Un bon lladre dit Xarim Aresté

22.04.2013

El passat divendres 19 d’abril vàrem fer cap a la primera edició del Festival Strenes de Girona, concretament, a la Sala Tourmix. Hi tocava un músic hiperactiu, d’una destresa i creativitat insultants i amb una personalitat magnètica que presenta el primer disc sota el seu mateix nom: Xarim Aresté. 

 

Xarim Aresté al Festival Strenes

Segurament se m’escapi alguna cosa, però hem vist el de Flix amb Maika Makovski (on també hi ha fet de productor), ha aportat una nova sonoritat a Sanjosex, és l’intermitent apunt d’encendre’s de Paul Fuster, ha tocat colze a colze amb Joselé Santiago, va ser l’escollit per suplir Ninyin Cardona durant el retorn de Sopa de Cabra i, sobretot, és la primera galta que defensa els inconfusibles Very Pomelo.

La carrera d’aquest músic és polièdrica i un punt eclèctica. Sempre en l’orbita del rock, abraça el hard-rock, el blues, el country o el rock’n’roll i pot filtrejar amb el jazz o la rumba. Ha defensat, més d’un cop, que per poder viure de la música s’ha d’acceptar una certa precarietat. Amb l’impuls de Chesapik, Xarim Aresté publica “Lladregots”, un disc que mostra algunes de les cançons que el música ha gravat sol a casa.

Com els treballs de Very Pomelo, segur que aquest primer treball també voldrà una escolta  pacient però implicada. El directe anirà afinant-se sobre una base rockera amb una formació atrevidament bàsica -guitarra, baix i bateria-. Balades distorsionades, desestructuracions pop-rock i rock dur de bon voltatge. Amb aquella mena de crítica social i vital quasi soterrada, Aresté segueix la petja d’una quotidianitat molt lligada a la natura, a les preguntes vitals i a les visions abstractes, quasi surrealistes, de tot el que l’envolta. El registre d’Aresté és sorprenent, pot caçar perfectament un català d’arrel amb l’estructura del rock fronterer, i és capaç de construir melodies que et fan moure el cap instintivament mentre les orelles demanen un altre solo sincopat i feréstec.

Amb el punt de contenció habitual del qui presenta nou treball i amb una vergonya que desapareix quan toca la guitarra, Xarim Aresté ha volgut iniciar un camí més personal on bolcar cançons, acords i lletres que no tenen cabuda a la resta de projectes on participa. Sigui com sigui, la presència i el cos del directe que vam viure a Girona, augura un bon pòsit per la nova aventura del de Flix.