Un viatge per les metamorfosis de Guiem Soldevila

19.05.2018

Deu anys després de treure el seu primer disc ‘Orígens’ (Ona Digital, 2008), i entremig amb els magnífics ‘Nura’ (Blau Discmedi, 2011) i ‘Amoramort (Blau Discmedi, 2014), el músic Guiem Soldevila (Ciutadella, 1980) ha publicat el seu quart treball discogràfic, el seu disc més personal, un autoretrat sense filtres, i que segur marca un nou cicle en la seva trajectòria: ‘Fins demà o la propera metamorfosi’. Guiem Soldevila presenta l’espectacle Els poemes que he musicat a la Fira Litterarum, que se celebra a Móra d’Ebre entre el 24 i el 27 de maig. Ho farà al Castell dels Entença el dia 24 de maig a les 16.30h

Guiem Soldevila al Teatre Principal de Maó |Foto: Ivan Ivanovich

Amb vuit dels deu temes de lletra també pròpia

Si a ‘Orígens’ combinava cançons pròpies i música instrumental, ‘Nura’ i ‘Amoramort’, d’una manera diferent però semblant, quedaven marcats per la poesia, en el cas de ‘Nura’ musicant part del poemari de Ponç Pons que duu el mateix nom, i en ‘Amoramort’ reunint versos de distints autors en un mateix treball, integrant-hi, açò sí, també un tema instrumental i una altra cançó de lletra pròpia.

Ara, en aquest nou ‘Fins demà o la propera metamorfosi’ en certa manera inverteix la cosa i musica altres dos poemes de Ponç Pons i hi aboca fins a vuit temes més amb lletra i música pròpies, sempre comptant amb què el títol va molt lligat al contingut conceptual del disc. I açò representant, tot plegat, una mena de punt i apart en què ha fet fins ara i essent en si mateix “un nou viatge i una metamorfosi”, per diferents motius, tant a nivell estilístic, com musical, com líric i també quant a producció.

Tot i que Guiem Soldevila és dels que els agrada donar carta blanca al públic i oients de la seva música per tal que cadascú interpreti lliurement i doni un sentit propi al qual ell ofereix, és clar que per ell mateix en té un de concret de sentit, començant pel títol del disc, que parteix de dos moments viscuts molt íntims, i continuant per les pròpies cançons que s’hi integren, que, cadascuna, té una història particular d’experiència viscuda al darrere.

Per açò, en general, les lletres han anat sorgint-li per pura necessitat d’escriure i, a la vegada, l’han ajudat a entendre el seu propi món i, de retruc i en part, també el dels altres. I, musicalment, amb molt de treball en equip i també amb un color “que s’assembla més al que jo tenia dins el cap”. És un disc, assegura Guiem Soldevila, “més guerrer” i, amb l’aire fresc de diferents músics i col·laboradors, on igualment ha experimentat més en sonoritats i en veu, quedant-se amb la sensació que és un treball on “hi ha parts meves que no s’havien manifestat en anteriors discs: és com un autoretrat sense filtres, cosa que dóna un cert vertigen al principi però que no me fa por sinó que me motiva, perquè és el meu espai de llibertat”.

Un títol, dos conceptes i la cançó que tanca el disc

El títol del disc, partint de la premissa que res no es pot donar per fet i que tot està en constant canvi, ajunta dos conceptes: “fins demà”, donant a entendre, simplement, que existeix un demà; i “metamorfosi”, que el músic i compositor ciutadellenc lliga a que aquest demà a vegades no saps com serà i te pot sorprendre, essent transformacions que, en definitiva, formen part de la vida en si mateixa.

Inicialment, el títol havia de ser tan sols ‘Fins demà’, però la paraula metamorfosi, segurament pel seu propi moment vital, li rondava tant pel cap que al final els dos conceptes van quedar units per sempre. Curiosament, també, al disc hi ha una cançó que es diu ‘Fins demà’, encara que va veure la llum després de tenir el títol pensat i no hi té res a veure directament. La història d’aquesta cançó és prou interessant com per fer-ne un punt i apart.

El disc, de fet, estava gairebé enllestit, i amb ‘L’hora del caos’ com a tema que l’havia de tancar en un principi, en un moment en què ja estaven fent les mescles. Va ser llavors quan es va morir el ca de la família de Guiem Soldevila, a qui tenien en molta estima. Ensoldemà mateix de la mort del ca, en 10 minuts assegura, el músic va composar la cançó ‘Fins demà’, que va gravar i passà a la cantant Gemma Humet (a qui havia conegut feia dos anys endarrere i havien quedat de fer qualque cosa junts a qualque moment) per poder fer-la com a duet, estant ara integrada al disc i essent “una de les més especials” d’aquest treball. Segurament, coses de les metamorfosis, dels canvis i transformacions que ens duu el dia a dia de la vida.

