Un Thyssen mai vist

L’any que ve, el Museo Thyssen farà 25 anys. Per celebrar-ho, el CaixaForum de Barcelona ha inaugurat una exposició inèdita que preludia la commemoració d’aquest quart de segle, formada per la selecció més nombrosa d’obres que ha sortit mai del museu madrileny: un diàleg entre l’antigor i la modernitat, entre l’estètica i el contingut, entre el segle XIII i el segle XX. De Fra Angelico a Wassili Kandinski passant per Ticià, Courbet, Rembrandt, Picasso i tants altres mestres de la pintura universal. Podeu visitar la mostra fins al 5 de febrer del 2017.

Primer, l’aniversari del Thyssen. Després, el conjunt de 63 obres que integren l’exposició. I per últim, el relat inèdit d’aquestes peces. Són els tres eixos que defineixen i justifiquen “Un Thyssen mai vist”, comissariada per Guillermo Solana, que destaca la transversalitat de la mostra i el seu caràcter insòlit per que fa a l’expressió del relat de la instal·lació. Un relat que no es basa, com sol ser habitual, en l’ordre cronològic, sinó en cinc grans temàtiques: pintura religiosa, retrat, natura morta, paisatge i metròpoli moderna.

Del total de 63 peces, n’hi ha 42 que s’exposen per primera vegada a Barcelona, una excepcionalitat que contribueix a fer més significatiu el particular recorregut artístic proposat per Guillermo Solana. També formen part d’aquest relat inèdit 8 obres cedides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) procedents de la Col·lecció Thyssen-Bornemisza. L’any 2004, el MNAC es va afegir al Monestir de Pedralbes (1993) com a centre receptor d’obres del museu madrileny a la capital catalana.

Cinc reclams expositius

“Un Thyssen mai vist” proposa noves lectures i analogies pictòriques entre artistes de segles i geografies llunyanes, amb la qual cosa podrem fer una retrospectiva no només artística, sinó també històrica, política, cultural i religiosa. La llista de pintors inclou Fra Angelico, Rafael, Ticià, Rembrandt, Canaletto, Josep de Ribera, Picasso, Pissarro, Cézanne, Courbet, Beckham, Nolde, Hopper, O’Keeffe i Kandinski, entre molts altres.

Per invitar potencials visitants a fer-hi un cop d’ull, a banda de la qualitat de les obres i la singular presentació de les obres, hom destacaria una sèrie de quadres amb encant especial com a reclam més immediat. En ressaltarem una de cada àmbit expositiu, començant per les referències al catolicisme. Així doncs, de la pintura religiosa com a matriu, ens quedem amb L’Anunciació del Greco, en aquest cas influenciada per la pintura italiana i per composicions semblants de Ticià i Tintoretto: un joc de colors harmònic que s’esforça per diferenciar les diferents naturaleses dels personatges, la humana de la Verge Maria i la celestial de l’arcàngel.

Dels retrats i personatges, escollim el magnífic Retrat d’Antonio Anselmi de Ticià, amb el seu rostre precís emergint entre la negror de la barba i el fons del quadre. De la destrucció de l’objecte i la natura morta, triem els Objectes per a una estona d’oci de William M. Harnett, en el qual apareixen una pipa encara fumejant, un diari, un llibre, un pot amb mistos, una gerra, restes de menjar i una ampolla de licor que són al·lusions velades a la presència humana. Del paisatge còsmic a l’interior del bosc (i viceversa), posem el focus en El rierol Brème de Gustave Courbet, un paisatge exuberant dels encontorns d’Ornans, la seva terra natal. Finalment, de la veduta al laberint urbà ens fixem especialment en les Cabines telefòniques de Richard Estes, un clar exemple de fotorealisme nord-americà dels anys seixanta.

La col·laboració entre el Museo Thyssen i l’Obra Social “la Caixa”, que han fet possible la materialització d’aquest projecte, ja comptava amb un precedent, l’any 2013, quan el mateix Solana va comissariar la primera retrospectiva a Espanya sobre Camille Pissarro al CaixaForum. Com és habitual, el centre cultural ha desplegat un programa d’activitats paral·leles a la mostra per a tots els públics, que inclou conferències i visites guiades. Trobareu més informació en aquest enllaç.