Un recorregut per la Barcelona dels Àustries

El proper dissabte 12 de setembre a les 18.00 de la tarda La Setmana proposa una ruta literària per la Barcelona històrica a través de la novel·la La trampa, de Teresa Juvé, publicat per Editorial Meteora.

El proper dissabte 12 de setembre a les 18.00 de la tarda La Setmana proposa una ruta literària per la Barcelona històrica a través de la novel·la La trampa, de Teresa Juvé, publicat per Editorial Meteora: tot seguint la trama detectivesca de la novel·la, ambientada durant l’any 1596, quan Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba acaba de prendre possessió com a virrei de Catalunya, Maria Nunes guia el lector per la “Barcelona del segle XVI, la dels Àustries, i el paper que hi jugava la Inquisició”. És “un capítol no gaire conegut ni tractat en literatura si ho comparem amb la Barcelona medieval o la Barcelona del 1714”, explica la professora i filològa Maria Nunes.

Gravat d'Anton van den Wyngaerde de Barcelona, 1563

Es tracta d’un itinerari literari que Maria Nunes va idear quan es va publicar la novel·la de Teresa Juvé, el passat mes de maig. “Va ser tot un èxit”, assegura Nunes, motiu pel qual van decidir de programar-la dins les activitats de La Setmana per donar visibilitat i homenatjar Teresa Juvé, “que té uns 94 esplèndids i envejables anys i segueix en actiu escrivint i publicant”. Aquest mateix justament l’Editorial Meteora ha publicat les seves memòries com a vídua del polític Josep Pallach, Tu ets jo. Al final de la ruta, els assistents podran parlar amb la mateixa autora, que serà present a La Setmana i que signarà exemplars de la seva novel·la.

Descobrir la Barcelona dels Àustries

L’objectiu d’aquesta ruta és descobrir “la Barcelona del segle XVI, la Barcelona dels Àustries, el paper que hi jugava la Inquisició, que és un capítol no gaire conegut ni tractat en literatura”. “Encara avui en dia hi ha en una paret d’un edifici de Barcelona l’escut de la Santa Inquisició i tothom hi passa per davant i no ho sap”, assegura Maria Nunes. Però és en aquests moments quan Catalunya ha perdut força i la corona espanyola comença a manar, cosa que s’explica de manera diàfana en la novel·la.

Aquest itinerari, doncs, preveu fer un recorregut pels principals escenaris que recorren els personatges de La trampa, si bé també són alguns dels indrets més icònics de la ciutat: l’església de Santa Anna, el Nou Palau del Lloctinent —que era l’antic Palau de la Inquisició a la Plaça de Sant Iu—, la Plaça del Rei —on s’hi troben la Reial Audiència, el Palau Reial Major i la Capella Reial— l’antic convent de Santa Caterina, i la Seca. “En cada un d’aquests punts hi llegim fragments de la novel·la i ho completo amb unes pinzellades de caire històric i algunes imatges que ens poden donar una idea de com han evolucionat aquests espais i edificis fins avui en dia”, afegeix.

Presó de la Inquisició | Gravat de Gustave Dorée, 1862

L’itinerari, doncs, es divideix en cinc zones. A la primera zona, es visita el Portal de l’Àngel, l’església de Santa Anna, el carrer de Santa Anna i el carrer de la Canuda, lloc on vivien els portantveus, el jutge Joanola i el protagonista de la novel·la, Jaume Plagumà: “Aviat sortia del laberint dels carrers de la ciutat vella i es trobava en una zona més respirable. No tardava gaire a ser vora el cantó del monestir de Santa Anna i a posar la mà damunt dels murs i, igual que quan era infant, a fer la volta de l’edifici tot passejant al llarg de les antigues pedres que el bastien. Una mica més lluny, antic i senyorívol, el casal dels Plagumà” (p. 181 de La trampa).

La segona zona es visita la catedral, la plaça de Sant Iu, el carrer del Veguer, la baixada de Santa Clara, la Plaça del Rei, el Nou Palau del Lloctinent, el Palau de la Santa Inquisició, el Palau Reial Major, la Reial Audiència i la Capella Reial. “Allà el té, el nou Palau del Lloctinent, el nom del qual és un sarcasme, ja que, amb prou feines acabat de construir, ha estat atribuït (un mes) a la Santa Inquisició. Si, allà el té, amb les seves finestres cegues, amb la seva porta tancada amb la seva façana muda, però que tan bé s’harmonitza amb la majestat serena de la plaça. Una majestat íntima, una majestat ara solitària que voldria que la deixessin viure per ella mateixa. Una majestat que es diria desitjosa de sotreure’s a la presència ofensiva dels qui no hi tenen res a fer… Perquè n’hi ha, d’intrusos, que no hi tindrien res a fer. N’hi ha, d’impius, que insulten la intimitat majestuosa de la plaça.” (p. 18)

La tercera zona comprèn la visita del convent dominic de Santa Caterina, on viu un dels personatges de la la novel·la. “Als carrerons menestras que hi menaven no hi havia la més minsa animació. Ni gent atrafegada que va a la feina, ni venedors ambulants que munten les seves parades. Sols, d’aquí a aquí, algun home, alguna dona, alguna família que va a l’església per oir la primera missa d’aquell diumenge. […] Tanmateix tenia les seves raons per irritar-se. Ves i per què el germà teòleg, en tornar de viatge, havia d’anar a fer nit al convent en comptes de regressar a la seu de la Inquisició, que era la seva veritable destinació” (p. 70).

La quarta zona és la del camí de la Seca, i es visita el carrer Argenteria, Santa Maria del Mar, el carrer dels Sombrerers, el carrer de les Mosques, el carrer dels Flassaders, el carrer de la Seca i la Casa de la Moneda, Seca Reial. I entre aquests carrers “va ser amb el cor en suspens que s’aturava al portal de la Seca i que esguardava amb ànsia aquell pati ple de moviment de cavalls que piafaven, de carros que es carregaven i descarregaven, d’homes que anaven i venien. Però de carros vinguts de lluny, de soldats dels Terços del Rei, cap ni un” (p. 184).

A la cinquena zona, finalment, s’arriba al portal del Mar. “En Manel Guasch, familiar del Sant Ofici […]. Va girar l’esquena sense una paraula més, va travessar la plaça del Rei, i encara en poder de la sorpresa causada per una conjuntura que el privava de desfer-se d’un cop i per sempre més de quelcom que li pesava, va adreçar el pas cap al port, cap al seu magatzem d’estris marítims que era també casa seva” (p. 163).

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació