Un recorregut fotogràfic per la crisi del somni Europeu

27.07.2016

DOCfield>16 és la quarta edició del Festival de Fotografia Documental de Barcelona, una iniciativa liderada per la Fundació Photographic Social Vision. Enguany l’exposició porta per títol Europe: Lost in Translation i parla de la crisi d’identitat que travessa la Unió Europea. El festival està íntimament lligat a l’espai urbà de Barcelona i ofereix fins a 30 exposicions gratuïtes. Comencem una ruta per l’apertura més recent:  Mites d’un futur proper, a l’Arts Santa Mònica.

Fotografia de l'exposició Lesbos, d'Alessandro Penso

Fotografia de l’exposició Lesbos, d’Alessandro Penso

Imagineu el Santa Mònica a l’estiu. Si, d’ordinari, l’Espai Balcó ja recorda a un refugi extraterrestre enmig del brogit de les Rambles, a l’estiu la barreja entre aire condicionat i la veu etèria dels narradors sonant pels altaveus converteix la visita a l’exposició en un trànsit interdimensional. Dedicar unes hores al DOCfield implica delectar-se amb els contrastos entre els llocs més al marge de l’espai-temps que es puguin imaginar, els museus, i el soroll mundà de les ordes de guiris que campen pels carrers àvids per consumir les experiències que ofereix la nostra ciutat-parc temàtic.

La disparitat entre dos mons que ens obliga a recórrer qualsevol dels itineraris proposats pel festival és una metàfora del mateix DOCfield. A cada espai ens enfrontem a la força per interperl·ladora de la fotografia documental que intenta treure’ns indiferència. El contrast entre el benestar que donem per fet i la realitat desoladora de les fotografies creix quan tot just acabem de passar el llindar de l’exposició i comparem el que ens mostren les imatges amb la voràgine consumista de la qual venim. A còpia d’alternar la passejada pel carrer amb la passejada per l’exposició, la ciutat de Barcelona es converteix en una peça més del festival. Una peça que ens retorna la mirada i ens fa reflexionar sobre la diferència.

Mites d’un futur proper serà al Santa Mònica fins al 2 de setembre i presenta els projectes de Carlos Alba, Arnau Bach, Nico Baumgarten i Julián Barón. Els quatre autors ens conviden a una reflexió transnacional sobre les utopies i distòpies de la nostra convivència a través de sèries de fotografies de l’espai urbà. Les imatges mostren la vida els marges de diferents metròpolis europees, des de Marsella fins a Londres, i totes tenen en comú la voluntat de donar veu als exclosos de la societat contemporània. L’exposició ens obliga a afrontar els marginats pel projecte europeu allà on la desigualtat es fa més palesa: a la ciutat.

Capital, foto que retrata la transformació de Marsella, d'Arnau Bach

Capital, foto que retrata la transformació de Marsella, d’Arnau Bach

Surto del Santa Mònica. Calor, turistes, i la mirada esmolada per culpa de les fotos. Però no sóc capaç de veure més enllà de la Barcelona idílica fins a la propera parada de la ruta: el Museu Marítim. Les fotografies del DOCfield es troben just al costat de l’entrada per l’Avinguda de les Drassanes. A LesbosAlessandro Penso, fotoperiodista italià guanyador del premi en la categoria ‘General News’ de World Press Photo 2014, exposa diverses imatges fruit del seu treball documentant el dia a dia dels refugiats que arriben a l’illa grega i la vida que porten en els campaments insuficientment atesos. Les escenes ens són familiars i al mateix temps no ho són. D’una banda, els informatius ens han mostrat aquesta realitat en moviment i, de l’altra, la fotografia permet una mirada reposada que descobreix noves capes de la nostra relació amb la ignomínia.

De nou al carrer. Miro el mapa elaborat per l’organització del festival on apareixen les diverses rutes proposades pels barris de la ciutat. Tinc ganes de transgredir el que em recomanen però acabo anant al següent punt de la ruta suggerida per Ciutat Vella: l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Aquest viatge és més llarg. Tallo pel mig del barri, creuant el carrer Ferran fins a la Plaça Sant Jaume i agafo el carrer Princesa fins al meu destí. De nou calor i turistes però, amb dues exposicions a l’esquena, aquesta vegada miro els manters que trobo pel camí amb una mirada renovada. M’adono de la diferència entre caminar d’un lloc a l’altre i passejar amb els ulls oberts.

Exposició De mur a mur

Exposició De mur a mur

De mur a mur és una exposició de fotografies de pintades als murs de Barcelona realitzades entre 1974 i 1977. L’any 1974 un grup de fotògrafs, tots membres d’una efímera secció de Fotografia del Foment de les Arts i del Disseny (FAD), van sortir al carrer a enregistrar amb les seves càmeres les “pintades”, majoritàriament de contingut polític, dels murs de la ciutat. Aquests fotògrafs eren Felix Camprubí, Lluís Crusellas, Joan Fontcuberta, Eusebi González, Siso Mitjanas, Miquel Moix, Josep Moliner, Lluís Muñoz, Salvador Obiols, Ramon Pi, Enric de Santos, Manel Úbeda, Raul Vendrell i Cristina Zelich. Les imatges constitueixen un registre documental de primer ordre de les vindicacions polítiques i socials de la ciutadania i de l’apoderament popular de l’espai públic als anys setanta. La selecció afegiex una nova textura al contrast que ja han ofert les dues anteriors: el passat polític de la mateixa ciutat que l’acull.

A través fotografia documental, DOCfield>16 vol fer visible la distància entre el somni europeu i la seva realitat. Les imatges fixes combinen el valor informatiu amb la capacitat de sacsejar-nos la consciència. Una de les grans virtut del festival és la seva integració dins del mapa de la ciutat. Trieu la ruta que trieu, el fil conductor que han aconseguit crear els responsables de les exposicions s’incorporarà a la vostra mirada mentre passegeu d’un destí a l’altre. Dugueu una càmera, perquè us agafaran ganes de mirar a través de l’objectiu.