Una hora en la vida de Stefan Zweig

16.12.2015

La Sala Beckett estrena, el proper dia 22, Una hora en la vida de Stefan Zweig, d’Antonio Tabares. Sergi Belbel ens explica en aquesta entrevista com va conèixer el dramaturg canari, que considera una de les veus més interessants de la dramatúrgia espanyola contemporània, i com aquest text ens parla de l’autor austríac però també del nostre ara i aquí.

Una hora en la vida de Stefan Zweig, a la Sala Beckett

Una hora en la vida de Stefan Zweig, a la Sala Beckett

Sergi Belbel va descobrir Tabares quan era director del TNC i va quedar captivat pel seu text La punta del iceberg, que per raons diverses no va poder estrenar en aquell teatre i que va acabar dirigint al Teatro de la Abadía fa dues temporades. Belbel explica com, després de llegir totes les obres d’Antonio Tabares va rebre, al cap de quatre dies, l’oferta de la productora sevillana Excéntrica Producciones de dirigir Una hora en la vida de Stefan Zweig, i que no va dubtar ni un sol instant en tornar a dirigir un text de Tabares. Potser no especialista, però sí gran admirador d’Zweig, Belbel defensa que aquest text pot interessar tant als amants de l’autor austríac com a aquells que no n’hagin llegit cap llibre. L’acció se sita a Petrópolis, Brasil, el 22 de febrer de 1942, el dia que Zweig i la seva companya Lotte van decidir suicidar-se. Tabares ha unit realitat i ficció, inventant-se l’arribada d’un personatge a la casa del matrimoni que trasbalsarà, d’alguna manera, els plans de la parella.

Sergi Belbel explica com un fet de l’actualitat recent va capgirar força els assajos: els atemptats de París, el 13 de novembre, on van morir més de 150 persones, van fer que el text de Tabares adquirís de sobte una altra dimensió. París és anomenat al text diverses vegades, com a reflex de la concepció que en tenia Stefan Zweig: com a representant de la idea d’Europa, de la cultura, de la civilització. Veure l’esvàstica onejant al cim de la Torre Eiffel va ser, per Zweig, adonar-se que el seu món s’acabava, i la seva por que el nazisme s’acabés estenent per tot el món va ser un dels motius, entre d’altres, que el van fer prendre la decisió d’acabar amb la seva vida. Antonio Tabares ha construit, a partir del món i del pensament de Stefan Zweig, un text que ens parla també dels nostres dies, d’aquesta vella Europa que s’emmiralla en ella mateixa, es fa un embolic i es perd en el seu propi laberint.

Tabares, fent aparèixer un tercer personatge que qüestiona la decisió última de Zweig, crea un debat molt interessant entre la llibertat individual i la responsabilitat pública que té un escriptor amb milers de lectors a tot el món. Zweig defensa el seu acte de llibertat màxima, finalitzar amb la seva pròpia vida quan i com ell vol,  mentre que el visitant és de l’opinió que un intel·lectual de la seva categoria no pot fer això, ja que té un deute amb els seus seguidors i amb la cultura que representa.

Sergi Belbel convida els amants de l’obra de Stefan Zweig a veure aquest espectacle, així com a tots aquells que vulguin conèixer una nova veu en la dramatúrgia espanyola contemporània, la d’Antonio Tabares, i a tots els lletraferits que encara no hagin llegit cap llibre de Zweig. Està segur que, un cop hagin vist Una hora en la vida de Stefan Zweig, correran a llegir alguna de les moltes novel·les de l’escriptor austríac.