Una exposició de nassos

25.01.2016

La Fundació Vila Casas presenta la mostra “Colección olorVISUAL”, d’Ernesto Ventós, en el marc de la novena exposició de “L’art del col·leccionista”, dirigida per Daniel Giralt-Miracle. Les obres suggereixen olors, i per això van acompanyades d’un perfum. Benvinguts al món de la sinestèsia.

Constantino Ciervo, "Olfactory", 2002

Constantino Ciervo, “Olfactory”, 2002

A finals dels anys 70 del segle passat, Ernesto Ventós va adonar-se que en el món de l’art es dóna preeminència als sentits de la vista i l’oïda, així com el tacte, però no pas a l’olfacte. Empresari i perfumista, i eventualment artista sota el nom de NASEVO (nas, per les connotacions olfactives, i evo, per l’acrònim del seu nom), Ventós ha anat recollint al llarg de quaranta anys una col·lecció en la qual hi trobem obres d’art contemporani formades a partir d’una premissa molt especial: les peces que en formen part desperten la memòria olfactiva del col·leccionista, creant un vincle perceptiu, emocional i sensible entre subjecte i objecte, l’ésser i l’art. A Can Framis (Fundació Vila Casas) hi podem veure una mostra d’aquestes obres d’art entre el 25 de gener i el 3 d’abril.

En aquesta exposició ens endinsem en el món de la sinestèsia. olorVISUAL, col·lecció batejada pel poeta i amic d’Ernesto Ventós, Joan Brossa, crea vincles entre allò que es veu i l’olor que evoca. Si bé podríem dir que cada obra suggereix una olor diferent a cada espectador –si fem l’exercici resulta molt estimulant-, aquí es recull el flaire que percep Ventós, acompanyant les obres plàstiques, escultòriques i de vídeo amb un flascó sorprenent que converteix l’exposició en una experiència única al món.

Ventós ha treballat amb artistes com Pep Agut, Manel Armengol, James Clar, Constantino Ciervo, Oleg Dou, Hugo Fontela, Jannis Kounellis, Charo Pradas, Anna Talens, Juan Uslé i David Ymbernon i els ha proposat, al cap i a la fi, de fer un joc que consisteix a crear una obra que “es pugui olorar”. És a dir, que tingui a veure amb el món de l’olfacte, de manera més o menys explícita i, a més, els ha demanat que acompanyin la peça d’un text breu que expliqui l’origen de l’obra d’art. Tot un univers de sensacions que atrapen l’espectador que, sorprès, experimenta realment la sinestèsia. Aquesta sensació posa en relació la contemplació i la rememoració olfactiva per viatjar a un univers artístic nou.

El director del cicle “L’art de col·leccionar”, Daniel Giralt-Miracle, ha comentat que Ventós és capaç de dir: “aquesta peça fa olor”, però és una olor que apel·la la memòria de qui és en realitat i de quines emocions ha experimentat, perquè ell “va néixer i créixer envoltat d’olors, ja que el seu pare proporcionava matèries primeres als creadors d’essències”, explica. Actualment, és una referència del que dins l’àmbit de la perfumeria s’anomena “nas”, un “nas” privilegiat que considera que “l’art clàssic no fa olor”, perquè el que evoca la figuració és massa evident. Per exemple, un quadre de paisatge del segle XVIII suggereix una olor comuna, que no interessa al col·leccionista. Per això aplega, fonamentalment, art abstracte, perquè és molt més intuïtiu. Són peces que li poden recordar la brisa, un viatge exòtic, aromes familiars, memories oloroses de la terra o olors associats a un somni.

Cristina Agàpito, comissària de l’exposició, ha recordat que “en el món de l’art hi ha un desequilibri entre els estímuls de la vista i l’oïda, i fins i tot el tacte, però ens hem oblidat de l’olfacte”. Explicava que Ventós és tan sensible que “quan anem pel carrer identifica totes les olors de manera intensa, mentre jo tan sols les puc albirar”. Una altra cosa sorprenent de la figura de Ventós, ha revelat la comissària, és que “li agraden les olors intenses, fins i tot les males olors”. Ho hem pogut comprovar a l’exposició on, en algun cas, el flascó desprenia un flaire poc plaent.

I tot això té origen en una exposició de l’any 1978 a la Fundació Joan Miró, “Suggestions olfactives”, on es parlava del món de les olors, la seva procedència, aplicació, així com els efectes que provoca: “Estant en un museu, no s’explica que l’art també fa olor. Havia trobat el motiu per començar la col·lecció!”, confessa.

Per trobar aquestes obres d’art, Ventós ha explicat que “m’agrada visitar galeries –sobretot magatzems- i els tallers dels artistes”. Amb el temps, ha anat rebent propostes dels artistes derivades de la pròpia memòria olfactiva.

La Fundació Vila Casas ha desenvolupat una proposta trencadora, interessant des del punt de vista intel·lectual i sensorial i que es pot considerar única. Els convidem a gaudir de l’experiència.