Una altra manera de fer ràdio és possible

27.03.2019

Aquest dissabte 30 de març es reprenen les jornades de Cultura Viva, a l’Antiga Escola Massana, amb una sessió titulada “Enredant les ones: eines i debats per a la ràdio comunitària”. El col·lectiu Carne cruda hi farà un taller de podcast, se celebrarà una reunió de treball de les ràdios comunitàries i el periodista Tim Cowlishaw, investigador del R&D de la BBC farà una conferència sobre el futur de la ràdio pública. Cultura Viva accelera la setmana vinent amb jornades dedicades a les potencialitats de la cultura lliure (4 d’abril), la Rambla com a espai cultural (9 d’abril) i les arts comunitàries (10 d’abril). En aquest article Joan Burdeus us presenta la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB).

L’estudi de Ràdio Fabra, el projecte que porta a terme conjuntament Cultura Viva, la Xarxa de Ràdios Comunitarias de Barcelona (XRCB) i la Fabra i Coats – Fàbrica de Creació.

La ràdio té una dimensió sorprenentment antidemocràtica: de tots els mitjans de comunicació de masses, és el que consumim de manera menys fragmentada, fent que poquíssimes veus acaparin moltíssimes orelles. Això no passa ni a Internet, ni a la premsa ni a la televisió, on la dieta és molt més variada, el pastís de les audiències està més repartit i la producció del contingut és més col·laborativa. Amb aquests monopolis més o menys naturals hi perdem tots: la quantitat de veus que tenen alguna cosa a dir és proporcional al valor social, cultural i humà d’exposar-nos a aquestes visions i pensaments fora del mainstream. La Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB) neix amb la vocació de revertir les males inèrcies col·lectives i la convicció que, per fer comunitat, ens cal, precisament, aprendre a escoltar la diferència.

És un tòpic que la digitalització està democratitzant les coses, i això és exactament el que fa la XRCB: per a qui no tingui mitjans materials, oferir un estudi de ràdio de primera a la Fábrica de Creació Fabra i Coats però, sobretot, per a qui no tingui un canal a través del qual fer-se sentir, posa sobre la taula la primera ràdio de ràdios de la ciutat, “una emissora comunitària amb una programació que s’alimenta dels continguts de totes les ràdios que formen part de la xarxa”. Tant o més importants que la infraestructura i la tecnologia són les persones que treballaran amb el projecte, que posarà els aspirants a locutors en contacte amb una xarxa d’experts en el món de la ràdio i l’associacionisme digital disposada a ajudar en la miríada de preguntes i problemes que poden sorgir des que surt la idea de parlar davant d’un micròfon fins que el so arriba a un nou oient.

La XRCB és un projecte no comercial que neix de la col·laboració entre Cultura Viva “un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona en el qual participen diversos col·lectius, cooperatives i plataformes ciutadanes amb l’objectiu de generar un laboratori que permeti l’experimentació sobre la coproducció de política pública en matèria cultural”, i la comunitat exo.cat / guifi.net de Barcelona, dos projectes amb una llarga tradició que van ser impulsats des de la ciutadania quan l’administració encara no havia pres consciència de la importància de crear una xarxa de telecomunicacions oberta, lliure i neutral basada en un model de comuns, la idea del qual és “reforçar la tasca de les comunitats autogestionades i garantir així la seva replicabilitat social”. La XRCB és un exemple paradigmàtic de com un moviment ciutadà com el que van iniciar exo.cat / guifi.net acaba arrossegant a les institucions fins a aconseguir una síntesi virtuosa.

Pels amants de la ràdio que hagin anat més enllà del transistor, els avantatges i el potencial que suposa la XRCB de seguida els farà preguntar-se: què passa amb els Podcasts? Des de fa uns anys, els individus que tenen prou diners per pagar un micròfon i allotjament en línia, han fet servir plataformes privades com ara Itunes i Ivoox per penjar els seus continguts i posar-los a un clic de distància de qualsevol propietari d’smartphone. A casa nostra, la revolució està arribant tard i malament, completament continguda per l’immens prestigi de la ràdio tradicional, que no retroalimenta la comunitat podcaster sinó que hi marca diferències, fins i tot un cordó sanitari. Al món anglosaxó, en canvi, els podcasts més populars tenen audiències que superen a bastament la de moltes ràdios tradicionals i la diferència clau és que, en comptes de repetir els mateixos codis de l’FM a internet, regnen els podcasts pensats, editats i difosos per a la xarxa.

Entre aquests dos imperis de la ràdio tradicional i els podcasts privats, la XRCB pretén oferir una cosa diferent, que no és cap altra que la filosofia comunitària. En les seves paraules “des de la XRCB, considerem que una ràdio comunitària és aquella que vulgui posar en comú la seva forma d’operar, compartint recursos amb els altres membres de la xarxa. La idea final és assumir els avantatges i obligacions de formar part d’un projecte comunitari”. En definitiva, mai havia estat fàcil trencar els grans monopolis capitalistes de la ràdio com fins ara, aconseguir que més veus i més diferents trobin el seu mitjà. Però la gran pregunta és si la cultura de la ràdio que ve repetirà els vicis de l’anterior a través de nous mitjans tecnològics o si una altra manera de fer ràdio més social, que parli lliurement i no hagi de passar pels filtres del que interessa als grans agents econòmics, és possible.