Un fantasma plana sobre Europa… una altra vegada?

13.12.2017

El 1848, Karl Marx va deixar escrit per a la història que “un fantasma plana sobre Europa: el fantasma del comunisme”. L’Octubre de 1917, aquest fantasma es va fer carn. La història de les religions ens ensenya que quan Déu baixa a la terra, necessàriament ha de morir per poder tornar la promesa del paradís a l’únic lloc on pot viure: el més enllà. La implosió de l’URSS es pot explicar com què passa quan el paradís es converteix en una expectativa que s’ha de complir amb la puntualitat d’un pla quinquennal.

Monyaq, antiga capital portuària de la costa del mar d’Aral, avui.

El cicle sobre la Revolució Russa que ha organitzat enguany el Born CCM va acabar amb una conferència de Rafael Poch, periodista, escriptor i corresponsal de La Vanguardia a Moscou de 1988 a 2002. Poch va explicar el perquè de la caiguda de l’URSS, però la seva xerrada va tenir la virtut afegida de posar l’accent en els dos fils conductors que han ressonat en totes les ponències: en primer lloc, que una cosa és l’URSS, i una altra és la idea del comunisme i, després –i més contraintuïtivament-, que la caiguda del bloc soviètic ha acabat perjudicant els ciutadans occidentals.

Implosió és la paraula correcta, perquè les Repúbliques Soviètiques van sucumbir per culpa de la seva lògica interna i no per cap enemic exterior. “Això que diuen alguns que Thatcher, Reagan i Joan Pau II van acabar amb el bloc soviètic, fa riure”, va dir Poch. Segons el corresponsal, la implosió de l’URSS es pot estudiar des de tres punts de vista, tots tres d’intramurs: pel motiu tècnic, pel motiu sociològic, i pel motiu filosòfic.

Comencem pel fet més simple: el 8 de desembre de 1991, els presidents de Rússia, Ucrania i Bielorrúsia (Borís Yeltsin, Leonid Kravchuk y Stanislav Shushkiévich) es van reunir a la reserva natural de Belavézhskaya Pushcha i van signar la dissolució de la URSS, tot i que el passat mes de març la població havia votat per un SÍ (78%) a favor de conservar-la. En paraules de Poch “La mare estava malalta, i els 3 germans la van matar per poder repartir-se l’herència”. Era una simple qüestió de poder: per prendre el control de l’URSS, Yeltsin necessitava dissoldre-la.

Com va poder arribar la segona potència mundial a una situació de tal debilitat que n’hi hagués prou amb un “simple contuberni de palau” per desmuntar-la? Aquí entra el motiu sociològic: la degeneració de la casta dirigent. Poch es va referir a una observació de Lev Trotski sobre el funcionament de la burocràcia “el privilegi només té la meitat del valor si no es pot transmetre als descendents, és insuficient ser director d’un consorci si no ets també accionista”. Segons Poch una casta dirigent néta de l’stalinisme, que havia esborrat el pluralisme i la democràcia interna, no tenia més remei que caure en la corrupció rampant: “els capellans van convertir-se en burgesos”.

Les dues justificacions històriques anteriors són conegudes i acceptades, però no acaben d’omplir el buit explicatiu. Poch creu que, per entendre el fracàs del comunisme soviètic, cal parlar d’ideologia o, dit d’una altra manera, “Com es va assecar aquella font de passió?”. El corresponsal va fer servir una anècdota pròpia per explicar-ho: en una visita a Moynaq, una població portuària propera al mar d’Aral, sumida en la depressió espiritual i econòmica perquè el mar que s’havia enretirat més de 60 km per culpa d’una catàstrofe ecològica induïda pels plans del govern, Poch va trobar un cartell propagandístic on un Karl Marx dibuixat deia “el socialisme superarà al capitalisme”. El supervisor del KGB que acompanyava Poch va veure’l també, es va adreçar al periodista i li va fer una broma “sí que el superarà, però d’aquí a dos mil anys”. El periodista va veure-h clar “Si fins i tot un servidor públic del penúltim racó de l’URSS s’atrevia a dir allò, volia dir que ens trobàvem davant un esgotament generalitzat”.

Aquest esgotament s’explica amb la mateixa lògica amb la qual començàvem l’article. La doctrina soviètica del materialisme històric funcionava com una religió, llevat d’una cosa: era concreta. Segons Poch, quan Nikita Jruschov va tenir la gosadia de posar data a l’arribada del comunisme, el 1980, ja es podia veure que la fe que exigia la ideologia duia la llavor de la seva pròpia autodestrucció. “Amb el creixement del nivell educatiu, la gent de l’URSS veien les llums de París, Nova York, i Londres” i, esclar, quan miraven al seu voltant, el paradís a la terra no el veien enlloc. Una altra cosa, va afegir el ponent, és que poca gent fos capaç de veure el revers tenebrós d’aquelles llums en forma del treball infantil a l’Índia i el Brasil que les feien possibles.

Si distància entre els efectes promesos i els resultats concrets va ser clau per a l’ofec del comunisme soviètic, la caiguda del bloc ha tingut uns efectes ben tangibles en l’ordre global. En paraules de Poch “la dissolució de l’URSS ha fet al món més capitalista, duplicant la força de treball global i alterant la relació de forces entre capital i treball”. La reflexió coincideix plenament amb el que havia defensat Josep Fontana unes setmanes abans: la desaparició d’un rival ideològic havia desfermat els monstres del capitalisme, fent créixer exponencialment els nivells de desigualtat que, en plena Guerra Freda, havien arribat a mínims històrics gràcies a la competència entre els blocs per satisfer les poblacions respectives.

Al llarg del cicle sobre la Revolució Russa que ha ofert el Born, ha quedat palès que el tòpic que identifica el comunisme amb un dimoni cada cop està més esgotat. La condemna sense pal·liatius als horrors que la URSS va fer en nom d’aquesta ideologia va ser tan forta i constant com la contundència amb la qual els ponents separaven tot això de “la vigència de l’aspiració humana a una vida més justa”. El retorn de les desigualtats cada cop porta més gent a buscar alternatives, i és aquí on l’esperit de l’Octubre del 1917, i no la seva concreció històrica posterior, cada cop ens crida amb més força. Si Karl Marx aixequés el cap, potser diria que el fantasma torna a planar sobre Europa.