Un refrescant oasi musical

20.06.2018

“A Manacor segueix brillant el mateix sol de fa milions d’anys”, canten Jorra i Gomorra. Aquest sol és, si fa no fa, el mateix que banya cada estiu el Jardí Històric de la Universitat de Barcelona (el jardí de l’Edifici Central, el de la plaça Universitat). I la banda mallorquina serà una de les que tocarà a Els Vespres de la UB, el cicle estival que la universitat organitza en aquest verger des de fa tretze anys. Els concerts estan programats entre el 3 i el 19 de juliol i seran gratuïts.

Jorra i Gomorra. | © Clàudia Gómez

La direcció artística dels Vespres és a càrrec de Mireia Madroñero. Ella és qui comanda la selecció dels artistes. “Busquem projectes emergents, que faci poc temps que són al circuit. Bandes a les quals els falta un saltiró que les doni a conèixer a més gent”, explica. La captació de talent emergent és una de les línies mestres. Fa tres que Madroñero és la directora artística dels Vespres i amb ella va arribar un canvi en la tria dels grups. Abans tot sonava menys fresc. “Volem obrir-nos a la fusió, a la mescla i els grisos”. Resumint: músics amb “personalitat i identitat pròpia, de potencial interessant”.

Diu Madroñero que no volen cenyir-se a un gènere o un fenomen concret. Tampoc a l’activitat local; “la mirada és global”. Lourdes Sesma, responsable del cicle a la UB, també destaca la tendència a “l’obertura estilística, geogràfica i idiomàtica”. Això es tradueix en la suma de “projectes més innovadors i arriscats com l’electrònica orgànica. Un dels principals objectius del cicle és el suport a formacions emergents”. Aquesta obertura contrasta amb Els Vespres d’Hivern que es fan al Paranimf de l’Edifici Històric amb unes condicions de so que impliquen una selecció més acústica dels grups.

Seguir aquest criteri ha resultat en una programació que en les dues últimes edicions ha inclòs els catalans Da Souza, Puput i El Pèsol Feréstec o el canadenc Calvin Love. Aquest juliol, la veu i la música la posaran els citats Jorra i Gomorra, Side Chick, NuuSOSUN, L’Espiadimonis i Melenas.

Jorra i Gomorra és la banda a mida del manacorí Jorra Santiago, “celebritat underground” de Mallorca, segons Bubota Discos, la discogràfica que ha publicat el primer disc de la formació (Música sèria). A Manacor és el seu últim tema, una delícia on Santiago retrata la ciutat de Rafa Nadal. SOSUN són Daniel Moreno i Estel Boada i es presenten com personatges de videojoc: ell, SOSUN; ella, Kaguda Yura. I la seva música veu molt d’aquest imaginari lúdic, sobretot del vinculat a la indústria japonesa del videojoc. Fan sonar melodies marca Tetris sobre lletres cantades en català. Una curiosíssima bogeria.

Més convencional és L’Espiadimonis, el projecte en solitari de Carles Dordella. Ex membre de Les Philippes, Dordella ha publicat enguany el seu debut, Estimar la vida o témer la mort. D’aquest primer disc dues cançons destaquen per sobre la resta: Melmelada, oli i vi i Trau. Sona a un Joan Masdéu més cru i mineral. Qui encara no té disc al mercat és la banda Side Chick. Maïa Vidal, Scarlett i Eduardo Benatar  descarreguen el glam rock més desvergonyit de Barcelona. La seva estrena està a punt de publicar-se; de moment, podeu escoltar My love for you.

I finalment, Nuu i Melenas. Els primers són un duo de pop electrònic format per Guillem Llotje i Aida Oset. La seva targeta de presentació és Gloom, que conté cançons tan suggeridores com Taxidermia o Refractions (sí, les seves lletres són en anglès). Nick Cave i Radiohead són alguns dels seus fars musicals. De Melenas en podem dir que el nom els va com l’anell al dit: són una banda de noies de Pamplona (Oihana, Leire, MariaLauri) que en poquíssim temps han guanyat pes en el panorama musical espanyol. També combinen bé amb l’escenari. El seu és un pop rock que sona universitari, guitarrer.

Tot això pel que fa als artistes. No tancarem sense parlar del Jardí Històric. “Molta gent, fins i tot de Barcelona, no coneix el lloc. Tothom qui ve per primera vegada queda sorprès. És un espai exterior natural molt especial. Els concerts, a més, tenen un ambient de revetlla”, explica Madroñero. Les actuacions es poden seguir dret o assegut vora les taules que es disposen al jardí (hi ha servei de bar). “S’aconsegueix un clima de molta atenció, i molt distés”. El públic és divers, no solament estudiantil: “Ve gent de tota mena, gent que coneix el cicle i gent que no. Espectadors curiosos”. “Un oasi al centre; sembla que estiguis fora de la ciutat”, segons el cantautor Joan Colomo. La ciutat pot ser un desert; ja tenen recés.