Una habitació pròpia a la Ledig House

12.10.2015

Marina Espasa ha completat l’estada a la Ledig House, una casa d’escriptors de Nova York que acull cada tardor un escriptor català, que hi assisteix amb la intercessió de l’Institut Ramon Llull. I ha treballat molt. 

Marina Espasa a la Ledig House

“L’experiència ha estat magnífica, és del tot recomanable”, ens diu Marina Espasa des de Nova York. “He escrit molt (si més no, una tercera versió de la novel·la en què treballo, el que passa és que mai saps si serà l’última!), i he passejat encara més. He conegut gent molt interessant (un parell d’escriptores nord-americanes i una de belga que tenen moolt bon aspecte) i he vist cérvols, esquirols i chipmunks d’aquests (esquirols diminuts) cada dia”.

Marina Espasa no és la primera autora catalana que obté una beca per fer una estada a la Ledig House de l’OMI International Arts Center. Gemma Gorga i Francesc Serés també han fet estada en aquesta casa d’escriptors situada a l’estat de Nova York, gràcies a un conveni de col·laboració que hi manté l’Institut Ramon Llull. No són els únics: Jordi Puntí i Albert Forns també hi han pogut passar temporades.

La Ledig House està situada a Ghent, en un paratge idíl·lic, al nord de l’estat de Nova York, però Serés confessa que la Ledig House no és el lloc més adient per tancar-se a escriure una novel·la. “Cada nou escriptor que arribava era un petit màster en la literatura del seu país. Et podies passar tot un matí parlant amb un escriptor danès, que t’explicava com funcionava el sistema literari escandinau. I si no era un danès, podia ser una australiana que venia de Sudàfrica. Els caps de setmana teníem visites de gent que pujava de la ciutat de Nova York. Un dia vaig tenir la sort de sopar amb l’editor de la col·lecció Penguin Classics. Una oportunitat que no passa cada dia”.

Gemma Gorga, en canvi, va trobar a la Ledig House un espai ideal per aïllar-se i escriure. Gorga ha procurat sempre anar a fer estades amb projectes engegats, per evitar d’arribar a un nou lloc sense res entre mans. “A la Ledig House el clima de treball era extraordinari. Cadascú treballava a la seva habitació durant el dia. El dinar era completament lliure, a l’americana. Anaves a la cuina i t’arreglaves tu sola. I només ens trobàvem tots a l’hora de sopar, que sempre era a les 19.30h. Amb aquestes condicions de treball, el temps s’eixampla. Vaig poder acabar un parell de llibres de poemes que tenia engegats”, diu Gorga, que avui a l’Institut Ramon Llull parlarà també de les residències que ha fet a Irlanda i a l’Índia.

Jordi Puntí també ha freqüentat les cases d’escriptors i assegura que és clau la llargada de la residència per poder treure’n un bon rendiment. Puntí va estar nou setmanes a la Ledig House mentre escrivia Animals tristos, i anys més tard, es va refugiar durant sis setmanes a Santa Maddalena, una casa de la Fundació von Rezzori, a Itàlia, per escriure els últims capítols de Maletes perdudes: “Quan tens tant de temps, et pots adaptar millor a la nova vida, establir una rutina diària. També és important que tinguis bons companys escriptors amb qui parlar. A Ledig House eren deu, entre escriptors i traductors, potser una mica massa, però sovint a l’hora de sopar s’establien discussions que valien la pena. A Santa Maddalena érem tres, més la baronessa que donava joc, una mida perfecte per intercanviar idees, lectures i fins i tot comentar detalls del mateix acte de creació”, explica Jordi Puntí, que el mes de setembre inicia una nova mena de residència, aquesta vegada a Nova York, gràcies a una beca de la New York Public Library, com ja vam informar a Núvol.

 

Gemma Gorga a la Ledig House

 

Albert Forns, narrador i poeta, ha estat un dels últims convidats de l’Institut Ramon Llull a la Ledig House, on va estar-se quatre setmanes treballant en la seva segona novel·la. Per accedir a la beca va haver de presentar un projecte amb informació diversa: currículum, recull de premsa i fragments de la seva obra ja publicada, així com un esbós del projecte literari actual. La beca li va cobrir l’allotjament, el menjar (menys l’alcohol) i el transport (vol, trens, taxis fins a la residència).

Albert Forns explica que a banda de l’allotjament i la manutenció, la Ledig House es va preocupar també per donar a conèixer la seva obra als Estats Units: “El centre m’ha programat un recital poètic a Nova York i m’ha posat en contacte amb personatges de l’escena literària de la ciutat, principalment agents i scouts. De poc interès per mi, tot sigui dit, perquè treballaven majoritàriament amb escriptors americans per vendre’ls a Europa, de manera que la utilitat pels escriptors europeus a la casa era molt relativa”.

Albert Mestres, escriptor i traductor, no ha estat a la Ledig House, però probablement és un dels autors catalans que més bé han sabut aprofitar aquestes residències. Mestres ha estat acollit al Collegio dei Tradutori de Pròcida, al Collège International des Traducteurs Litteraires d’Arle (2 vegades), a la Casa del Traductor de Tarassona, al Center for Literary Translation de Norwich, a la Fondazione Bogliasco de Gènova, i al Tyrone Guthrie Center d’Annaghmakerrig a Irlanda, on Gemma Gorga també ha passat una temporada. En tots els casos, l’únic requisit per accedir a la beca ha consistit a presentar un projecte de traducció o de creació concret. Els centres que Mestres ha visitat al llarg dels anys no han estat llocs de socialització. “Excepte a Bogliasco, on havíem de sopar cada dia plegats i vestits d’etiqueta, cosa que vam aprofitar per organitzar alguna vetllada de presentació, i a Annaghmakerrik, on el sopar era també comú i també vam organitzar vetllada de presentació, no solíem tenir activitats programades”.

Pel que fa a la dotació d’aquestes beques, és molt variable: “Normalment he rebut una beca d’uns 400 euros + allotjament de la Unió Europea, unes beques que crec que s’han acabat. En el cas de Bogliasco, una fundació privada, no et donen res però assumeixen la manutenció completa”, diu Mestres.

Albert Forns afegeix una nota de realisme a tot plegat quan diu que “amb aquesta mena de residències es fa necessari un estipendi, un salari a banda del manteniment, per les despeses extres i per poder sufragar els costos de la vida que igualment tens (durant aquell mes faltes a la feina i no cobres diners, però tu has de continuar pagant el lloguer de casa, l’aigua, la llum i el gas!”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Balzac, Flaubert, Dostoievski … no treballaven pas en aquestes condicions. Hem progressat
    Quina enveja que em fan!