Un passeig històric al 1714 de la mà de la música

L’Auditori acull l’exposició «Les músiques dels 1714s», que ocuparà el vestíbul de la sala Oriol Martorell fins el 19 d’octubre d’enguany. La mostra, comissariada per Jaume Ayats, ofereix una mirada al que va suposar la Guerra de Successió a Europa i la repercussió que va tenir en l’àmbit de la música.

En la roda de premsa, Jaume Ciurana, president del Consorci de L’Auditori i Tinent d’alcalde de Cultura, ha emmarcat l’exposició com una visió de conjunt que a través de la música ens permeti, des de la nostra condició de catalans actuals, acostar-nos als catalans d’aquell temps.

Joaquim Garrigosa, director de l’Auditori, ha remarcat que amb aquesta exposició el Museu de la Música, més enllà de la seva riquesa de mostrari objectual i seguint en la seva línia, ens presenta la música com una experiència a viure.

Jaume Ayats, director del Museu, ens ha acompanyat en una visita guiada a l’exposició, a la qual ens ha introduït amb un parlament en què ha deixat clar que n’eren la intenció i l’objectiu explicar la realitat musical del 1714 i mostrar com la memòria i la reconstrucció que hem fet del mite repercuteix musicalment fins a l’actualitat. Amb aquest objectiu,  des d’unes ‘finestres’ musicals obertes a les emocions, l’exposició ens condueix per un recorregut a través de diversos blocs temàtics. Aquests blocs s’emmarquen en una contextualització històrica en els àmbits local i europeu, que evidencia les diverses connexions i influències entre cultures.

Inicia l’exposició una mirada al que va suposar la Guerra de Successió a Europa i la repercussió que va tenir en l’àmbit de la música. La Guerra de Successió va canviar el món i una certa transformació com la que ara  entenem per globalització va tenir lloc a l’Europa occidental, en la qual es va escampar amb certa uniformitat un gust musical al costat del qual van quedar «minoritzades» determinades músiques considerades locals.

La dansa es presenta com a llenguatge d’identificació social dels diferents estaments, en un apartat on es poden visionar una dansa popular i una d’aristocràtica, gràcies a la tasca de reconstrucció coreogràfica que ha fet possible Carles Mas des de la comissió científica.

Hi ha exposada una mostra d’instruments de la música popular i de la música culta. En aquest apartat destaca la troballa de les cordes de viola anomenades catlins (sembla que probable fusió de catalan strings) les quals eren elaborades pels corders de viola del Born i que van gaudir d’una important reputació a tot Europa.

Podem conèixer les músiques a la cort dels Borbons i a la cort dels Habsburg, i el gust musical de l’època, en la qual es va consolidar l’orquestra barroca amb la introducció de nous instruments.

També s’ofereix informació dels que eren llocs musicals de referència a la ciutat de Barcelona. Podem saber, entre moltes altres coses, que Carles III va nomenar el director de la Capella Reial de Barcelona director de la Capella Imperial a Viena, o constatar que el cant, present com a transmissor de memòria de fets i testimoni d’actituds i emocions, s’expressava a través de villancets, cançons o goigs. Aquests darrers,  més enllà de cants per demanar la protecció de les divinitats van arribar a ser cants de resistència, com demostren els “Goigs de la Mare de Déu de la Llibertat”. Un altre dels cants present a l’exposició és el “Brindis a Felip V”.

També podem trobar informació sobre els compositors Francesc Valls o Josep Gaz, o referents europeus com Händel, sempre relacionats amb les influències i repercussions generades al voltant de la Guerra de Successió, i ja més endavant, podem descobrir detalls de figures com Beethoven o Pau Casals, o saber que als camps de concentració els presos catalans cantaven en orfeons…

El recorregut passa també per la Nova Cançó i finalitza amb una mostra sonora de les multitudinàries manifestacions de reivindicació nacional més recents.

Hi ha hagut un gran nombre d’entitats i particulars que amb la seva col·laboració han ajudat a fer possible  l’exposició, fruit d’un intens treball de recerca. La col·laboració inclou des d’intèrprets musicals fins el Born, el Museu d’Història de la Ciutat o els Arxius històrics. L’exposició recull seixanta elements d’àudio i vídeo, vint dels quals han estat produïts especialment per a l’ocasió, i alguns d’ells compten amb la participació d’intèrprets catalans d’alt nivell especialitzats en música antiga.

La mostra ofereix un  ric recull de documents que inclou partitures, mapes o gravats que il·lustren com la música és un canal d’interpretació i reivindicació d’actualitat en totes les èpoques.