Una altra manera de fer servir l’1 d’octubre

12.03.2018

“Si la violència terrible de l’1 d’octubre pot servir per a alguna cosa, podria ser per contribuir a expandir la sensibilitat davant la violència institucional”. Ho va dir Iñaki Rivera Beiras, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona i del Sistema de Registre i Comunicació de la Violència Institucional (SIRECOVI) a la taula rodona que seguia la presentació de La Cifra Negra, un documental produït per Empatik flims que recull fins a 30 casos provats de vulneracions dels drets humans que s’han produït a l’estat espanyol per part de funcionaris públics, presentat divendres passat a la Filmoteca de Catalunya.

Des del cas del periodista basc Martzelo Otamendi, que en aplicació de la legislació antiterrorista va passar cinc dies detingut i incomunicat durant els quals va denunciar haver estat víctima de tortures (cops als testicles, humiliació mentre era obligat a romandre nu, insults i amenaces de mort, privació del son, asfíxia), fins a Ester Quintana, que va perdre un ull per un impacte de pilota de goma en la manifestació de Barcelona de la vaga general del 14 de novembre de 2012; les situacions en què l’aparell policial infringeix els drets humans, tan presumptament com provada, tenen un tret en comú: els funcionaris acusats acaben eludint la condemna, ja sigui per irregularitats en el procés judicial, per la dificultat de provar els fets, o per indults. En poquíssims casos, els més mediàtics, hi ha reparació econòmica, però pràcticament en cap hi ha justícia.

Els experts en violència institucional i les organitzacions dedicades a perseguir-la han arribat a una conclusió al llarg d’anys de lluita: precisament perquè formen part del problema, els canals institucionals són inútils i, per tant, l’única via per aconseguir un canvi substancial és sensibilitzar la població. El context social afecta radicalment els jutges, com es va demostrar en el cas dels desnonaments en què el sentit de les sentències va invertir-se radicalment quan l’activisme liderat per la PAH va aconseguir posar el problema sota el focus.

El cas d’Ester Quintana és paradigmàtic: molts havien perdut l’ull per culpa de bales de goma abans que ella, però un grup de ciutadans es va organitzar amb plena consciència mediàtica en la campanya Ojo con tu ojo, “una plataforma creada per donar suport a Ester Quintana, acabar amb l’ús de bales de goma i lluitar contra la repressió i la impunitat”, i va impulsar campanyes molt creatives que van aconseguir el suport de nombrosos personatges públics fins a dur el perill de les bales de goma al centre de l’agenda col·lectiva. Una foto de Jordi Évole amb un pedaç a l’ull, pesa. Finalment, el 2013, els projectils viscoelàstics que li van costar un ull a Quintana van ser prohibits a Catalunya. Però no a la resta Espanya, com vam recordar durant l’1 d’octubre en què Roger Español també va perdre un ull per culpa d’una arma de les mateixes característiques disparada per la policia nacional.

Les imatges de l’1 d’octubre tenen força per canviar moltes coses. Com que els polítics que van convocar el referèndum es van encarregar de buidar-les de poder efectiu, cal que els ciutadans fem l’esforç de recordar-ho i seguim preservant-les del mercadeig al qual les estan sotmetent. Perquè els enregistraments d’aquell dia són una font inesgotable de veritat i memòria immunes als esforços per negar el que va passar del virrei Enric Millo, els partits del 155 i els seus sicaris mediàtics. No hi ha res a fer: una vegada i una altra, podem retornar a la realitat de les càrregues, al fet que la unitat d’Espanya es va utilitzar per infringir els Drets Humans.

No sabem si aquestes imatges acabaran servint per a la independència de Catalunya, però La Cifra Negra ens recorda que podrien prestar servei a altres causes encara més transversals i que, en última instància, podrien alimentar-se entre elles. Després del referèndum, molta gent ha tornat a recordar que els antiavalots no compleixen la llei que els obliga a mostrar el número que permet individuar-los. Va passar amb Ester Quintana i ha passat amb Roger Español: els funcionaris eludeixen la justícia perquè no se’ls pot identificar. Això crea un cercle viciós que infon les forces de seguretat amb un sentit d’impunitat que es tradueix en més violència cap als ciutadans. Però, com va demostrar el cas de Quintana o la PAH, una bona estratègia mediàtica duu a un canvi de sensibilitat, i tot plegat acaba en un canvi efectiu. Per què permetem que no es compleixi la llei que obliga les forces de seguretat a mantenir la seva identificació a la vista? L’1 d’octubre és fort perquè desvela problemes polítics que no eren fàcils de visibilitzar i ens connecta emocionalment amb ells. Fem-lo servir, també, contra la violència institucional.