Un pessebre de llibres

24.10.2017

Aquest cap de setmana Cervera s’ha guarnit de llibres. El carrer Major, que la crisi havia anat depauperant fins a convertir-lo en una artèria sense comerç ni vitalitat, ha revifat una vegada més amb la fira de novetats editorials i les botigues de llibres vells, que han anat ocupant els baixos de les cases. Un carrer que s’havia desenquadernat, torna a ser aquella via dorsal que convida al passeig i l’entregent.

Xavier Bosch a Cervera | © Xulio Ricardo Trigo

Diumenge m’hi vaig arribar. Entrant per dalt, venint de la banda de la universitat, el primer que et trobaves era la parada d’Adesiara, amb l’Eulàlia Ara i el Jordi Raventós al peu del canó. Veure la feina que ha fet Raventós en aquests darrers deu anys, amb tot el catàleg desplegat a la intempèrie, s’assembla a la contemplació del miracle dels pans i els peixos. Adesiara és un d’aquells projectes culturals professionals que no hauria estat possible sense la dèria individual d’un editor insubstituïble. Raventós ha portat a Cervera una de les seves últimes novetats, el Manual de campanya electoral, de Quint Ciceró, probablement el primer spin doctor de la història.

Només arribar em trobo la Teresa Pintó, de l’Agència Carmen Balcells, i el seu cap, Luis Miguel Palomares, que ha agafat les regnes de l’agència després de la mort de la seva mare. Tots dos acompanyen la Carme Riera, que ha vingut a Cervera per parlar dels seus dos darrers llibres, La veu de la sirena i Les darreres paraules. Riera ha manllevat, en tots dos casos, la veu d’un home per explicar-nos una història. La veu de la sirena parteix del conte de Hams Christian Andersen per fer-ne una recreació amb matisos personals i una punta feminista. Les darreres paraules pren la veu de l’arxuduc Lluís Salvador per explicar una de les personalitats més fascinants de la Mallorca del segle XX. El que no sap Carme Riera és que la Vila del Llibre li ha preparat una sorpresa: el compositor i guitarrista Giuliano Belotti ha compost un Lied a partir de La veu de la sirena, que Marta Casals interpreta exquisidament a la Capella de Sant Joan, un dels espais que la Vila del Llibre ha convertit en temple literari.

A la Vila del Llibre et trobes també autors novells que busquen el cos a cos amb els lectors. A la parada de Pagès Editors, em ve a trobar Montserrat Espallargas, autora de Vides de filferro, un recull de contes de registres i estils diferents, que acaba de guanyar el premi Ferran Canyameres de Novel·la amb El Clan de Sa Ràpita. Espallargas m’explica la seva visió de la literatura sense saber que sóc periodista cultural. M’aborda senzillament perquè va a la caça del lector anònim i jo, vianant anònim de la Vila del Llibre, sóc al lloc adequat al moment adequat.

També m’entusiasma descobrir l’editor de llibres d’artista Frederic Girós i la seva edició xilogràfica de l’Odissea. Girós ha recollit algunes citacions de la traducció d’Homer feta per Joan Francesc Mira i les ha il·lustrat amb dibuixos propis. Cada exemplar val 300 euros i a fe de Déu que els valen. N’ha fet 23 exemplars i no n’hi ha cap d’igual. Ja en té una dotzena de venuts i aviat en farà una presentació pública al Poblenou de Barcelona. Li pregunto al senyor Girós si li surten els números. Rere meu sento una veu femenina que passa i diu: “Els números no surten per res”.

A la parada de Fonoll descobreixo una perla que encara no s’ha publicitat gaire. Joguina de la contradicció, el recull d’articles de Miquel Capdevila, publicats a la premsa catalana entre el 1918 i 1939, que Albert Aixalà ha triat i seleccionat en un volum que ens retorna a moments passats carregats de reverberacions. “Arreu del món sona el concert dels pobles sedents de justícia i restauració”, escrivia Capdevila l’octubre de 1918, ara fa gairebé un segle. És coincidència, o no, que d’Albert Aixalà, col·laborador de Núvol, publicarem aviat un ebook amb un recull dels seus propis articles.

 

Carme Riera a la Vila del Llibre de Cervera | © Xulio Ricardo Trigo

 

A la tarda, mentre la Peppa Pig es passeja per la Plaça Major de Cervera, torno a la Capella de Sant Joan, on la Teresa Calabús, llibretera de Torroella, conversa amb dues autores que acaben de treure novetat. Carme Martí, que ha publicat recentment El camí de les aigües (Amsterdam) i Coia Valls, que acaba de publicar una nouvelle a Comanegra titulada Si tu m’escoltes. Entre el públic, en Xulio Ricardo Trigo fent fotos des de tots els angles possibles, preparant el fotomuntatge amb què tancarà la Vila del Llibre d’enguany. Aviat el podreu veure publicat a Núvol.

Durant dos dies, el carrer Major de Cervera s’ha convertit en un pessebre de llibres. Els impulsors del booktown a Catalunya, que dissabte van anunciar una nova seu a La Pobla de Segur, han sabut traslladar l’encant de la Vila de Bellprat, matriu originària de l’invent, a un entorn arquitectònic semblant, tot assumint el repte d’escalar-lo i fer-lo créixer.

La Vila del Llibre ha de preservar aquest equilibri entre fira i festival. Les activitats familiars, els tallers i les presentacions de llibres han d’atreure un públic compromès i comprador, que doni sentit a la presència d’editors i llibreters. Calen iniciatives com aquestes per portar els llibres i la literatura al carrer i trencar aquell vell malefici pel qual molts catalans només compren un llibre a l’any, el dia de Sant Jordi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Editorial Meteora, va tenir parada a Cervera Vila del llibre. No podia ser d’una altra manera donat que M. Dolors Sàrries, l’editora, és filla d’aquesta ciutat.
    La parada, al carrer Major número 27 va lluir amb novetats i llibres de fons.
    Al mateix temps vam aprofitar per presentar “Els amants de la rambla del Celler” de Víctor Alexandre a la preciosa Casa Dalmau.

  2. Molt bon article. Un parell de puntualitzacions: Marta Casals, amb acompanyament a la guitarra de Giuliano Belotti, va interpretar peces d’Heitor Villa-lobos i de Falla. L’homenatge a Carme Riera no va ser cantat sinó recitat -mediocrement per mi- amb acompanyament musical d’en Giuliano. El cert és que l’escriptora sí es va mostrar encantada amb el resultat!

  3. Un bon reportatge per a qui aquest any no hi hem pogut ser. En persona, perquè alguns dels llibres, sí.