L’inici de la gravació, entre muntanyes i l’anècdota de l’estrès

I si aquest era un dels darrers retocs del disc abans de donar-lo per tancat definitivament, dels seus inicis de gravació també se’n pot explicar una anècdota igualment significativa de tot plegat. ‘Fins demà o la propera metamorfosi’, masteritzat pel francès Yves Roussel i editat per la discogràfica catalana Satélite K (que treballa també amb músics com Roger Mas, Adrià Puntí o Judit Neddermann) ha estat gravat entre França (als MC Studios d’Auvergne), Barcelona (entre Micky Forteza i Atlàntida Bcn) i Menorca (als estudis d’Acústic Menorca).

El cas és que quan eren a França, on hi van gravar les guitarres acústiques i les veus, a uns estudis situats al centre sud del país i enmig de les muntanyes, Guiem Soldevila explica que tan sols tenien tres dies i fou una mica estressant, i més encara quan, amb el seu propi afany perfeccionista, havien ja consumit el segon dia i no havia pogut aconseguir les preses bones de les veus.

Açò, però, i no sense el vertigen de veure’s sense gaire temps, finalment es va solucionar: el darrer dia d’estudi es va aixecar a les 6 del matí i se’n va anar a córrer per les muntanyes, cosa que el devia desencallar, perquè després, en tot aquell matí va poder completar totes les veus del disc, amb el com què de quedar-se tan satisfet com per afirmar sincerament que “per jo són les millors interpretacions que tenc gravades fins ara amb la meva veu”.

Concert al Teatre Principal de Maó

Els músics, col·laboradors i els títols de les 10 cançons

En el conjunt del disc, juntament amb Guiem Soldevila, en la gravació hi han participat també els músics Lluís Gener, Violant Menorca, Miquel Casals, David Gómez i Pau Cardona, que són els que formen la seva banda principal, més les col·laboracions de Jordi Cantós, Moisès Pelegrí i Martí Genestar. Així com els cantants Gemma Humet (en la cançó ‘Fins demà’) i l’italo-canadenc Cece Giannotti, aquest darrer aportant la seva potent i especial veu (que Soldevila veu com una simbiosi de dos dels seus grans referents: Peter Gabriel i Sting) a la cançó ‘Mira’, que parla dels vels que a vegades tenim davant els ulls i que no ens deixen veure amb claredat els sentiments, les emocions… la vida.

A més a més dels temes ja comentats de ‘Fins demà’, ‘L’hora del caos’ i ‘Mira’, les altres cançons amb música i lletra pròpies de Guiem Soldevila en aquest seu quart disc ‘Fins demà o la propera metamorfosi’ són ‘No s’enfonsa’ (que obre el treball), ‘Dubtes en el vent’, ‘El miracle’, ‘El gir inevitable’ i ‘Narcís i el seu mirall’ (basat en el mite de Narcís i amb una música molt ‘canyera’ que integra un dels moments més visuals de la instrumentació del disc, produint-se una metamorfosi).

Els altres dos temes, que tot i no ser amb lletra pròpia de Soldevila i ser de Ponç Pons s’integren plenament dins el concepte del treball discogràfic i del seu títol, són ‘Dona llegint una carta vora la finestra oberta’ (un dels que el músic ja ha oferit en altres directes i amb la qual va gravar un videoclip en 2015) i ‘Insula Mundi’. Aquest darrer tema, de fet, és un dels poemes que Guiem Soldevila ja va gravar al disc ‘Nura’, tot i que amb el seu nom original d’Insulària’. Ara, però, canviant el títol per no confondre i d’acord amb l’autor Ponç Pons, l’ha enregistrada amb una música diferent, una música d’aquelles que quan gravava ‘Insulària’ va quedar al seu ‘software’ particular, mig arraconada però sabent que en algun moment que tingués sentit l’empraria, i que ha recuperat per integrar-la en aquest autoretrat sense filtres que és el seu nou disc.

‘Dubtes en el vent’ serà el primer senzill del disc i, coincidint amb el seu avançament, a finals de gener es convertirà també en el seu primer videoclip, açò abans que ‘Fins demà o la propera metamorfosi’ surti oficialment al carrer el 9 de febrer. Abans, però, ja se sap, hi va haver el debut en directe del disc el passat 13 de gener al Teatre Principal de Maó, en un concert on es va combinar la part elèctrica amb l’acústica, amb moments més delicats i d’altres més explosius, a la vegada que amb un disseny de llums creat aposta per a l’ocasió.