Un Pinter a la Beckett

17.10.2015

Dijous es va estrenar a la Sala Beckett el darrer muntatge de La Ruta 40, La col·lecció, de Harold Pinter, amb traducció al català de Víctor Muñoz Calafell i direcció d’Albert Prat. Oriol Puig i Aída Pallarès han parlat amb ells sobre els motius que els han dut a triar aquesta peça, el món pinterià i els seus enigmes i les activitats paral·leles que s’organitzen al voltant del muntatge.

La col·lecció, de Harold Pinter. Fotografia de Roser Blanch.

La col·lecció, de Harold Pinter. Fotografia de Roser Blanch.

Després de triomfar per mitja Catalunya amb El llarg dinar de Nadal,-que opta al premi Butaca a millor espectacle de petit format-, La Ruta 40 s’atreveix amb Harold Pinter. Un autor (per sort) cada cop més habitual en la nostra cartellera, tot i que com va dir Xicu Masó “espanta perquè se’l relaciona amb un to transcendent, dur i espès”. A pesar que, com reconeix Albert Prat, director de La col·lecció, “és molt bo i retrata molt bé el comportament humà i la seva perversitat i contradiccions”. I, com ell mateix defensa, és molt necessari representar-lo per veure d’on venim i on anem.

Pinter era, a més, una parada lògica en el camí de La Ruta 40: en només quatre anys aquesta companyia fundada pels actors Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla, ha posat en escena textos de Romina Paula, Albert Arribas, Marc Artigau i Thornton Wilder. “Són dramaturgs que beuen molt de Pinter i de la renovació que fa del teatre contemporani” explica Prat. Tot i que com ell mateix explica el que mou a la companyia són els textos, siguin d’autors vius o clàssics.

La col·lecció és una obra absolutament pinteriana: allò que els personatges diuen no es correspon en absolut amb allò que realment volen dir. Víctor Muñoz Calafell, traductor de la peça, ens explica que, sota l’aparent senzillesa del llenguatge emprat per Pinter, la complexitat arriba a través d’un joc de repeticions i reverberacions que fa l’obra molt interessant, tant a nivell lingüístic com textual. Tot i així, Prat sosté que, en comparació amb les altres obres, estem davant d’una obra “molt accessible. És perversa i és estranya, però no és un Pinter críptic”. L’obra, això sí, té molts punts en comú amb altres textos que també retraten les “polítiques sexuals” com L’amant o Qui a casa torna.

Prat té clar que “Pinter és una partitura i a vegades dóna la sensació que et dóna poc marge però en realitat n’hi ha molt i crea escenes de pur teatre, que requereixen molt bons actors. Has de trobar el caminet que et proposa, prendre decisions i desxifrar uns enigmes que després no es veuran: construir la base de l’iceberg”. Grates, trobes un humor difícil de plamar, treus capes, màscares i arribes a la gran pregunta: què és veritat i què no ho és? La resposta ens la dóna el mateix autor: “quan quelcom és pronunciat aquesta cosa ja existeix, sense importar si realment ha passat o no.”

La Sala Beckett ha organitzat unes quantes activitats paral·leles amb les companyies d’aquest primer trimestre (La Calòrica, La Ruta 40 i la Virgueria), en aquest cas tampoc no hi podien faltar una sèrie de cites al voltant del muntatge. El dijous 22 d’octubre es podrà veure Apart from that, una lectura dramatitzada de peces breus de Harold Pinter, interpretades pels actors de La col·lecció juntament amb Josep Maria Pou, Pilar Pla, Pepo Blasco, Xavi Francés i Alba Florejachs. El dimecres 23 tindrà lloc la taula rodona Els sistemes de producció de les companyies independents, organitzada per La Ruta 40 amb la participació de La Calòrica i La Virgueria, una conversa per compartir experiències destinada a joves creadors i companyies.

El dijous 29 hi haurà una xerrada de Mireia Aragay, professora de Literatura Anglesa a la Universitat de Barcelona i experta en Harold Pinter. Finalment, i en un terreny més informal, el 6 de novembre tindrà lloc una post-funció relaxada, on els espectadors podran conversar amb la companyia amb la presència del Sommelier musical, discjòquei que amenitzarà la vetllada amb música relacionada amb l’obra de Pinter i els seus personatges.

Teniu ganes de més? Us deixem amb una entrevista realitzada per Oriol Puig Taulé i editada per Raquel Barrera: