Un difícil joc d’equilibris entre el català i l’estat espanyol

8.09.2015

Segons afirma Bernat Gasull a la introducció de l’informe Balances lingüístiques, l’estat espanyol és “l’únic que no ha reconegut una llengua pròpia de les dimensions i vitalitat del català com a llengua oficial d’estat al mateix nivell que qualsevol altra, en aquest cas el castellà”. Segons Gasull, “aquesta anomalia en el context internacional té greus conseqüències per a la vitalitat de la llengua catalana i per als drets de les persones que viuen al territori respectiu”. Per aquest motiu la Plataforma per la Llengua ha decidit presentar aquest informe, “per explicar les conseqüències d’aquestes accions”. El proper 30 de setembre a les 19.00h del vespre es presentaran a l’Ateneu Popular de Ponent de Lleida.

Bernat Gasull, Teresa Vallverdú, Julià de Jòdar i Francesc Marco presenten les 'Balances lingüístiques' | Foto: Plataforma per la Llengua

Bernat Gasull, Teresa Vallverdú, Julià de Jòdar i Francesc Marco presenten les ‘Balances lingüístiques’ | Foto: Plataforma per la Llengua

L’acte de presentació ha tingut lloc dijous passat a la Biblioteca de Catalunya, al qual també han assistit l’escriptor Julià de Jòdar, de les CUP, i l’exdiputada Teresa Vallverdú, de Junts pel Sí. L’acte ha estat conduït per Francesc Marco, membre de l’executiva de l’organització, que ha volgut ressaltar que “en una data tan significativa com el 27S, ens veiem amb l’obligació d’aportar el nostre granet de sorra”.

“Ens adonem que després de trenta-cinc anys de model autonòmic amb l’estat espanyol, que havia de ser plural i transformador, això no ha estat així, ja que hem vist que l’estat no ha volgut transformar aquesta realitat diversa i amical”, ha afegit Marco. “El 27 de setembre és el moment per passar a tenir un estat en contra a tenir-ne un a favor”, ha sentenciat.

Tal com argumenta Bernat Gasull en el seu informe, el català és l’única llengua pròpia de dimensions mitjanes que no és oficial: “Ocupa la 14a posició entre les llengües de la Unió Europea en nombre absolut de parlants i entre el lloc 70 i 90 en el rànquing mundial segons el nombre absolut de parlants”, escriu. Tanmateix, hi ha tres circumstàncies que fa que sigui excepcional la situació catalana dins del context espanyol: en primer lloc, el principi constitucional, ja que el català no és llengua oficial al mateix nivell que el castellà i l’única llengua que és obligatori conèixer és el castellà. En segon lloc, si bé alguns articles de la Constitució es podien interpretar i desplegar a favor del català, això no s’ha materialitzat, sinó que s’han produït un seguit de comportaments excepcionals, com, per exemple, que el castellà és l’única llengua obligatòria per obtenir la nacionalitat. Finalment, en tercer lloc, es constata que no hi ha una voluntat d’esmenar aquest règim lingüístic.

Durant la presentació, Julià de Jòdar ha volgut deixar clar que “aquest document mostra clarament una persecució de la llengua i la literatura catalanes”, és a dir, la persecució contra una minoria. Ha qualificat de “política genocida” la persecució acurada i planificada que ha dut a terme l’estat espanyol. I ha aprofitat per fer una repassada als ministres catalans que van ocupar càrrecs de ministres, com Borrell, que va estar al capdavant del Ministeri de Foment, per ressaltar que pràcticament no van posar en marxa cap tipus de política que contribuís a fomentar el català.

Pel que fa al tractament de les llengües en un futur estat català, una de les qüestions més controvertides de l’acte, De Jòdar ha volgut deixar clar que en aquest debat existeix una actitud “paternalista” i ha defensat que cal defensar la llengua que està amenaçada actualment. Per a ell, el castellà no hauria de ser una llengua oficial en el futur estat català, si bé ha assegurat que es protegiran i respectaran les altres llengües. Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística, que ha assistit a la presentació, s’ha apuntat al debat i ha volgut subratllar que la realitat catalana és molt complexa i cal tenir en compte la riquesa i diversitat lingüístiques del territori a l’hora de gestionar la situació de les llengües. Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística, que ha assistit a la presentació, ha volgut subratllar que a Catalunya la realitat va més enllà, ja que tenim moltes altres llengües i una riquesa i diversitat lingüístiques que caldrà gestionar.

Vallverdú, a diferència de De Jòdar, que han discrepat obertament sobre l’oficialitat de les llengües en una futura Catalaunya independent, ha defensat “un cert grau” de cooficialitat de la llengua castellana per evitar que “els ciutadans perdin drets lingüístics”. L’exdiputada, així com l’escriptor, és del parer que aquest informe “fa evidents els problemes de la llengua”: “aquesta anomalia prové de la Transició i ha anat empitjorant i ha demostrat que no hi ha alternativa”, que és la independència. Tant Vallverdú com De Jódar coincideixen amb les tesis de l’informe, sobretot en el fet que l’estat espanyol és un país anormal en el tractament de les llengües.

Bernat Gasull ha presentat les principals conclusions de les Balances lingüístiques, un informe que s’estructura en nou àmbits: “Els fonaments lingüístics de l’Estat”, “La imatge institucional, les relacions amb el ciutadà i els usos al territori”, “Les empreses públiques”, “La UE i la projecció internacional”, “La identificació personal dels ciutadans”, “L’ensenyament”, “La justícia”, “Els mitjans de comunicació” i “Empresa i consum”.

Un dels objectius que persegueix aquest informe és “encarar la qüestió de la llengua catalana en els mateixos termes que es debat en les democràcies avançades per a llengües com el català”. Així mateix, “vol posar en evidència aquests dèficits i incidir en la reflexió de quina és la millor fórmula política perquè la comunitat de llengua catalana disposi dels mateixos drets que la resta de comunitats comparables”. Durant la presentació, Bernat Gasull ha volgut ressaltar la situació d’anormalitat de la llengua catalana en el context espanyol: “Hem assumit que és normal el que no ho és”, ha subratllat i ha citat com a exemples el cas de l’etiquetatge i del cinema en català.

Segons Gasull, aquest informe revela que “no hi ha voluntat de canvi en cap dels partits polítics en els seus estatuts”, cosa que el porta a a concloure que “la independència és la via de la democràcia i no hi ha cap alternativa si volem tenir els mateixos drets que la resta de llengües d’Europa”.