Un rebost de cultura popular

21.05.2018

El grup Germà Negre ha presentat el seu nou disc “Molt de porc i poca salsitxa” al Pati Cultural, que s’ha celebrat al claustre de la Diputació de Girona coincidint amb Temps de Flors. Clàudia Roca en fa la crònica a Núvol.

Germà negre ha presentat un nou disc al Pati Cultural de Girona

Sempre és interessant saber per què i com apareixen nous grups de música catalana, alguns ho decideixen de la nit al dia, d’altres s’ho pensen bé, altres ja ho són però encara no ho saben… Un grup musical és una cosa seriosa i s’ha de pensar bé abans de donar el sí definitiu, però llavors arriba Germà Negre i tot deixa de tenir sentit: l’aparició còsmica de la Moreneta va ser la causa que aquests cinc nois comencessin aquest projecte que a poc a poc ha anat creixent, i aquest any 2018 estrenen el seu segon disc.

Abans de començar el concert, es va fer una presentació de “Càntut, cançons de tradició oral”, un projecte molt lligat amb l’estil de Germà Negre. El projecte “Càntut” neix l’any 2012 i es defineix com un recull de cançons populars de les comarques gironines, cançons cantades pels nostres avis i besavis —o fins i tot de generacions més llunyanes— al carrer, a la feina, a casa o a les tavernes. Un recull de material que serveix tant per reivindicar el patrimoni com per conèixer millor el nostre territori i la nostra història. Aquesta manera de difondre música oral i tradicional, ha servit de base per a Germà Negre, el qual té un repertori eclèctic que passa per molts gèneres, però assegurant-se sobretot que la base mare sigui sempre el de festa major que tant caracteritza les nostres terres.

Aquest any, durant els dies 16, 17 i 18 de novembre, es durà a terme a Cassa de la Selva la tercera edició del Festival Càntut, per continuar reivindicant la cultura musical i popular gironina, però sobretot catalana.

Després d’aquesta breu explicació, va començar la festa. Tot i així, els banyolins no van presentar totes les cançons del seu nou disc, sinó que van decidir fer una barreja de temes dels seus dos treballs: Els àngels fan torrades (2015) i Molt de porc i poca salsitxa (2018). Amb un estil molt alegre, senzill i desenfadat, van presentar La Bepa, cançó del seu primer disc, seguida de La Pauleta, una cançó de taverna transformada en ranxera que forma part de Molt de Porc i poca salsitxa. Una de les coses que més sorprenen és la interacció del grup amb el públic; en un moment donat, el cantant (Adrià Dilmé) va posar el seu mòbil enganxat al micròfon perquè el públic escoltés la gravació d’una senyora que canta una cançó popular. D’això tracta el “Càntut”, de gravacions i reculls de cançons. D’aquesta manera es presenta El Porc, cançó del nou disc que agafa aquest tros gravat i l’allarga, creant una nova peça.

Polifacètics, divertits i esbojarrats, Germà Negre va completar el seu concert amb temes del primer disc com Va passar a Collsacabra —cançó original del disc Cants al Vent (1973) dels Esquirols—, i nous treballs com la versió folk a guitarra i violí de l’himne oficial de la Vall d’Aran, Muntanyes Araneses, o La Botifarra, una cançó que neix a partir d’una estrofa de La Trinca del seu tema El Tururut, que es troba al disc Opus 10 (1976) i que té un videoclip genial i molt recomanable. L’única pega? La durada del concert, que no va passar dels trenta minuts.

Guitarres passades per aigua

El passat diumenge 13 de maig, el Pati Cultural havia programat el concert d’un ensemble de guitarres dels alumnes de grau professional del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, l’única de les 10 activitats programades que es va fer al migdia. Malauradament el mal temps va ser present des de bon matí, així que l’actuació va haver de traslladar-se a unes petites escales situades dins el claustre, ja que el pati de la Diputació és descobert i va ser impossible actuar dalt de l’escenari preparat per a l’ocasió.

Tot i tenir dubtes sobre quines peces tocaria finalment l’ensemble, el professor de guitarra, i director d’aquesta actuació Roger Tapias, va saber organitzar bastant bé el trasllat al nou “escenari” perquè els alumnes —acompanyats d’ex-alumnes i professors del conservatori— poguessin tocar tot allò que havien assajat per a l’ocasió. Peces de Ferran Sor, José Ferre, Johann Kaspar Mertz i H. Villa-lobos, juntament amb la interpretació de la cançó Alfonsina y el mar, van completar la primera part del programa, on els alumnes van tocar en solitari. Peces conegudes amb un estil diferent, tranquil·les i tan agradables com la pluja.

Per altra banda, interpretacions de peces de Jiri Jirmal, Joe Hisaishi, Mark Houghton o Gerardo Matos van dur-se a terme amb tot l’ensemble al complet, col·locat de manera estratègica a les escales de dins del claustre. Tot i que el temps no va acompanyar massa, sí que ho va fer el públic, el qual es va quedar dret durant l’hora que va durar l’ensemble.