Una altra sarsuela és possible

Es presenta al Teatre Victòria La tabernera del puerto, sarsuela amb música de Pablo Sorozábal sobre un llibret de Guillermo Fernández-Shaw i Federico Romero. Estarà en cartell del 18 al 29 de setembre. Núvol ha parlat amb Lluís Cabal, fundador de la companyia +Sarsuela i director musical de la producció.

Es presenta al Teatre Victòria La tabernera del puerto, sarsuela amb música de Pablo Sorozábal sobre un llibret de Guillermo Fernández-Shaw i Federico Romero. Estarà en cartell del 18 al 29 de setembre. Núvol ha parlat amb Lluís Cabal, fundador de la companyia +Sarsuela i director musical de la producció.

Acte primer. Presentació.

Temps: segles XIX i XX.

Lloc: Espanya.

Protagonistes: La sarsuela, un gènere de passat esplendorós; el franquisme, un règim que l’utilitzà per als seus interessos; diversos personatges anònims amb pocs recursos; el musical, un jove brillant i ambiciós; Lluís Cabal,  estudiós i amant de la sarsuela.

Pràcticament tots els gèneres tenen els seus estereotips associats. La sarsuela no és una excepció. I alguns tòpics no l’afavoreixen: castissa i arnada. En preguntar-li, Lluís Cabal explica per què se’n té aquesta visió.

“El franquisme es va apropiar del gènere. No en general, sinó de les obres que els podien ser més properes. Molta gent veu la sarsuela com un gènere que no va amb ells, per les connotacions que pot tenir d’altres èpoques”.

Un altre tòpic recurrent és allò del género chico. “La sarsuela és la nostra opereta, que és un gènere que hi ha a tot Europa”. Si l’origen de l’òpera i els seus teatres estan associats a la noblesa i la burgesia, la sarsuela i l’opereta són gèneres populars. “Són la lírica del poble. En altres països n’han tingut més cura. A Àustria és un patrimoni nacional. Tothom coneix La viuda alegre, o El ratpenat, tothom sap qui era Johann Strauss, que si hagués nascut aquí hauria sigut compositor de sarsueles”. A casa nostra, a la sarsuela “se l’ha relegat a un tractament de gènere menor, quan d’això no en té res. Hi ha sarsueles dolentes, com hi ha òperes dolentes, o textos teatrals dolents. No és el gènere el que té qualitat o no. Són les obres que conformen el gènere el que li donen la qualitat”. De la mateixa manera, “no és que la sarsuela sigui castissa. Hi ha una part de la sarsuela que és castissa. Això és indubtable, però també és patrimoni i té el seu valor”.

Però el mal ja està fet. L’abús i l’estigma ja han arrelat, i han marcit l’atractiu de la protagonista. “Durant molts anys la sarsuela s’ha fet com s’ha pogut, sovint amb una sabata i una espardenya. Sort en tenim que s’ha fet així, i cal donar les gràcies a qui l’ha mantingut viva. Però s’hi han abocat pocs recursos, sobretot a la part escènica, i d’això ens n’hem ressentit”.

Tant, que hi ha qui fins i tot la dóna per morta. “Un amic em preguntava: ja no se’n fan, de sarsueles? I jo li dic: sí, però ara en diuen musicals. El musical és l’evolució lògica de l’opereta i la sarsuela, amb les seves característiques pròpies, és clar”. Cabal sap de què parla. Va formar part de l’orquestra que interpretava el Mikado, que Dagoll Dagom van portar a Barcelona l’any 1986. “Mikado és una opereta del segle XIX. Si l’hagués fet un compositor d’aquí en diríem sarsuela”. Des de llavors, el nouvingut s’ha guanyat el favor del públic, aquest amant inconstant.

L’acte ha près un aire tenebrós. La sarsuela antigament admirada es veu ara empobrida, malalta i menyspreada. Però l’argument és a punt de fer un tomb. Quelcom farà que el públic torni a fixar-se en vella dama.

Acte segon. Nus.

Temps: del 18 al 29 de setembre

Lloc: teatre Victòria de Barcelona

Personatges: La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal; renovació, proposta de la companyia +Sarsuela; Rafel Duran, director escènic; Lluís Cabal: director musical.

“Quan una persona surt de casa per anar al teatre, per què ho fa? Hi ha una part d’oci, però sobretot busca sortir del teatre havent-se emocionat. Si li presentes una història que li queda lluny, aquesta emoció queda diluïda. En canvi, una posada en escena actual farà que ho visqui més intensament”.

