Una cartografia lingüística del domini català

30.07.2015

Al llarg de la dècada dels seixanta i de principi dels setanta, Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colon van començar a gestar un projecte de dialectologia que volia abastar tot l’àmbit geogràfic del català i que tenia com a objectiu general posar a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics. El resultat d’aquest projecte és l’Atles lingüístic del domini català, actualment dirigit per Joan Veny i Lídia Pons, i que compta amb la coordinació de Núria Jolis, i amb l’assessorament informàtic Joaquim Rafel i Fontanals, entre diversos col·laboradors —joves professors i estudiants avançats s’hi van afegir, atesa la magnitud de l’empresa.

Mosquit

Mosquit

Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colon eren “conscients de la necessitat de formar un atles lingüístic que superés les deficiències dels anteriors i/o els completés”, em respon Joan Veny, quan li pregunto pels orígens d’aquesta obra. L’Atlas Lingüístic de Catalunya (ALC) d’Antoni Griera havia quedat interromput —van desaparèixer part dels materials arran de la guerra civil—, a l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), de Tomás Navarro Tomás, li faltaven enquestes per completar, i l’Atlas linguistique des Pyrénés Orientales (ALPO) no tenia en compte el català.

En una primera etapa, amb el suport de la Universitat de Barcelona i el Consejo Superior de de Investigaciones Científicas, Antoni M. Badia i Margarit i Joan Veny van redactar el Qüestionari, de 2.450 preguntes, que es va passar per primera vegada l’any 1964 a Sant Pere de Ribes. “En la seva primera fase de recollida de materials a 190 localitats de tot el domini, va comptar amb la col·laboració de Joan Martí Castell, Joaquim Rafel, Lídia Pons i Montserrat Badia; i, en la segona fase, d’ordenació dels materials, formació d’una base de dades i publicació dels corresponents volums, amb el concurs de Lídia Pons, Núria Jolis i Montserrat Roma”, aclareix el filòleg.

“Si avui s’hagués de fer un nou Atles, el qüestionari seria diferent, car molts referents són desconeguts (per ex. les “mentides” de les ungles o leuconíquia, els penellons, o les feines de la batuda del blat o maneres de sembrar) i n’han aparegut de nous, com en el camp de la tecnologia”, reflexiona Veny. “Els parlars urbans s’imposen en general sobre els rurals”, puntualitza.

El nou volum, dedicat als insectes i als oficis

Des que es va iniciar el projecte, ja s’han publicat set volums de l’Atles, que es poden consultar tant en línia com es poden adquirir en paper. A partir de la informació recollida a través del qüestionari, l’Atles s’estructura en àrees temàtiques diverses “de lèxic comú (parts del cos, malalties, arbres, animals domèstics, etc.) i de lèxic d’especialitat (treballs rurals, ramaderia, apicultura, pesca, ictonímia, etc.), en alguns casos avui en franca decadència”, explica Veny. A més a més, el filòleg afegeix que “els mots més generals i comuns serveixen per a un coneixement de l’articulació fonètica del català (per exemple, la distinció o neutralització de a, e àtones, la pronúncia o no de la dental en el grup final -nt de pont, dent, etc.)”.

Els sis primers volums estan dedicats al cos humà i les malalties (volum I); al vestit, la casa i les ocupacions domèstiques (volum II); a la família, el cicle de la vida, el món espiritual, els jocs, el temps cronològic i la meteorologia (volum III); al camp i els cultius (volum IV); a les indústries relacionades amb l’agricultura, els vegetals (volum V); a la vida pastoral, els animals domèstics (volum VI). El primer volum es va publicar l’any 1998, després que el 1989 l’IEC acollís el projecte.

Enguany s’ha presentat el setè dels nou volums que formaran part de l’Atles lingüístic del domini català i que incorpora dues grans temàtiques: una sobre els insectes, els ocells i els animals salvatges, i una relació dels oficis. De la mateixa manera que els volums precedents, conté 160 mapes (del 1531 al 1689), 149 dels quals són mapes generals i la resta pertanyen a classes. A més a més, el volum incorpora 34 llistes de materials no cartografiats i un capítol d’Il·lustracions, amb 125 fotografies i dibuixos. Tal com expliquen els autors al Preàmbul, “en alguns casos, per coherència semàntica, s’ha canviat l’ordre dels enunciats respecte del qüestionari usat per a la introducció de dades”, mentre que en altres casos s’ha optat per canviar el títol d’un enunciat que el que s’havia proposat inicialment. Alguns enunciats, d’altra banda, tenen menys respostes perquè inicialment no figuraven al qüestionari.

Mapa 1531L’Atles, una radiografia rigorosa de l’estat de la llengua

Atles, que és el terme que dóna nom al projecte, fa referència al fet que els materials que es presenten ho fan en forma de mapes, ja que l’objectiu principal és oferir “una radiografia rigorosa de l’estat de la llengua catalana als anys seixanta i setanta”, a més de recuperar “un patrimoni de la llengua oral”. Tots els materials, enregistrats en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics, provenen bàsicament de la llengua oral.

“Les variants fonètiques, morfològiques i lèxiques, per un costat, donen idea de la unitat de la llengua (per exemple, mots com braç, cama, cap, etc.) i, per l’altre, en testifiquen la variació, que pot ser baixa (melic/llombrígol) o àmplia (tombarella, tombessa, capbussó, cucavela, candeleta, cabriola, etc.)”, aclareix Joan Veny. Aquests mapes, doncs, ajuden a conèixer el traçat d’àrees dialectals i permet esbrinar quines causes —substrat, superestrat, adstrat, contacte de llengües, evolució internat, creativitat, manlleus— van contribuir que es produís aquesta variació.