Núvol recupera Paulina Pi de la Serra

1.07.2018

Història d’Emma és l’últim llibre que publica Edicions del Núvol. Després de la recuperació d’El present vulnerable de Feliu Formosa, ara el digital de cultura presenta un recull de tota la ficció de Paulina Pi de la Serra. Pi de la Serra és un personatge de referència de Terrassa, intel·lectual destacada de la vida cultural de la ciutat durant el segle XX, referent dels joves del moment.

Maria Helena Feliu Pi de la Serra, filla de la Paulina, i Mary Pi de la Serra, neboda de la protagonista | Foto: Ester Roig

Paulina Pi de la Serra va néixer a Terrassa l’any 1906 en el si d’una família catalanista. El seu pare, Francesc Pi de la Serra, va participar en gairebé totes les iniciatives culturals de la ciutat durant el primer terç del segle XX i la va posar en contacte amb artistes, músics i escriptors. Per a una noia de l’època, Paulina va tenir una educació singular i privilegiada.

De ben jove es va afiliar a les Joventuts de la Lliga Regionalista. Era una oradora tan brillant i eloqüent que fins i tot la van batejar amb el sobrenom de Rossinyol de la Lliga. La seva activitat política la va dur a conèixer, als anys trenta, els membres principals de la Lliga. És per aquesta via que coneix l’amor de la seva vida, Joan Estelrich, un dels màxims dirigents del partit i mà dreta de Francesc Cambó. Paulina va viure la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial a l’exili, principalment a París, on va treballar a les ordres de Cambó.

El que gairebé ningú sabia és que Pi de la Serra tenia un secret molt ben guardat, que no es va saber fins després de la seva mort, l’any 1991. Fruit de la seva relació sentimental clandestina amb Joan Estelrich n’havia nascut una filla, Maria Helena Feliu Pi de la Serra. Helena va néixer a Ginebra i quan tenia tres mesos va ser donada a una família de Barcelona que la va acollir.

“Em sembla que, d’aquesta història, la Paulina també n’és una víctima”, explica la filla, que va posar-se en la pell de la seva mare a la novel·la Pecat original (Plataforma, 2012). Per a ella, el cas de Paulina Pi de la Serra serveix per “desmitificar la intensitat de l’amor d’una mare quan hi ha distància”. La filla mostra una actitud comprensiva i sobretot destaca que la Paulina depenia de les circumstàncies i de la societat que l’envoltava: “Desmuntar tot el que la rodejava, aquest prestigi local que ella va consolidar, cada vegada se li devia fer més difícil: suposo que pensava que hi perdia més que no pas es beneficiava”.

Bernat Puigtobella, Maria Helena Feliu Pi de la Serra, Mary Pi de la Serra i Vicenç Villatoro | Foto: Ester Roig

Paulina excel·lia com a oradora. Tal com la seva neboda, Mary Pi de la Serra, recorda: “Ella es va poder dedicar al que més li agradava, que era enraonar; hi va haver una època que fins i tot es deia que enraonava en vers”. De fet, Paulina pot ser entesa com una escriptora oral. Vicenç Villatoro, terrasenc també influït per la presència d’aquesta dona, afirma que “la seva obra és la influència sobre els altres: per a una generació, la Paulina era el símbol físic d’un món que ja no hi és però que era millor que el nostre”.

Villatoro creu que Paulina Pi de la Serra és una de les persones que, per qüestions polítiques, “hem tancat en un calaix dient que eren ‘traïdors’”. Formava part d’un sector catalanista de dretes i, entre d’altres fets, se li va retreure que romangués tota la Guerra Civil a l’estranger. Malgrat això, els joves que s’emmirallaven en ella recorden que les seves idees encarnaven un temps anterior a la guerra civil espanyola “de gent culta, que sabien idiomes, viatjaven, s’estimaven la llibertat i el país”.

Història d’Emma és l’única incursió que Paulina Pi de la Serra va fer en la literatura de ficció: quatre contes ambientats en un món culte i cosmopolita dels anys de guerra i postguerra. Escrites en diferents moments de la seva vida, aquestes narracions es van publicar conjuntament l’any 1982 per l’entitat Amics de les Arts de Terrassa. Ara, Edicions del Núvol recupera aquesta obra, que serveix per qüestionar la vida de la Paulina, però també sobre la política i la societat del moment. Com conclou Villatoro: “M’ha fet canviar la meva imatge de la Guerra Civil i repartir les meves preguntes entre més gent”.