Una imatge no val més que mil paraules

16.03.2017

22 de febrer de 2017. Biblioteca Pública de Lleida. 19.06h. Una trentena de persones acudeixen puntuals a la segona taula rodona del cicle 100 Anys de Biblioteques: i ara què? Entre elles, Marga Losantos, presidenta del Col·legi de Bibliotecaris, Nati Moncasi, cap de la Central de Biblioteques de Lleida, la gestora cultural Margarida Troguet, el professor d’Història Medieval de la UdL Joan Busqueta, els regidors de la Paeria Marta Gispert i Carlos González, així com directores de biblioteques municipals de tota la província.

Àlex Hinojo

Antònia Capdevila, directora i ànima de la Biblioteca Pública de Lleida, dóna la benvinguda a tothom “en nom de tots els que treballem a la biblioteca”. Després de fer un breu repàs del què ha significat la celebració del centenari de la creació de la xarxa de biblioteques públiques ideades per la Mancomunitat, l’any 2015, Capdevila apunta que ha arribat el moment de parar-nos a reflexionar, a imaginar com han de ser les biblioteques del futur i de retruc el sistema públic bibliotecari: “des de les biblioteques volem que ens acompanyeu en aquesta tasca d’imaginar el nostre futur, que ens ajudeu a establir els nostres objectius i a prioritzar els nostres serveis”. Tot seguit, i fetes les respectives presentacions, arriba el torn dels ponents.

Oriol Martí, director executiu de Fira Tàrrega, inicia la seva intervenció felicitant les biblioteques pels 100 anys i per obrir aquest espai de reflexió i debat de futur. Durant dècades, afirma, les biblioteques han acomplert la funció democratitzadora, element cabdal de la seva existència, i opina que així ha de continuar essent per evitar la segregació social. Les biblioteques representen “l’estat del benestar”, són un “desafiament a la societat de consum”, “certa idea de cooperativisme comunitari”. I continua: “Quan explico als alumnes de gestió cultural què és la democratització cultural parlo de biblioteques i d’arts de carrer”.

Segons el director executiu de Fira Tàrrega necessitem canals fiables de descoberta, prescripció cultural que afronti temàtiques d’interès global. Concep la biblioteca com a “agent propositiu”, com una “apel·lació cap a la ciutadania” en una cosmovisió “llibrecentrista” i de foment de la lectura per damunt de tot. Creu que les biblioteques han de ser un espai de soroll i acollir accions musicals i escèniques, però alhora “reserves de silenci” amb sales sense mòbils, ordinadors, cables i accés restringit on es preservi de manera radical l’espai d’investigació o lectura.

Martí emplaça als responsables bibliotecaris a mirar el futur sense prejudicis incorporant sèries, novel·la gràfica, art contemporani, música electrònica i nous prescriptors culturals. Conclou reflexionant que “les biblioteques són un espai fabulós per evitar la segregació, principal risc de la societat contemporània”.

Antònia Capdevila, i al fil de les últimes paraules d’Oriol Martí, recorda que “a la biblioteca tothom hi és benvingut i ningú no és il·legal”. Tot seguit presenta a Pep Coll de qui explica que, a part d’usuari de la Biblioteca Pública de Lleida, n’és des de l’any 2014 el seu “Escriptor de capçalera”, projecte impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques de la Generalitat.

Pep Coll

L’escriptor Pep Coll fa una prèvia suau observant que vivim en un món on el futur és cada vegada més imprevisible i que, per tant, es conforma a imaginar-lo a quatre o cinc anys vista. Però les seves formes suaus inalterables no l’impedeixen afirmar ras i curt que “una imatge no val més que mil paraules”. Coll opina que les imatges visuals “patinen” i que no incideixen igual que si estàs vuit dies llegint una novel·la. En base això, avança “la biblioteca ha de defensar el món de les paraules, no ha de defensar tota la cultura, és una defensa de la paraula escrita”. Per això considera que la biblioteca no hauria de ser un videoclub.

No obstant, l’autor de la multipremiada Dos taüts negres i dos de blancs, es mostra favorable al concepte de filmoteca, i a fomentar el “maridatge entre el bon cinema i la bona literatura” que es concretaria, per exemple, en un cicle on es parlés de la novel·la i de la pel·lícula. També és partidari de promoure un grup d’escriptura coordinat amb les aules de lletres o escoles d’escriptura des d’on, a la vegada, és promogués l’autoedició.

En diàleg amb Antònia Capdevila, l’escriptor es mostra d’acord en què compartir coneixement entre usuaris, a través d’activitats de petit format, agrada a la gent. En quan a l’autoedició, Capdevila explica que es fa un filtre a l’hora de presentar o divulgar per tal de garantir uns mínims de qualitat. Pel què fa a pel·lícules i música, avisa que són suports que han vingut per quedar-se.

Àlex Hinojo, activista cultural perspicaç i director d’Amical Wikimedia, observa que li ha agradat molt constatar els punts de vista diferents dels dos ponents que l’han precedit i es pregunta com les biblioteques poden ser rellevants al 2017. Avisa que deixa el guió que s’havia preparat de banda per a no repetir conceptes ja esmentats, i s’afegeix al debat: imatge sí, paraula també. Recorda que, segons la IFLA, “les biblioteques han de garantir l’accés a la informació i senyala aquest com el “contracte social bàsic”. Explica que avui les noves tecnologies permeten accedir a tota la història de la humanitat en només dos dies. Partint d’aquí, Hinojo es pregunta què demana ell a les biblioteques per damunt de tot i s’autorespon: “Que m’ajudin a tenir criteri”. Pel director d’Amical Wikimedia, “les biblioteques són les catedrals laiques del segle XXI”. Aquests espais, segueix afirmant, t’ajuden a descobrir l’alteritat, t’obren portes desconegudes, et donen informació en qualsevol tipus de suport i, important, et permeten “interacturar amb idees i amb persones no afins”.

Oriol Martí Sambola

Hinojo no estigmatitzaria al públic no usuari de les biblioteques “perquè els Centres d’Atenció Primària són importants tant si hi vaig com si no”. Es defineix amb orgull com a “fill de la biblioteca pública”, on va descobrir cultures tan diferents com les que van inspirar Il Gatopardo o als Ramones. I no es cansa mai d’agrair a la biblioteca haver-lo convertit en el ciutadà amb bona feina i crític que ara és.

Antònia Capdevila pregunta als ponents que si fossin el conseller de Cultura de la Generalitat, amb pressupost il·limitat, quina seria la primera mesura que aplicarien en matèria de Biblioteques. Àlex Hinojo actualitzaria els fons i incrementaria horaris d’obertura i personal. Pep Coll prioritzaria l’equilibri territorial, finalitzaria el desplegament de la xarxa de biblioteques públiques i posa l’exemple de La Pobla de Segur. Oriol Martí distribuiria 7 milions d’exemplars de La muntanya màgica per a fomentar la lectura com a “experiència bàsica unificadora”.

En el torn obert de paraula apareix el concepte de biblioteca com a àgora, la presència dels professors de literatura, la importància dels drets d’autor i un suport majoritari al “llibrecentrisme”. Àlex Hinojo insisteix en la biblioteca com a espai de descoberta i recalca que “som uns grans creadors de consumidors culturals, en absolut competidors; un usuari de biblioteca té llibres a casa seva, un no usuari no.”

A les 20’15h, la directora de la Biblioteca Pública de Lleida acomiada la sessió celebrant la reflexió col·lectiva i demanant que les biblioteques estiguin ben dotades. Que així sigui.

Etiquetes: