

L’exposició, comissionada per l’historiador Jordi Guixé, s’estructura en diferents àmbits.

El primer, a l’entrada, és un recull d’imatges i informacions que expliquen i documenten els fets i les dades més rellevants dels efectes dels bombardejos.

El nucli central de la mostra és l’impacte dels bombardejos sobre els infants que varen patir molt especialment els seus efectes i que han deixat un important testimoni de les seves experiències. En una sala fosca amb les parets vermelles es mostren els dibuixos que els nois i noies de les escoles feien -sens dubte per iniciativa dels seus mestres- per il·lustrar la visió que els produïen aquests fets i també la realitat d’una ciutat on els veïns convivien amb el més d’un milió de refugiats que s’hi havia aplegat fugint dels fronts de guerra perduts.

Per això s’han reunit 68 dibuixos originals – triats entre més de tres centenars – de dues col·leccions. La primera procedent dels alumnes de l’Institut Lluís Vives de Sans, que es va recuperar i conserva l’Institut Municipal d’Educació. D’aquests dibuixos, n’hem parlat a Núvol en aquest article. La segona, de la col·lecció del senyor Ramon Soley, que va adquirir una altra sèrie de dibuixos escolars, fets en el seu dia amb voluntat propagandística per tal de contribuir a la mobilització de l’opinió pública internacional en defensa de la República. Impressiona veure com els ulls i la percepció dels nois i noies d’aquells anys són capaços d’expressar amb simplicitat i naturalitat aquelles dramàtiques realitats.

Dibuix procedent de la Col·lecció Ramon Soley

Tot seguit, en el tercer àmbit, es presenten obres de Josep Guinovart que quan va esclatar la guerra va abandonar Barcelona buscant refugi a Agramunt, una població que, malauradament, va ser també bombardejada, en aquest cas per l’aviació alemanya. Aquesta experiència va fer que l’artista dediqués vàries obres a aquesta temàtica, entre les quals un gran retaule anomenat “Des del Guernica” (1999) que es presenta a l’exposició.

Darrere del retaule de Josep Guinovart Foto: J.M.Cortina

 Aquesta peça monumental va ser exposada a la Virreina i actualment està ubicada al Museu d’Història de la Ciutat. Però la seva instal·lació al Born ha permès descobrir i posar en valor la part posterior de l’estructura. Està farcida de dibuixos i texts escrits a mà per l’artista en què esmenta tota una llarga sèrie de conflictes bèl·lics que s’han anat produint amb els anys. Són uns elements que anaven actualitzant els missatges de l’obra i la connecten amb el clam del Guernica de Picasso contra la guerra i la violència. Aquesta peça es complementa amb tres magnifiques obres sota el títol “No esborrem la memòria” que Guinovart, sempre preocupat per la violència bèl·lica, va realitzar el 2006, poc abans de la seva mort, per denunciar els bombardejos de Bagdad i la guerra de l’Iraq.


“No esborrem la memòria” de Josep Guinovart        Foto: J.M.Cortina

 Finalment, l’exposició conclou amb una instal·lació interactiva de Xavier Bové, “Àrea de seguretat” i unes imatges de diferents fotògrafs amb les que es vol connectar la violència dels bombardejos de Barcelona amb els conflictes humanitaris actuals.

Com a complement de l’exposició, el Born CCM té prevista la realització d’un seguit d’activitats educatives: conferències, teatre familiar, un cicle de cinema, visites escolars. En trobareu una referència completa al programa en aquest enllaç.