Una casa per a Miquel Martí i Pol

27.06.2019

Aquest dissabte 29 de juny es va inaugurar la seu de la Fundació Miquel Martí i Pol a Roda de Ter. Tot un esdeveniment i per celebrar-ho es van organitzar actes i recitals, en els quals van participar Lluís Llach, amic íntim del poeta, i joves escriptors com Irene Solà o Jaume Coll Mariné.

El jove Miquel Martí i Pol a Can Clarà el 23 de setembre de 1951

 

Un autor sense quarter no pot anar a una guerra

La nova seu permetrà acollir els visitants en un espai que expliqui la figura i obra d’un dels autors més emblemàtics del segle XX. La Fundació Miquel Martí i Pol, fundada l’any 2006, té com a missió vetllar pel llegat literari del poeta. Montserrat Sans i Miquel Martí i Pol van donar el fons documental, artístic i hemerogràfic a la Diputació de Barcelona l’any 2003 amb la condició que no sortís de Roda de Ter, i l’Ajuntament, per mitjà de la Biblioteca Bac de Roda, va encarregar-se d’adaptar-li un espai. A partir del 2016, gràcies a una aportació de la mateixa Diputació, la Fundació es professionalitza i actualment hi treballen dues persones.

La demanda popular per fer la ruta literària o visites comentades sobre l’autor va posar de seguida sobre la taula la necessitat de respondre amb un espai capacitat per fer-hi activitats que alhora fos museïtzat. “Un dels àmbits que més treballem des de la Fundació és el públic infantil i juvenil. La nostra intenció és despertar-los interès per la creació literària. Plantar la llavor poètica”, diu Caralt. Per aquest motiu, tenen una oferta vasta a disposició tant del públic general com escolar: la ruta literària, tallers de poesia i rapsòdia, clubs de lectura. “L’any passat vam iniciar els «tallers de creació» amb la nostra impremta artesanal creada expressament per a aquestes sessions. Amb el nostre guiatge, els joves (i grans!) creen textos propis que poden imprimir a posteriori. L’experiència és molt bonica: cal col·locar les lletres de plom una per una i confegir els versos per, després, passar per sobre el corró amb tinta i fer d’impressors. Cada un s’emporta el seu poema a casa”, explica la directora.

La Fundació també porta a terme tallers de rapsòdia amb el convenciment que l’art de recitar és una part indissociable de la poesia. Fins i tot graven els textos a la ràdio i aquests passen com a falques enmig dels programes d’emissores municipals.

La Fundació també ha portat el poeta a l’àmbit digital. L’any 2017 va guanyar el Premi LletrA a la millor iniciativa digital de i sobre literatura que atorga la UOC i la Fundació Prudenci Bertrana amb «L’univers poètic de Miquel Martí i Pol», una aplicació per a tauletes mòbils i pissarres digitals que vol apropar els infants a la poesia. És gratuïta i es troba disponible a Apple Store, Google Play i per a navegadors web.

I, enguany, la Fundació ha creat un vídeo animat per a infants inspirat en el poema «Primavera de Miquel Martí i Pol» que amb tres dies va arribar a les catorze mil visualitzacions a Youtube. “Tots són projectes pensats fins l’últim detall amb una finalitat clara: apropar la poesia a les persones i tot el que aquesta aporta, que és molt”, conclou Caralt.

El projecte museològic

La seu està situada al barri del Serrat, just al carrer de la Costa del Ter. Era un barri molt castigat pel deteriorament de la finca dels Tecla Sala, comprada pel consistori l’any 2006 després d’anys d’abandonament. Amb l’objectiu de dinamitzar el barri i arreglar-ne una part, s’hi va destinar la seu de la Fundació coincidint en un indret literari de primer ordre per conèixer el poeta, prop de la fàbrica que Martí i Pol va convertir en material literari. “Miquel Martí i Pol es va inspirar en la fàbrica de la Tecla Sala per escriure el poemari La fàbrica. Aleshores, mossèn Espinalt, que a banda de ser protector i mentor del jove Miquel, també vetllava pels interessos del poder local, li va aconsellar al poeta que no publiqués el recull”, ens explica Montse Caralt, directora de la Fundació Martí i Pol.

