Un de cada deu escriptors pot viure de l’activitat literària

10.01.2015

L’estudi de l’AELC conclou que la producció en català “cau en picat” en relació a l’escrita en castellà i que la novel·la és l’únic gènere on l’ús del català ha augmentat.

Bel Olid i Guillem-Jordi Graells a la presentació | Foto: Zuriñe Martín

Bel Olid i Guillem-Jordi Graells a la presentació | Foto: Zuriñe Martín

Obtenir més del 50% dels ingressos per escriure de forma professional en català i en temps de crisi és un dels luxes que només un 9,77% dels afiliats a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) es pot permetre. Aquests escriptors professionals han minvat un 1,5% des de fa set anys, un percentatge que s’ha traspassat, però, al nombre d’escriptors classificats com a vocacionals, els quals representen el 80% del total. El perfil majoritari dels enquestats es caracteritza per ingressar menys del 20% del seu salari per dedicar-se a escriure, ja que compaginen aquesta professió amb una altra de remunerada. El 10% i escaig restant s’engloben dins el grup dels escriptors semiprofessionals, és a dir, aquells qui perceben entre un vint i un cinquanta per cent del sou per dur a terme feines literàries. Aquestes són dades de l’estudi Escriure en català: estat de la professionalització. Els efectes de la crisi econòmica sobre el col·lectiu d’escriptors que ha dut a terme l’AELC sobre una mostra que ronda els 260 enquestats (el 20% dels associats a l’entitat).

Segons ha afirmat Guillem-Jordi Graells, president de l’AELC, durant la presentació dels resultats, “les xifres són extrapolables i significatives” i denoten un envelliment dels associats per l’alt percentatge de jubilats. Això es deu, en paraules de Graells, al fet que “les generacions més joves d’escriptors creuen menys en aquest tipus d’instruments col·lectius”.

Respecte a la percepció de la crisi i els efectes sobre la situació laboral, l’estudi reflecteix un empitjorament de la qualitat de vida en un 64% del total dels participants, en part perquè els sous s’han abaixat un 31,5% de mitjana. Pel president de l’AELC, una de les dades més significatives, en aquest sentit, és l’evolució de la xifra de demandants de beques i ajuts institucionals: mentre que un 18% en requerien el 2007, les xifres de 2013 han mostrat un increment de quasi trenta punts, arribant a situar-se al 47%.

Escriptors i drets d’explotació digital

Durant la presentació al Col·legi de Periodistes de Barcelona, Guillem-Jordi Graells ha comentat que un dels punts més preocupants revelats per l’estudi ha estat la relació dels escriptors amb els editors, especialment pel que fa als drets d’explotació digitals. Si bé des de l’AELC estan a favor de rebre la compensació a percentatge, la meitat dels autors que venen aquests drets ho fan sense seguir la legislació vigent, és a dir, a quantitat fixa o a tant alçat. Al respecte, el president de l’AELC ha destacat que “en la majoria dels casos, la xifra negociada és un abús i no arriba ni al 20%, que ja està per sota dels mínims”. Per ell, els escriptors haurien de demanar, com a mínim, entre un quart i el 35% dels guanys de l’explotació digital i el total lògic seria obtenir-ne la meitat, “ja que les despeses de produir per a digital són molt menors”, ha subratllat Graells.

Bel Olid i Guillem-Jordi Graells a la presentació| Foto: Zuriñe Martín

Bel Olid i Guillem-Jordi Graells a la presentació| Foto: Zuriñe Martín

Els traductors reivindiquen visibilitat i remuneració

Durant la presentació de l’informe també s’ha parlat de la situació dels traductors. Bel Olid, vocal de la junta de l’AELC de temes de traducció i presidenta del Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires (CEATL), ha pres la paraula per explicar les dades referents a aquest col·lectiu i ha aprofitat per reivindicar-ne la visibilitat i la remuneració. En primer lloc, i segons les dades de l’informe, només un 5% dels enquestats es dedica en exclusiva a la traducció i tan sols un 16% ha declarat cobrar un percentatge en concepte d’autoria, en contraposició del 40% que cobra a preu fix i un 33% que ho fa per paraula o caràcters (una modalitat que repercuteix molt negativament en el sou total del traductor a conseqüència del paginat). Pel que fa a la visibilitat, els traductors demanen que se’ls reconegui l’autoria de la traducció afegint el seu nom a la coberta (només en el 25% dels casos hi apareix), així com una petita biografia similar a la de l’escriptor del llibre.

La novel·la, únic gènere que registra un augment en l’ús del català

Per últim, l’estudi Escriure en català: estat de la professionalització. Els efectes de la crisi econòmica sobre el col·lectiu d’escriptors també inclou dades alarmants respecte a la proporció d’obres en català i castellà: tal com ha afirmat el president de l’AELC, la proporció cau “en picat”, especialment en narració curta i articles de premsa. Tot i així, aquests dos estan en segona posició de la llista d’obres on més s’empra el català (xifres en proporció a les de castellà) i només els supera la novel·la, gènere que més cultiva el català i l’únic que ha registrat un constant increment en el seu ús des d’abans de la crisi. Pel que fa a la literatura infantil, si abans de 2007 un de cada dos llibres infantils era en català, la ràtio ha baixat fins a representar el vint-i-cinc per cent en l’actualitat.