Una altra ronda de dignitat: El folk calentó

7.12.2017

Parlar del grup Roba Estesa és parlar d’una gran Revolució: la de les guerreres que han pres partit (que cada cop són més) i lluiten per un futur sense monarquies ni jerarquies de cap mena. Amb proclames tan potents com aquestes, Roba Estesa es consolida com un gran referent cultural per a la plena dignificació, i accés per a tothom, de l’art. D’ençà de l’actuació a barraques de Figueres, el maig del 2017, compten amb la participació de la Sandra que, a través de la llengua de signes, socialitza els concerts i els fa més inclusius. Una iniciativa del tot pionera. I és que les seves integrants treballen per a la igualtat entre totes les persones sense importar el lloc d’origen, el sexe, la cultura o les diversitats que siguin. L’autoanomenat estil Folk calentó esdevé la banda sonora que ho relliga tot.

Roba Estesa a la Sala Apolo

I amb l’empenta que les caracteritza, el passat dimecres 29 de novembre, a la Sala Apolo de Barcelona, van realitzar el concert final de la Gira «Una altra ronda», on presentaven el seu primer disc «Descalces». Van començar amb l’evocativa melodia gallega que rememora les dones cremades de forma injusta per la inquisició, donant pas a la cançó «Bruixes»: una declaració de principis feministes i en contra de la violència de gènere i per l’empoderament col·lectiu. Ideals que van ser compartits en altres cançons com ara: «Filomena» (que va comptar amb la col·laboració de l’Adrià del grup Germà negre), «La reina mora», «Les criades», «La nit és nostra» o la genial versió de l’antifeixista «Ai Carmela» (que va servir de preàmbul per criticar «els 40 anys de dictadura que no acaben del tot…»). La resta de «La festa» va comptar amb la col·laboració de la Balkan Paradise Orchestra formada per dones, i un exemple més de la força dels grups femenins; «perquè després diguin que som poques!» reblava Gemma Polo.

L’esdeveniment va superar totes les expectatives creades, amb moltes més sorpreses i moments molt i molt emotius, com el cant a la solidaritat a les persones refugiades en el poema musicat «Podries» de la Joana Raspall, o la participació de les persones del públic a través d’uns ventalls verds, aptes per a tot tipus de performances i moviments gestuals. De fet, el concert va ser més que un gran concert, va ser una mostra d’originals elements artístics que contribuïen a despertar consciències vers l’apoderament de la dona i per la transformació social i cultural. Exemples d’això: als ventalls verds hi havia una sorpresa inclosa pel dia següent i als lavabos hi van incloure missatges irreverents i pedagògicament sacsejadors…

Finalment, i com no podia ser d’una altra manera, van finir l’actuació ballant al ritme de la cançó «La Pagesa»; tota una mostra de rebel·lió contra les normes carques i decadents que han imperat i, algunes encara, imperen a la nostra societat.

Però l’energia no se’ls acaba, ans al contrari: de cara a l’any vinent han anunciat disc nou i per tant, nous concerts i noves fórmules de despertar valors i lluitar per una re-evolució integral que contribueixi a construir un país i una societat més lliure i més feminista (que vol dir més igualta i més socialització de drets per a totes les persones). Roba Estesa, sense cap mena de dubte, és un dels grups més innovadors i coherents (com costa de trobar-ne!) de la música catalana actual. Moltes gràcies a l’Alba Magriñà, a l’Anna Sardà, a la Clara Colom, al’ Helena Bantulà, a la Sandra Brake, a la Clàudia GarcíaAlbea, a la Gemma Polo i la Neus Pagès per a fer-nos pensar i replantejar tantes coses.

Sort en tenim d’aquestes guerreres que han pres partit i venen amb moltes ganes de menjar-se el món!