Mquel Martí i Pol

La Fundació està formada per tres cases d’estil fabril construïdes als anys trenta. Hi vivien els obrers artesans de la fàbrica coneguda popularment com La Blava. L’any 1956 Miquel Martí i Pol es va casar amb Dolors Feixas i es va instal·lar a casa els sogres, la casa número 15, Cal Manyà. Allà hi va escriure la major part de la seva obra i hi van néixer els seus fills, la Mariàngels i en Jordi. “La museïtzació de la Casa Miquel Martí i Pol és la segona fase de treball, que en l’actualitat ja compta amb el projecte museològic fet i l’arquitectònic a punt d’acabar. Les obres van connectar les tres cases restants en un sol cos arquitectònic conjuntament amb la Casa del poeta”, ens explica Montse Caralt.

La Fundació està equipada amb una sala polivalent amb exposició permanent que mostra la vida i obra de l’autor, una tria de manuscrits i mecanoscrits originals, i diverses cartes creuades amb autors contemporanis com Salvador Espriu, Antoni Pous, Johannes Hösle, Manuel de Pedrolo o Joan Oliver. A més, la família ha donat objectes personals del poeta que enriqueixen la visita: les ulleres, l’agenda de contactes, les màquines d’escriure, la taula i la cadira on va escriure l’obra primerenca. Compta també amb una aula de consulta amb la bibliografia gairebé completa de i sobre l’autor, així com també el Fons del col·leccionista Florenci Crivillé.

Lluís Llach participa aquest dissabte a la inauguració de la seu de la Fundació Martí i Pol

La inauguració d’un espai que explica un símbol de la cultura catalana és una bona notícia per al patrimoni literari de casa nostra. “Miquel Martí i Pol forma part de l’imaginari col·lectiu perquè l’ha dotat de textos imprescindibles com «L’Elionor» o «Ara mateix»; és una peça clau de la nostra identitat amb l’ús d’una llengua viva i unes experiències vitals que ens apel·len en tot moment”, diu Caralt.

Aquest dissabte, a banda dels parlaments oficials, vam poder assistir a l’homenatge que joves poetes osonencs van fer a Martí i Pol. Irene Solà, Jaume Coll, Maria Isern, Anna Miralpeix, Núria Armengol i Raquel Santanera van llegir versos del poeta. La vigència de l’obra de Martí i Pol es fa pal·lesa en la devoció d’aquests poetes. Raquel Santanera considera que Martí i Pol és “un poeta capaç d’arribar a moltes esferes de l’emoció perquè interpel·la amb els seus versos a allò més col·lectiu. No és casual que se’l hagi considerat poeta nacional de Catalunya”, Per Anna Miralpeix, “Martí i Pol transmet allò essencial amb les paraules més ben triades. Se l’ha criticat injustament de literatura fàcil, però que hi hagi senzillesa en l’escriptura no vol dir que no hi hagi complexitat en el concepte. Els seus poemes són música. Tenia molt bona orella i facilitat per a la música i això es nota. I, al meu parer, la música és indissociable de la poesia”. “Segurament els poemes de Miquel Martí Pol van ser dels primers poemes que em van llegir”, afegeix Irene Solà. “De molt molt molt petits a mi i al meu germà, ma mare ens llegia alguns dels poemes de Bon profit/Per molts anys, segurament aquest llibre encara corri per casa… També penso que com a nen, devia ser important/interessant saber o aprendre que es podia ser poeta, que de fet un senyor veí, de Roda de Ter, n’era”, diu Solà. En un article publicat a Núvol, Jaume Coll Mariné destaca “la claredat d’idees i claredat de llengua”, el que Segimon Serrallonga en deia la «claredat fonamental». Martí i Pol va aconseguir una cosa que és dificilíssima: una potència cívica que abans d’ell segurament només devia haver aconseguit Verdaguer. Va aconseguir saltar les quatre parets dels diguem-ne lectors de poesia i ser útil a tota una corrua de gent que veia (i veu) que alguns neguits molt fondament humans es fan més clars en els seus poemes”.