Apropar les històries, renovar les escenografies. Aquesta és l’aposta de la companyia +Sarsuela. “Si sempre planteges les coses igual, això deixa de ser atractiu per al públic. Passa amb qualsevol gènere. És respectable fer obres amb un criteri historiat i presentar-les com es podrien haver fet quan es van estrenar. Però es poden fer amb un altre plantejament. I la nostra proposta és fer la sarsuela revisada, espolsant-la una miqueta, i fent que la gent se senti les històries properes”.

Una proposta que combina atreviment i respecte, i que inclou una tasca de recuperació. “Com tots els gèneres que s’han fet al llarg dels anys, les obres han sofert canvis que han quedat com a dogma. Pensem que el que no podem permetre que les obres tinguin una discontinuïtat en l’argument o en la música. Si ho necessiten, les tornem al seu estat original”.

En el seu pla, compten amb una aliat poderós. “Tant l’òpera com la sarsuela tenen el tret comú de parlar de les passions humanes: l’odi, l’amor, l’enveja, la traïció”. Uns ingredients contemporanis, que no envelleixen mai.

Tots ells surten a La tabernera del puerto, una història de contraban, amors enverinats i secrets familiars. Tot plegat en una partitura que és “una demostració del bon saber fer de Pablo Sorozábal, un home d’una gran formació musical”. Cabal destaca que l’obra és un “extens ventall d’estils variats, des de melodies al més pur estil d’òpera italiana, a ritmes i melodies pròpies del jazz i del musical americà de principis del segle XX, i fins i tot del musical de pel·lícules de Hollywood, barrejat amb ritmes caribenys. I tot això no perquè sí, per demostrar que en sabia molt, sinó perquè la història en si, tal com es desenvolupa, ens porta a aquesta ambientació que necessita diferents estils per subratllar la història i els personatges”.

L’òpera ja fa temps que ha transitat per aquest camí de la renovació. “Té un avantatge: és un gènere molt més internacional. Se’n fa a tot arreu del món, i si en un lloc no hi ha hagut inquietud de renovar n’hi ha hagut en un altre i sempre que hi ha un referent”. Però referents no són l’únic que li ha faltat a la sarsuela. “Renovar una cosa implica una inversió de diners, de temps i d’idees i de voluntat de revisitar els llibrets. Potser no hi ha hagut qui pensés que es podia fer. Nosaltres hem pensat que sí i ho estem fent.”.

Invertir amb els temps que corren? Qui és prou valent, o prou “insensat”?

Acte tercer. Desenllaç.

Temps: futur immediat

Lloc: a determinar

Protagonistes: La taberna del puerto, sarsuela amb ganes de gira; 60 persones, entre cantants, cor, orquestra i tècnics; Maria Illescas i Lluís Cabal, empresaris teatrals.

Durant la conversa, Cabal sovint parla en plural: la nostra proposta, el nostre camí. No és un deliri, sinó una simbiosi asumida fins al moll de l’os.

“La nostra companyia som dos directors que alhora som el nucli empresarial, els que ens juguem els diners, que són nostres, privats”. Cabal és el director musical, responsable de la part artística. Però insisteix que destaqui a la seva sòcia, la Maria Illescas, “que és la directora de producció i s’ocupa de tota la part més ferragosa i sovint ingrata. Fa una feina imprescindible per la vida de la companyia, sense la qual no seríem al teatre Victòria i segurament ni existiríem”.

Dos van fundar la companyia +Sarsuela l’any 2011. Però cal una multitud de 60 per fer pujar La tabernera dalt de l’escenari. “Volem oferir espectacles que siguin atractius i no limitar-nos a fer coses petites”. Aquesta mateixa ambició els porta a voler “portar-la per tot arreu. No només per Catalunya, sinó tot Espanya i Europa. La sarsuela és un gènere absolutament exportable. El que dèiem abans, els vienesos han sabut fer-ho. Hauríem de poder fer-ho nosaltres, també. Perquè de qualitat en té”.

Hi ha també un objectiu més prosaïc. “Sobreviure aquests mals moments i esperar que en vinguin de millors. És evident que és un risc moure un espectacle amb tanta gent. Però també pensem que en aquests moments tan durs per al tealtre el que no podem fer és no fer res”.

¿No puede ser? Sí, una altra sarsuela és possible.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació