Un ‘Gran Hermano’ teatral

20.09.2015

Assajar és de covards. És el nom,- i el lema-, d’una jam session teatral que dinamitza les nits dels dilluns al Teatre Tantarantana. Un ‘pollastre’ on els actors que llegeixen els textos mai han treballat junts, el director i el dramaturg s’acaben de conèixer i el músic es veu obligat a crear l’ambient sonor a mesura que es va desenvolupant l’escena. I el més important: qualsevol espectador pot substituir un dels actors principals i, per tant, interpretar el personatge.

La gala d'Assajar de covards de l'any passat

La gala d’Assajar de covards de l’any passat

Ara, per inaugurar la temporada, trenta professionals de les arts escèniques s’han tancat aquest cap de setmana per escriure, assajar i posar en escena quatre peces de teatre breu. I tot, és clar, en menys de 48 hores. “El dramaturg és el que menys pateix durant l’assajar és de covards, ja que arriba amb el text fet. Aquí, en canvi, és el que ho passa pitjor (o millor)” explica Raquel Loscos, una de les organitzadores.

El tancament (amb sacs de dormir i màlfagues) va començar ahir, dissabte, a les 10:30 del matí la creació dels equips (configurats per sorteig i formats per un dramaturg, un director, un músic i dos actors) i arribarà al moment culminant a les 19:30h, que es representaran les quatre peces de teatre que hauran nascut fa menys de 24 hores. “L’adrenalina de crear en comunitat i amb un temps tan limitat genera de seguida una energia increïble i la certesa de que junts es poden fer grans coses, que és el que volem transmetre a tota l’escena teatral de la ciutat. No importa si tens més o menys experiència, si ets més underground o comercial” explica Loscos.

Assajar és de covards va començar fa tres anys a Àtic22 i, a poc a poc, ha anat creixent fins al punt de veure’s obligats a baixar a Baixos22, la sala gran del Tantarantana. Quina és la clau de l’èxit? Raquel Loscos ho té clar: “La gent ve a l’Assajar o a la Gala,-que ja van fer la temporada passada-, perquè és un sarau fresc, sense caspa. Pel que hem vist al llibre de visites, la gent percep que el teatre és un món tancat i nosaltres, des del principi, volíem fer una gran xarxa. Barrejar-nos tots”.

Una de les sorpreses de l’Assajar és la quantitat de gent que té ganes de fer coses, de treballar. No només els que estan a l’atur o els que,-per desgràcia-, s’han vist obligats a treballar de cambrers en un bar, també reben professionals més consagrats que troben a faltar una mica més de llibertat més enllà del corset teatral. Aquest era, de fet, un dels objectius. “Volíem lluitar activament contra el món tancat que és, a vegades, el teatre català” explica Raquel Loscos. Objectiu aconseguit: Cares més conegudes com Joan Yago, Marc Rosich, Alberto Ramos, Aleix Fauró, Marc Artigau, Gaston Core, Jorge-Yamam Serrano, Marc Chornet, Ferran Utzet, Ann Perelló, Júlia Truyol, Oriol Guinart, Albert Pérez o les mateixes organitzadores Rocío Manzano i Raquel Loscos han format part d’aquest sarau.

Aquest era, de fet, un dels objectius. “Volíem lluitar activament contra el món tancat que és, a vegades, el teatre català” explica Raquel Loscos. I, com no podia ser d’altra manera, d’aquest pollastre improvisat també han sorgit espectacles i projectes valents com Ninis, de Marc Torrecillas o Los actores también pelean, de Javier Alba de Alba. Qui sap, potser d’aquest Gran Hermano teatral d’aquest cap de setmana també es pareixen nous espectacles, noves sinergies. Us atreviu a comprovar-ho?