Una eucaristia literària a Kosmopolis

La tarda del dijous 19 de març, Kosmopolis va oferir una “eucaristia” literària sota la direcció de Marc Caellas. El moderador (o sacerdot) va ser el periodista Jordi Nopca i els autors convidats (o escolans) Unai Velasco i María Folguera.

Tatiana Pagà

Tatiana Pagà

Graduada en llengües aplicades. Postgrau en Ideació i Narrativa Audiovisual. Actualment treballo a Núvol, digital de cultura, secció Pantalles.

La tarda del dijous 19 de març, Kosmopolis va oferir una “eucaristia” literària dirigida per Marc Caellas. El moderador (o sacerdot) va ser el periodista Jordi Nopca i els autors convidats (o escolans) Unai Velasco i María Folguera. Aquest acte formava part de l’esdeveniment Laboratoris de l’escriptura, una sèrie de tallers que exploren l’estómac dels escriptors per descobrir tot allò que intervé en la creació d’una obra.

Unai Velasco, Jordi Nopca i María Folguera | Foto: Tatiana Pagà

Els convidats van portar alguns dels objectes que necessiten tenir a prop durant el procés de creació o simplement que per a ells són especials en algun sentit. Folguera va portar uns rovells de Santa Teresa perquè gràcies a la santa va veure que es pot viure mantenint la vitalitat i la fortalesa. També va portar un article necrològic de la milionària Huguette Clark que li recordava que no ha d’estar tan pendent d’allò que la gent pensi sobre ella. També va dur una foto del primer aniversari de la seva germana en què aquesta s’agafa a un pastís gegant de xocolata, perquè li recordava el lligam que tots tenim amb la mort, ja que, en néixer, la seva germana havia estat a punt de morir. Un altre dels objectes que l’escriptora va dur era una figureta de sant Llàtzer, perquè a la seva pròxima novel·la vol parlar sobre ell, i també amb la intenció que la protegís de les malalties de la pell (des de fa un temps ha tingut urticària a causa de l’estrès, va explicar).

L’objecte estrella de Velasco va ser una safata de morro fregit que segons ell defineix els seus excessos amb el menjar. A més a més de llegir un poema autobiogràfic que tractava sobre personatges de Xmen, l’escriptor també va portar una capsa de Depakine Crono (500mg), medicament que utilitza per combatre l’epilèpsia. Velasco va explicar que el morro emulava el cos de Crist i que a causa de la malaltia no podia beure la sang de Crist, i per això se sentia una mica fora de la comunitat. També va portar un fragment de la pel·lícula Willow, perquè li agrada aquella sensació que es produeix quan diverses persones recorden una mateixa escena d’una pel·lícula que havien vist quan eren petites. Segons ell, li agrada utilitzar el cinema com a performance comunicativa a través del temps.

Nopca va continuar la cerimònia preguntant-los per les influències. L’escriptora va reconèixer que a ella l’havien influenciat els germans Grimm, per la seva destresa en saber explicar la violència a tots els públics. Velasco va triar el poeta Álvaro Pombo perquè li agrada com utilitza el recurs de tenir esperança en què les coses no acabin morint. Es veu que Pombo va llegir una obra seva i el va elogiar dient-li que era com un vòmit.

Per acabar la missa, el sacerdot Nopca els va preguntar què era allò que no es podien empassar. Folguera va explicar que odiava la idea que pel fet de ser dona i escriptora no es pugui tenir un bon final. A Velasco se li fa difícil d’empassar el paper de la cultura en la societat actual; segons ell, la cultura és més perversa que el capitalisme industrial.

La vetllada va finalitzar amb el repartiment dels béns que els autors havien portat com a ofrena: morro fregit i rovells de Santa Teresa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació