Un any sencer per fer una fotografia

22.09.2017

Els visitants del pavelló Mies Van der Rohe, al recinte de Montjuïc, trobaran fins al 12 de setembre de l’any vinent un nou element fixat en la vidriera que tanca per darrere la sala principal. Encara que aparentment no ho sembli massa es tracta d’una càmera de fotografiar ben particular. Pertany al fotògraf alemany Michael Wesely, especialista en fotografies disparades amb exposicions de molt llarga durada, i estarà en funcionament ininterrompudament durant tot un any enfocant un mateix pla: la sala principal del pavelló i el panorama que s’obre a la plaça de Carles Buïgas i la font màgica de Montjuic al fons.

Michael Wesely i la seva càmera al pavelló Mies van der Rohe | Foto: J.M.Cortina

Calen certes explicacions per entendre aquesta estranya presència i el seu funcionament. Comencem pel fotògraf i la seva especialitat. Michael Wesely és un fotògraf alemany que ja fa anys va començar a treballar en fotografies de molt llarga exposició, aquelles en les quals l’objectiu de la càmera, que en les fotografies convencionals s’obre només fraccions de segon, queda obert permanentment durant períodes molt més llargs, minuts, hores o dies. Wesely, que vol transmetre la particular sensació del pas del temps en les seves imatges, porta aquesta pràctica a extrems molt superiors, de manera que en les seves creacions manté l’objectiu de la càmera  obert mesos i fins i tot anys sencers. Per això utilitza diferents tècniques però essencialment per tal que les fotografies no quedin sobre exposades, cremades com es diu popularment, utilitza una lent amb una obertura el més petita possible (f/44) i sobretot filtres d’altíssima densitat que deixin passar tanta poquíssima llum que per impressionar el negatiu calguin aquests temps d’exposició tan llargs.

Still life. Seven days exposure | Foto: M.Wesely

El resultat és que persones o coses que apareixen només poca estona no queden enregistrats i que, en canvi, sí que es registren moviments molt lents com edificis en construcció o objectes que es moguin sistemàtica i repetidament i mantinguin aquestes posicions per llargs períodes de temps. La caiguda de les flors o les fulles d’un ram que es va marcint en uns dies o els moviments del sol en les diferents òrbites al llarg de l’any queden també enregistrats.

Pensem només per un moment que si en una imatge convencional l’objectiu està obert una cent vint-i-cinquena de segon (1/125”) en la fotografia que s’està enregistrant al pavelló l’objectiu estarà obert permanentment, dia i nit, 31 milions de segons (365dies x 24hores x 60minuts x 60segons).

Postdamer Platz Berlin 5-04-97/ 3-6-1999 | Foto: M.Wesely

Michael  Wesely ha treballat en diferents camps i amb variades exposicions però la seva principal especialitat és l’espai urbà i ha fotografiat sobre tota la ciutat de Berlín que està essent objecte de profundes transformacions urbanístiques. Un altre dels seus treballs ha estat el seguiment d’alguns edificis de l’arquitecte Mies van der Rohe. Portat per la seva admiració per aquest extraordinari arquitecte, membre destacat de la Bauhaus i gran innovador de l’arquitectura a començaments del segle XX, Wesely va pensar en realitzar una nova experiència en una de les seves obres emblemàtiques: el pavelló alemany a la Fira internacional de Barcelona del 1929. Un edifici, radicalment innovador per la seva època, que malauradament va ser enderrocat al final de la fira i que afortunadament va ser reconstruït el 1986 per l’Ajuntament de Barcelona gràcies a la  clarivident iniciativa de l’arquitecte Oriol Bohigas.

La seva proposta va ser molt ben acollida pel Goethe Institut de Barcelona i per la mateixa Fundació Mies van der Rohe de la ciutat i així es va posar en marxa el projecte patrocinat per les dues entitats. Durant un any una càmera que utilitza una única pel·lícula analògica en color de gran format, de 4×5 polzades, enregistrarà aquesta fotografia. El setembre del 2018 es revelarà el negatiu i se’n podrà veure el resultat, com sempre no exempt d’incògnites donada la singularitat de l’experiència i la impossibilitat de fer proves en el procés i introduir-hi cap mena de modificació. La imatge que pugui resultar de la font màgica és una d’aquestes incògnites.

Està previst fer-ne una impressió a gran format, emmarcada amb vidre, que serà penjada a la sala de manera que els espectadors puguin contrastar les simetries i les diferències entre la realitat i la imatge captada. Aquest fet es produirà el 2019, any en què es commemora el centenari de la fundació de la Bauhaus. El Goethe Institut també estudia la possibilitat de fer una exposició amb diferents treballs de Wesely en algun altre espai expositiu de la ciutat.

En uns temps en què la immediatesa i l’excés d’imatges domina l’escena fotogràfica aquesta mena d’iniciatives en què el temps i les antigues tecnologies adquireixen una nova dimensió resulten especialment interessants. Certament la tecnologia digital ofereix també altres formes de fixar el pas del temps com és el cas de l’anomenada tècnica del “Time Lapse”. Es fan multitud de fotografies seqüencialment en diferents instants d’un llarg període de temps i després s’encadenen en un format cinematogràfic accelerat de manera que es pot apreciar l’evolució del pas del temps en uns breus moments: edificis que s’eleven, plantes que creixen, els núvols que es desplacen, el sol que avança en l’espai, etc. És una aproximació, que utilitza tecnologies digitals, prou interessant però ben lluny de les misterioses imatges que aconsegueix en una sola fotografia, amb gran esforç i risc, la imaginació de Michael  Wesely.

Haurem d’esperar un any per comprovar els resultats d’aquesta singular experiència.