Un any ple d’històries: aparquem el logos i enfilem-nos al mite

29.12.2017

Tot i la importància del trànsit mite-logos, és a dir, de l’origen formal de la filosofia com a forma de pensament racional en oposició a les explicacions mítiques i religioses, la nostra essència com a civilització i la història dels pobles radica encara i sempre en els contes i les llegendes, en l’emoció, la fe i les tradicions, gèrmen de la cultura i els rituals que ens diferencien dels animals.

Un fragment de la coberta d’Un any ple d’històries (Editorial Cruïlla)

Quan plou, quan neva o quan un volcà entra en erupció sabem que té lloc un fenomen meteorològic o geològic que es pot explicar gràcies al coneixement científic, però per què no podem atribuir-ho als capritxos divins de Patxacamac, d’Odin o del nostre Altíssim cristià? Quina gràcia tindria la història de Sant Jordi si la sang vessada pel drac no es convertís en rosa? I no cal que parlem del tió, d’en Patufet o del Gegant del Pi.

Els mites continuen sent emblemes de les nostres societats i els relats que se’n desprenen fan de l’èpica, l’emotivitat i la metàfora autèntiques estructrues d’estat des d’un punt de vista d’identitat col·lectiva. No és broma. Només fent un repàs als nostres principals contes i llegendes podem comprovar com això és així. La seva pervivència gràcies a la transmissió generació rere generació contribueix a mantenir la flama de les cultures, perquè cadascuna té les seves històries, els seus mites i la seva identitat.

Explicar-les als més petits o donar-los l’oportunitat de descobrir-les és tot un regal, sobretot ara que venen els Reis (espòiler necessàriament mític). Perquè si hi ha un escenari mític a la nostra vida, aquest és la infantesa.

Tant si ja teniu els regals a punt per la vigília de l’Epifania del Senyor com si no, m’agradaria recomanar-vos un llibre que concentra tot el que explicava en un recull de 52 contes i llegendes d’arreu del món. Un o una per setmana. Es diu Un any ple d’històries (Editorial Cruïlla), l’ha escrit Angela McAllister, l’ha il·lustrat Christopher Corr i l’ha traduït al català Mercè Santaulària.

Del gener fins al desembre, podem descobrir rondalles maies, coreanes i letones, alemanyes, russes i canadenques, iraquianes, escandinaves i budistes, jueves, australianes i gal·leses, inuits, brasileres i xineses, índies, caribenyes i de l’Antiga Grècia, angleses, bíbliques i de l’Àfrica Occidental, holandeses, italianes i poloneses… Ho podem dir ben alt, sense temor a semblar gratuïts: visca la diversitat.

A part de La Candelera, Sant Valentí, Sant Jordi, el Ramadà, Halloween, el Diwali, el Nadal o l’Any Nou xinès, per citar-ne algunes de les més conegudes, al calendari hi ha moltes altres efemèrides que serveixen per explicar històries, com el Dia Mundial de la Natura, el Dia Mundial dels Oceans, el Dia d’Enganyar, el Yom Kippur o la Nit de les Fogueres. Les protagonitzen personatges virolats i objectes atzarosos per triar i remenar: avis, prínceps, olles màgiques, abrics, granotes, sabaters, conills, cistells d’ous, llebres, donzelles, gallinetes, botes, bananes, vaixells, Jonàs, Persèfone, llunes, llops, llenyataires, àvies, bruixes, banquets i una llista llargament enjogassada.

Ara que venen els reis, doncs, tenim una excusa ideal per regalar llibres als joves lectors i conèixer no sols els contes i llegendes de casa nostra i d’altres països, sinó també les festes i celebracions que es rememoren al llarg de l’any. Caminem fins a la cruïlla literària, aparquem el logos i enfilem-nos al mite.