Un conte giratori al tramvia

7.05.2014

Quan es va inaugurar el TRAM ara fa deu anys, l’Empar Moliner va escriure una crònica molt divertida a El País que era com un conte. Moliner es va enfilar al TRAM a Francesc Macià, el mateix dia que s’inaugurava, i va observar que el tramvia era tan nou que “encara no hi havien posat els pobres”.

 

Jordi Nopca | Foto: Ester Andorrà.

Han passat deu anys des d’aquella estrena, i des d’aleshores al TRAM hi han passat tota mena d’històries que segurament donarien per a una antologia.  Per celebrar-ho TRAM i l’ATM han convocat un singular concurs de relats, amb la col·laboració de 4 ratlles, que ha consistit a crear equips de vuit persones tutelades per un escriptor jove reconegut. Entre els autors implicats en aquest experiment literari hi havia Tina Vallès, Llucia Ramis, Najat El Hachmi,  Martín Piñol i Jordi Nopca, que ha resultat guanyador amb el conte El bufet giratori. Podeu llegir tots els contes aquí.

Un títol que defineix molt bé l’experiment que ha centrat aquest concurs, perquè aquests contes han girat com un bufet per les pantalles dels autors que hi han participat. Xavier Valls, ànima de 4 ratlles, ens explicava ahir que cada conte s’ha escrit seguint unes pautes i un ordre en els torns perquè els autors se cenyissin al relat i es mantingués la coherència de la història. Els concursants tenien un màxim de vint-i-cinc dies per escriure col·lectivament el relat, i disposaven de vint torns per construir-ne la trama. La feina de Valls com a moderador ha consistit a procurar que els concursants es mantinguessin connectats al debat “amb una bona disposició d’ànim. I sobretot vetllar per la cohesió del relat”. El moderador tenia la prerrogativa d’intervenir per reconduir la història si algun concursant hi proposava un gir impossible o alguna barrabassada. Segons Valls, només ha hagut d’intervenir una vegada en els quinze contes que s’han escrit.

Ahir La Seca Espai Brossa va acollir la concessió del premi de relats La TRAMa, una celebració que va permetre que els concursants de tots els grups es desvirtualitzessin, atès que fins aleshores s’havien relacionat només a través de la plataforma creada per TRAM i 4 ratlles i sempre amb pseudònim. Els guanyadors, encapçalats per Jordi Nopca, van ser Isabel Borràs, Anna Garcia, Dolors Barmona, Daniel Vidal, Irmina Merino, Alba Fernández i Ferran Pibernat i ahir van ser entrevistats en públic per Pilar Argudo, directora del programa Punt de Llibre de la Cadena Ser. Els guanyadors van obtenir una subscripció gratuïta d’un mes al diari Ara i una targeta de transport T-Trimestre. Van rebre el premi de mans de Joan Carsi, director general adjunt del TRAM i de Mayte Capdet, directora d’Integració Tarifària i Comunicació d’ATM.

 

Un conte aparentment anodí

Jordi Nopca va explicar que els tres contes que va tutelar partien de la mateixa frase, però tenien títols diferents i això, per si sol, ja era una premissa que va fer divergir els tres relats resultants. El bufet giratori, el conte que va resultar guanyador i que podeu llegir a Núvol, parteix d’un plantejament anodí, però que fa presagiar la irrupció d’un element fantàstic: “Només agafo el tramvia per anar al dentista. Camino fins a la parada de Cornellà Centre, i baixo a Francesc Macià. La consulta del doctor Cutillas queda a uns cinc minuts de la plaça, en un carrer benestant i solitari. Divendres passat vaig desviar-me lleugerament de la ruta habitual, i això em va permetre conèixer una realitat insòlita”.

Nopca va explicar que l’espurna de la narració era autobiogràfica: “De petit vaig tenir molts problemes d’ortodòncia i havia d’anar al dentista sovint. De més gran, he anat sovint a metges que tenen la consulta per la zona de Francesc Macià, i m’he fixat que hi ha restaurants amb un bufet giratori”.

 

Pilar Argudo entrevista els guanyadors del premi de relats La TRAMa

 

Si comparem els inicis proposats pels cinc autors convidats, sembla probable que el de Nopca fos el menys inflamable. El fet de partir d’un plantejament tan quotidià va jugar a favor de les opcions de Nopca, perquè la imaginació dels altres coautors es va mantenir dins els límits de la versemblança, tot i l’element fantàstic del conte.

Nopca va explicar que aquella trobada era per a ell com una cita a cegues amb un grup de desconeguts amb qui ja havia compartit una experiència única. I va proposar de traslladar l’experiment al diari Ara, on treballa com a cronista cultural, perquè els seus nous col·legues l’ajudessin a redactar els articles que hi publica abnegadament cada dia….