Bertrana, un cognom amb dues veus

12.01.2017

La Setmana del Llibre en Català homenatjarà a Prudenci i Aurora Bertrana en una conversa amb Adriana Bàrcia, que tindrà lloc el dia 12 de setembre a les 20h a les escales de la Catedral de Barcelona. Recuperem un article en què Joel Vila ens parlava d’una exposició al Museu d’Art de Girona en el marc de l’Any Bertrana.

Autoretrat de Prudenci Bertrana (1905-1906). | Fons d’Art de la Diputació de Girona
Museu d’Art de Girona, n. reg. 251.724

Les reivindicacions per homenatjar Prudenci Bertrana i concedir al 2017 un nom propi tenen l’origen al municipi de Tordera —va ser declarat fill il·lustre de la vila de Tordera el passat 22 de desembre—, ja que es creia necessari donar ressò a una figura literària poc coneguda pel públic a través d’una commemoració a tres bandes: la Tordera natal, la ciutat de Girona, tan present a la seva obra —present ell, també, a la ciutat— i, per descomptat, Barcelona, on l’any 1936, com a president dels Jocs Florals, va pronunciar les següents paraules: “Deixeu-me creure que amb la meva prosa he consolat algun trist, que he redimit algun captiu, que he humitejat alguns ulls, que he fet somniar alguna ànima senzilla, que he tret de la foscor ésser humils, amb grandesa d’herois.”

A la figura del pare s’hi ha acabat afegint una dona, també escriptora, la seva filla Aurora Bertrana. Un doble reconeixement que resulta si més no “inusual”, així ho qualifica Marta Madrenas, amb la presència d’un cognom amb dues cares i dues veus, i la presència, més inusual encara, d’una figura femenina. Cal dir, també, que es produeix una coincidència semi rodona que, pel que sigui, afavoreix que es doni llum verda a un projecte: es compleixen cent cinquanta anys del naixement de Prudenci, autor de tantes novel·les, relats breus, obres de teatre o assaigs, i cent vint-i-cinc del naixement d’Aurora, amb una obra plena d’exotisme i una vida de compromís social i polític. L’Any Bertrana, organitzat per la Comissió de Commemoracions i la Institució de les Lletres Catalanes, comissariat pel professor Oriol Ponsatí, creador de la “Biblioteca Prudenci Bertrana” l’any 2013, es farà de forma transversal i flexible, amb una sèrie d’accions ja establertes, des d’una exposició de 300 m2 en forma de profunda immersió a les obres de pare i filla, produccions audiovisuals com l’adaptació cinematogràfica de la novel·la més coneguda de Prudenci, Josafat (1906), o produccions escèniques com l’espectacle literari-musical “Més Bertrana, Més!”, a més de conferències, taules rodones o clubs de lectura que s’aniran succeint al llarg de l’any en diferents punts geogràfics. No hi faltaran, des de la prioritat, la publicació —i la seva incentivació— d’obres de i sobre Prudenci i Aurora Bertrana, prenent com a punt de partida l’encara fresca edició dels deu volums de contes i novel·les que constitueixen la narrativa completa de Prudenci Bertrana, editada per Edicions de la Ela Geminada (entre 2013 i 2017 s’han editat 3.000 pàgines).

D’una banda, una transversalitat que permetrà fer arribar a més gent l’obra i vida de pare i filla, a partir de mitjans no-exclusivament literaris, cosa que n’afavorirà el descobriment i redescobriment, a través de noves fórmules, nous detalls, ressaltant i ampliant les respectives obres i donant a conèixer més bé les seves vides. L’Any Bertrana s’estendrà, també, més enllà de les fronteres, amb la traducció de Josafat a l’anglès i el francès, o el documental sobre Aurora Bertrana que s’emetrà a la cadena italiana Rai Storia en el marc de la segona temporada de la sèrie Lady Travellers. D’altra banda, una flexibilitat que vindrà definida per totes aquelles activitats o projectes encara per despertar i per totes aquelles naturaleses diverses que s’aniran sumant als organismes col·laboradors, que van des d’ajuntaments, institucions acadèmiques, biblioteques i arxius, museus o centres, fins a entitats de caràcter privat. La figura del comissari, i així ho expressa el mateix Oriol Ponsatí, serà la d’“aixoplugar i acollir totes les iniciatives d’arreu del país”, les esmentades naturaleses diverses, i “coordinar totes les propostes, detectant els possibles buits”.

Llacunes que s’evidencien quan un entra en una llibreria, on ben sovint “pot resultar complicat trobar certs títols o autors”, afirma Oriol Ponsatí. És el cas d’Aurora Bertrana, que només compta amb tres títols vius, malgrat que en va escriure molts més, incloses les obres inèdites que no han estat mai editades. Com —gairebé— inèdita és la producció pictòrica de Prudenci Bertrana, una faceta de l’artista encara per ésser descoberta: ens ho recorden l’autoretrat i el retrat de la seva filla que es deixen entreveure a l’espatlla dels oradors. El comissari de l’Any Bertrana fa una crida a totes aquelles persones que puguin tenir un quadre de Bertrana a casa: “És el moment de dir-ho”, manifesta, tot reivindicant el boca-orella d’un treball de recerca que, per més pedra que piqui, resulta apassionant. De la mateixa manera, el conseller Santi Vila ha elogiat la “interpel·lació que es produeix, i que s’ha de produir, entre la ciutadania i l’administració”, i ha recordat que aquesta dinàmica commemorativa no ha de servir només per honorar una trajectòria o una creació, sinó també per emprendre “un sentit d’herència”, emmarcant la producció actual en una tradició que ve d’anys enrere.

En un món globalitzat de desplaçament local, o en paraules de Santi Vila, de “sobredosi d’afecte per les novetats”, cal contrarestar aquest fenomen obsessiu a través d’instants commemoratius que sorgeixin de forma natural, amb els quals cal estar compromesos, i tenir els ulls ben oberts durant l’obligada tasca de revisitar un patrimoni que transcendeix l’estricte interès local, regional i, fins i tot, nacional.