Un petit país de paper

30.06.2018

L’any 1995 els ajuntaments de Bordils i Celrà, a través dels seus regidors de Cultura, van trobar necessària la creació d’una revista que agermanés els pobles de la llera del Ter i no tingués cap connexió amb els butlletins municipals que es publicaven des de l’endemà de les primeres eleccions democràtiques.

Flaçà des de l’aire | Foto: Ajuntament de Flaçà

La proposta es va presentar a Bordils, Celrà, Flaçà, Juià, Madremanya, Sant Joan de Mollet i Sant Martí Vell. La voluntat era cobrir les informacions culturals i locals d’aquests municipis, que comparteixen comarca, CAP, institut, pertinença a l’espai natural de les Gavarres i, en alguns casos, el pas del Ter, que antigament es feia amb una barca de llibant. Finalment només Bordils, Celrà i Flaçà es van posar d’acord i van tenir col·laboradors disposats a afrontar el nou repte: fomentar la memòria col·lectiva dels pobles fent servir la font de documentació més sàvia, propera i sincera: la veu dels testimonis, amb un llenguatge proper, delicat i tendre que convida tothom a llegir-ne els textos, i a més d’un a trobar-se en alguna fotografia.

El nom de la revista es va triar després d’estudiar una vintena de propostes, entre les quals hi havia La llenca, per la llenca de terra que ocupen aquests pobles, situats entre les Gavarres i el riu Ter; Baix Empordà del Gironès, pel nom que assigna a aquesta zona el volum 6.4 de la sèrie Comarques i subcomarques de Catalunya (1996) de l’Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista; o La barca, perquè tant Celrà, com Bordils i Flaçà havien tingut una barca de llibant per creuar el Ter. La revista es va dir finalment La llera del Ter, un nom que anys a venir serviria per a altres projectes compartits pels municipis, com ara la plataforma Salvem La llera del Ter, contrària a la línia elèctrica d’alta tensió que ha trinxat el territori, o la Zona Jove de la llera del Ter.

Dues figures importants durant molts anys van ser Pep Collelldemont i Ramon Ponsatí. No eren veïns dels pobles de la llera, però tenien molta experiència com a periodistes. L’empresa de Collelldemont, JJ Comunicació, que als anys noranta va arribar a produir una quarantena de revistes locals, va dissenyar la primera Llera. Collelldemont hi escrivia i, a banda de treballar en la redacció de continguts, s’ocupava de la correcció, la publicitat i la infografia. Ramon Ponsatí, treballador de JJ Comunicació, va ser durant molts anys l’encarregat de fer l’entrevista i de redactar el monogràfic de cada número.

L’estiu de 2016 La llera del Ter reneix sense allunyar-se del que havia estat. Se n’han conservat alguns apartats (“Aiguabarreig”, “El llibant del pou”, “Reportatge” i l’editorial que sempre encapçala la revista), se n’han modificat alguns títols (“Fent-la petar amb…” abans era senzillament “L’entrevista”, i “Rodamón” és el nou “El viatge”) i se n’han afegit de nous. Ara estem a punt de fer arribar a les cases el número 56, el cinquè de la segona època. L’hem titulat La llera llaminera i el presentarem a Can Míliu, l’emblemàtic restaurant de Sant Joan de Mollet.