Un Così fan tutte de luxe

18.05.2015

Così fan tutte, tercera i última col·laboració entre Wolfgang Amadeus Mozart i el llibretista Lorenzo Da Ponte, arriba al Gran Teatre del Liceu de la mà del director d’escena Damiano Michieletto, amb una proposta arriscada que s’ambienta en un hotel de luxe. L’òpera buffa, que es podrà veure del 20 al 30 de maig, està inspirada en textos de Boccaccio, Shakespeare i Cervantes, i compta amb la direcció musical del mestre Josep Pons i dos repartiments molt equilibrats.

Cosí fan tutte, de Mozart al Gran Teatre del Liceu |  © Liceu

Cosí fan tutte, de Mozart al Gran Teatre del Liceu | © Liceu

Es va estrenar el gener de 1790 al Burgtheater de Viena i no va ser fins al cap de cent quaranta anys que va arribar al Liceu, tot i que es va poder veure al Teatre de la Santa Creu el 1798. La darrera funció del Così va ser el 30 de gener de 2004 amb les direccions de Bertrand de Billy (musical) i Josep Maria Flotats (escènica).

Così fan tutte és una obra amb una aguda visió social de l’època que aborda d’una forma directa la lluita entre sexes, i específicament la infidelitat femenina. Mozart va plasmar en aquesta òpera un joc immoral sobre els sentiments i emocions dels protagonistes: les germanes Fiordiligi – Juliane Banse i Maite Alberola-, i Dorabella – Maite Beaumont i Gemma Coma Alabert-; i els respectius promesos Guglielmo –Joan Martín-Royo i Borja Quiza-, i Ferrando –Joel Prieto i David Alegret-. Sense oblidar-nos del maquiavèl·lic Don Alfonso -Pietro Spagnoli i William Berger- que embolica tota la trama amb una juguesca irreverent, i la seva aliada Despina – Sabina Puértolas i Anna Tobella – criada de les dues germanes.

Sota l’etiqueta de dramma giocoso, Michieletto presenta una posada en escena actual i majestuosa, un vestuari atrevit i una escenografia que destaca pel seu moviment giratori que trasllada a l’espectador a diverses estances d’un hotel on es produeixen tots els embolics possibles. Le nozze di Figaro i Don Giovanni són les dues òperes que també compten amb el talent de Mozart i Da Ponte, una trilogia que el geni vienes va iniciar el 1786 i que va cloure amb Così.

“Veig Così fan tutte com una obra cruel, molt cínica. L’astúcia dells protagonistes see tan extrema que els porta a perdre la il·lusió i la ingenuïtat”, explicava l’altre dia Damiano Michieletto a l’Hotel Mandarin, un hotel de luxe de Barcelona que va acollir la roda de premsa. Michieletto ha decidit justament ambientar l’obra en un hotel de luxe perquè permet que els personatges es moguin en un cert anonimat”.

“Som davant del Mozart madur, de l’època del Rèquiem i de les tres últimes simfonies. A Così fan tutte, el compositor arriba a una concisió única. Mai s’ha dit tant amb tan poc”, va dir el mestre Josep Pons, que es fa càrrec de la direcció musical. “En el moment més sublim de l’obra, quan diu ‘Jo moriré si no ric’, hi trobem també el mess tremend, però Mozart no traspassa mai el llindar de la bellesa, sinó que es queda al límit i deixa el terreny preparat perquè poc temps després Beethoven pugui creuar la línia de la lletgesa”. Pons, que va iniciar la seva carrera al Teatre Lliure, valora molt el joc teatral que recorre de cap a cap Così fan tutte: “M’interesa la simbiosi entre teatre i música. Tenim un grup de solistes generosos. Penso que si Mozart els veiés actuar estaria content perquè els cantants brillen en l’ària però també fan brillar el conjunt”, recalca Pons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Una merda de representació. Si els veies Mozart es cagaria sobre els cantats i despres llençaria foso avall la merda de director. Mestre…. me rio. Una multa us deurien posar. Fer això amb cosi fan tutte, fastigos! Ni penso parlar més d’això no us donaré el gust. Em sap greu que hi hagi gent morint de gana pel i altres que cobren per això, cobrar per destroçar obres. Em queixo del futbol pro lo vostre es pitjo. Ells al menys corren i fan algo. Vosatres escachuflats a l’assaig representar i cobrar POCA-VERGONYES