Un passeig virtual per la Barcelona del 1700

9.10.2017

Si sortim del mercat del Born, a Barcelona, i enfilem els carrerons en direcció mar, trobarem la peixateria: un edifici de planta rectangular de mida considerable, amb pilars de pedra cobert amb teulada de quatre aiguavessos i dotat de taulells de pedra. Som a 1700, esclar, uns anys abans que el barri de la Ribera sigui arrasat a causa de la presa de la ciutat per Felip V el 1714, posant fi a la Guerra de Successió. Perquè, si en ple 2017 caminem per la zona que ara ocupa l’Estació de França, no trobarem cap rastre de la peixateria, que va ser completament destruïda. Però a l’època de la realitat augmentada, els testimonis materials no ho són tot: amb l’aplicació d’El Born 3D descarregada al mòbil o a la tauleta, podem enfocar el nostre giny al present i que la pantalla ens transporti 3 segles enrere. I, veti-la aquí: una peixateria.

Excavació bioarqueològica a El Born CCM. / Ester Roig

Barcelona 1700: del jaciment al barri de la Ribera, és el primer resultat d’un projecte més ampli anomenat “Born 3D”, impulsada pel Departament de Continguts Històrics d’El Born CCM. Es tracta d’una eina tecnològica que enriqueix la visita in situ al conjunt arqueològic i connecta l’interior del Mercat amb l’exterior del Barri amb la utilitat més espectacular de les que trobem dins l’aplicació: un passeig geolocalitzat que s’activa quan caminem pels carrers actuals i que ofereix rutes guiades fins als edificis destacats de la Ribera mentre la pantalla del mòbil ens mostra una reconstrucció virtual de la ciutat del 1700.

Al marge de l’òbvia voluntat de donar a conèixer el jaciment i tota la recerca que s’hi ha dut a terme, el gran encert d’aquesta iniciativa, que la diferencia d’una simple guia virtual a una exposició, és la voluntat de connectar l’interior del Born CCM amb el barri que hi ha a l’exterior. En paraules de Carme Miró, cap del Pla Barcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona, cal mostrar als visitants que el conjunt del Born “no és un bolet, sinó una realitat que s’ha d’entendre dins d’un barri, d’una ciutat i d’un país.” Gràcies a l’aplicació, podem visualitzar la continuïtat entre les restes arqueològiques conservades al Born i les de tot el barri de la Ribera, on alguns dels carrers i edificis que encara trobem avui, com ara l’entorn de Santa Maria del Mar, el Fossar de les Moreres o el pla de Palau, en són coetanis.

Dins del centre, l’aplicació es converteix en una guia visual: podem veure una línia de temps, que ens mostra com a evolucionat l’espai que ocupa el Centre Cultural en el plànol de la ciutat des de 1717 fins a l’actualitat, un seguit d’imatges que se centren en els canvis soferts per l’edifici de l’antic mercat, i un apartat dedicat al jaciment. Aquest darrer aspecte és el més complet del producte, tant o més espectacular que la visita virtual pel barri i amb una tasca de documentació i especulació arqueològica molt interessat. Destaca una elegantíssima proposta de restitució de totes les façanes de les cases i establiments conservats al jaciment que s’activa a partir del plànol i que retrata, en forma d’alçats, com seria l’espai urbà abans de la destrucció. En segon lloc, trobem un mapa interactiu que ens indica la distribució dels testimonis materials que s’han trobat al jaciment, des de fitxes i daus per al joc fins a armes de guerra o productes de moda. Finalment, tenim la possibilitat de navegar pel jaciment de manera virtual i veure els volums originals dels edificis, fet que, tal com explica Reinald González, expert en arqueologia urbana, té un efecte pedagògic i emocional: prendre consciència de l’enorme quantitat de material enderrocat i visualitzar l’abast de la destrucció.

Reconstrucció en forma d’alçat de la façana del carrer del Bornet, al Born CCM

Al llarg de la presentació de Barcelona 1700: del jaciment al barri de la Ribera, tots els membres de l’equip multidisciplinari que hi ha treballat van repetir una consigna: l’aplicació l’ha de poder entendre un senyor de Beijing. El resultat és un producte tecnològic molt intuïtiu i visual, amb una estètica minimalista molt ben trobada que facilita la navegació i la comunicació. Anna Molina, historiadora del Born CCM, assegura que el rigor ha estat el principal objectiu i que, malgrat l’espectacularitat de tot el que veiem a la pantalla, tot el que hi ha dibuixat és estrictament cert. En el mateix sentit, González ens assegura que el dilema de fins a on dur les restitucions hipotètiques s’ha resolt en favor de l’austeritat, prioritzant la versemblança i evitant caure en “l’estètica Disney” amb la qual a vegades s’imagina el passat.

A partir d’ara, tots els visitants del jaciment trobaran un punt de wifi gratuït des del qual baixar l’aplicació, que com es pot intuir, pesa força. En un moment en el qual la mirada del turista contemporani és més exigent que mai i cada cop necessita més estímuls visuals més enllà de les pedres, el projecte de El Born 3D respon a aquestes expectatives i multiplica la qualitat de l’experiència. La realitat augmentada ofereix una munió de possibilitats per a la museologia contemporània i, en el cas del Born, adquireix un matís de justícia poètica: les bombes van arrasar l’espai físic, però el barri de la Ribera, encara que sigui de manera virtual, torna a aixecar-se.

Trajecte virtual pel barri de la Ribera del 1700