Un bon olfacte fotogràfic

13.02.2018

El Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet presenta “Elèctric i llunyà”, una mostra fotogràfica de la col·lecció d’art olorVISUAL del perfumista Ernest Ventós. El seu eix vertebrador és la relació dels sentits visual i olfactiu, que ha orientat aquesta magnífica tria de fotografia contemporània.

13 Vasya2. Sèries sketches|Foto: Oleg Dou

Ernest Ventós és un perfumista i empresari, vinculat a través de la seva família a la indústria i al món del perfum. A més de les seves activitats professionals ha creat una important col·lecció d’art anomenada olorVISUAL, constituïda per obres que Ventós ha anat associant a les seves experiències i vivències olfactives. La col·lecció va néixer el 1978 arran d’una exposició de diferents artistes que sota el lema de “Suggestions Olfactives” es va celebrar a la Fundació Miró. En aquell moment, el poeta Joan Brossa li va dir a Ernest Ventós: “Jo faig poesia visual i tu fas olor visual”. D’aquí neix el nom de la mostra i un dels impulsos primigenis d’aquesta.

Des de llavors la col·lecció ha anat creixent sense parar i s’ha exposat en moltes ocasions a diferents indrets: Tabacalera, a Madrid; Fundació Vila Casas, a Barcelona; i també, a Palma de Mallorca, Cadaqués, Cerdanyola, etc. És doncs una exposició viva que vol mostrar-se i que surt a l’encontre del públic. No només ho fa en sales d’exposicions, sinó que en la seva pàgina web es poden veure, degudament catalogades i referenciades, una a una, totes les obres que s’han anat exposant en les diferents mostres. Una altra manera, molt pràctica i actual, de donar a conèixer i posar a disposició del públic el patrimoni de la col·lecció.

Ara, el Centre d’Art Tecla Sala presenta, sota el títol, una mica enigmàtic, d’Elèctric i llunyà, una selecció d’obres de la col·lecció d’Ernest Ventós, formada per autors nacionals i internacionals representatius de la fotografia contemporània. La mostra està composta per 87 peces i, com sempre, vol ensenyar-nos a mirar través de l’olor; relacionant, en aquest cas, el llenguatge fotogràfic i la percepció, dels ulls i del nas.

L’agrupació de les fotografies s’ha fet a partir de sintonies estètiques i conceptuals, moltes de les quals es complementen amb notes olfactives que, de forma intermitent, acompanyen el recorregut de l’exposició. Per això, Ventós ha creat una sèrie d’essències, presentades en unes petites ampolletes, que el visitant pot anar olorant al llarg de les sales alhora que visualitza les imatges que se l’ofereixen i que estan agrupades sota diferents lemes com Animal, Encens, Fruita, Humitat, Hospital, Tabac, Cafè, Terra mullada, etc.

Núvol-Gàbia |Foto: Chema Madoz

D’altra banda, el visitant pot seguir el recorregut de la mostra llegint unes pàgines on estan perfectament referenciades les 87 fotografies, acompanyades d’uns breus texts en què els fotògrafs, o alguna persona vinculada, expressen la possible dimensió olfactiva que suscita en ells la seva pròpia obra.

Es tracta d’una dimensió que, possiblement en molts casos, no existia per als artistes en el moment de la concepció i realització de les fotos i que Ventós va imaginar en veure-les. Però que, gràcies a la reinterpretació que en fa el perfumista, ben sovint acaben descobrint. Una experiència molt interessant en la qual la sensibilitat del col·leccionista-espectador i la seva percepció es converteixen a posteriori en font d’inspiració i coneixement per al mateix artista.

Independentment d’aquesta dimensió olfactiva, la mostra que es presenta té una indubtable qualitat fotogràfica perquè ens ofereix una visió molt àmplia de les tendències d’una fotografia radicalment contemporània.

En primer lloc i pel que fa a la dimensió temporal, assenyalem que la pràctica totalitat de les obres són posteriors al 1990 i, per tant, ens situen, com poques mostres, davant dels autors i de les tendències més actuals.

També cal mencionar que l’espectador podrà veure tècniques fotogràfiques molt diverses sobre diferents superfícies i procediments d’impressió: paper baritat, injecció de tinta, alumini dibond, caixes de llum, impressió esculpida, etc. És una excel·lent oportunitat perquè tant els aficionats com els professionals i estudiosos de la fotografia puguin fer un bon repàs d’allò que s’està practicant avui en el món de la fotografia artística.

Origami girl |Foto: Cecilia de Val

Finalment, cal dir que la selecció de les obres de la col·lecció ha estat molt encertada i que la majoria de les obres que s’hi presenten tenen un considerable interès i posen de manifest que, sens dubte, Ernesto Ventós, a part de com a perfumista, també té un bon olfacte fotogràfic.