Una cosa incerta no pot ser tan perfecta

La Fundació Vila Casas ha inaugurat la nova programació expositiva d’aquesta tardor, que s’obre al públic aquest dijous 15 amb una mostra de Jo Milne que crea un diàleg entre l’art i la ciència i un homenatge als pintors Ramon Rogent i Josep Roca-Sastre.

Subterfugis cosmològics i afinitats creatives. Aquestes són les dues línies mestres de les exposicions que es podran veure als Espais Volart des d’aquesta setmana fins al 18 de desembre: “Jo Milne. No faig prediccions, sinó excuses” i “Obre les finestres. De Rogent a Roca-Sastre”. En altres paraules, una visualització de l’invisible i una revitalització de l’art català.

Els multiuniversos de l’art i la ciència

El treball artístic de Jo Milne (Edimburg, 1966) parteix del qüestionament que l’astrofísic Richard Feynman va fer sobre la Teoria de les cordes, que parla de la cosmologia de les quatre dimensions. Aquest qüestionament és el camp d’especulació que sosté el missatge de la seva exposició: com es visualitza el que no es veu?

Amb una mirada que recorre l’art, la física i la tecnologia, i amb dibuixos i estructures físiques ovalades, Milne construeix metàfores i analogies entre la realitat i la interpretació, la creació i la matèria, amb un elevat grau de simbolisme. Aquestes obres exploren la hipòtesi i l’abstracció a l’entorn de diverses tècniques: la impressió en tres dimensions, el modelat digital, el tall làser, la cianotípia, el dibuix a mà en blanc i negre o el ganxet. El nexe formal de totes les peces és la geometria esfilagarsada d’una línia en espiral que es multiplica: fluxos de cordes que ens inviten a qüestionar com veiem les coses i com les (re)interpretem.

Per contrarestar la “domesticació a través de la imatge” feta per la ciència, Milne ha creat un espai amb una “deliberada pobresa de color” que té per objectiu rescatar el concepte d’incertesa de l’obra artística, perquè “el camp d’experimentació no té proves empíriques”. Anomalies, interrogants i visualitzacions invisibles volgudament imperfectes; l’encant de la incertesa; l’encant de l’art. Segons l’artista, hi ha dues maneres de crear mons: la de la ciència, que busca la certitud, i la de l’art, que busca l’estranyesa. I aquest és el repte artístic de Milne: donar forma plàstica a l’abstracció.

Obrim les finestres

Una reivindicació històrica. El pretext de l’exposició dedicada a Ramon Rogent i Josep Roca-Sastre és rememorar la revitalització de l’art català dels anys quaranta traçant un espai de confluència i intersecció plàstiques entre dos creadors que compartien escenari  (el taller de Rogent al carrer de la Portaferrissa de Barcelona) i afinitats artístiques, i que es convertiren en revulsius de la pintura després de la Guerra Civil.

Ramon Rogent (Barcelona, 1920 – Plan-d’Ognon, França, 1958) fou el primer que obrí una porta a l’art contemporani a casa nostra. Els seus quadres i dibuixos, d’inspiració cubista i (sobretot) fauvista, són una espècie d’homenatge al color i a les formes geomètriques, i tenen en un viatge a Portugal la seva principal raó de ser: l’esclat de llum que inunda les seves pintures. Per això, Susanna Portell i Glòria Bosch parlen “d’obrir les finestres”, perquè malauradament Rogent és un autor poc recordat (des del 1984 que no es feia cap exposició dedicada a la seva figura). Una obertura no sols al Rogent pintor, sinó també a l’il·lustrador i al pedagog.

Precisament, la seva relació amb Josep Roca-Sastre (Terrassa, 1928 – Barcelona, 1977) comença al seu taller de dibuix. Un fent de mestre i l’altre d’alumne. L’exposició també compta amb quadres i il·lustracions de Roca-Sastre, que capten l’anhel geomètric i la puresa cromàtica de la seva obra, probablement més cubista que la Rogent, en la qual s’hi adverteix una manifesta influència de Matisse, tant en les pintures sobre Portugal com en les de Collbató –el seu altre referent paisatgístic–, i també en les que hi apareix la seva dona, Montserrat Albiol. Rogent també va il·lustrar obres literàries, entre les quals destaquen algunes cèlebres cobertes de l’Editorial Albertí. Renovació i integració de les arts: obrim les finestres i que entri la llum.

El programa expositiu es completa amb dues visites guiades. La primera, el 5 d’octubre a les 18 h, a càrrec de Jo Milne, que conduirà el públic a través de “No faig prediccions, sinó excuses”. La segona, “Obre les finestres. De Rogent a Roca-Sastre”, el 9 de novembre, també a les 18 h, amb la presència de la curadora Susanna Portell. Trobareu més informació al web de la Fundació Vila Casas.