Últims dies per veure Carme Garcia. Des del terrat

25.06.2018

Fidel al seu esperit de divulgació dels fons que custodia, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), presenta “Des del terrat”, una mostra de les més de 8.000 imatges que Carme Garcia, una fotògrafa barcelonina aficionada, va cedir a l’Arxiu l’any 2011. Gràcies a aquesta exposició podem descobrir ara el mèrit i la gran qualitat del treball d’aquesta dona que fou una de les pioneres de la fotografia a Catalunya al segle XX. Podeu veure l’expsició fins el 27 d’octubre.

Felisa 1960 AFB | Foto: Carme Garcia

Carme Garcia va néixer el 1915 a Barcelona, on va viure tota la seva llarga vida, i ens va deixar, als cent anys, el 2015. Gràcies a aquesta exposició i al treball d’investigació de la Comissària i historiadora Isabel Segura s’han pogut reconstruir alguns dels trets de la seva personalitat i de les seves principals etapes creatives.

Garcia va començar a fer les seves primeres fotografies als anys trenta mentre treballava com a enquadernadora. Però malauradament la guerra i les seves seqüeles varen estroncar temporalment aquella forta afició. No és fins a mitjans dels anys cinquanta que reprèn la fotografia, fa un curs a l‘Agrupació Fotogràfica de Catalunya i, el que és més rellevant, s’incorpora com a membre del Grup Femení que es va crear dins l’Agrupació en el que hi participaven una vintena de dones. En un context polític i cultural que menystenia el treball de les dones i limitava la seva participació activa en les activitats culturals  i el món de l’art, aquest Grup es pot considerar com un element de refugi i estímul que va ajudar-les a desenvolupar la seva creativitat. En el magnífic catàleg que l’AFB ha editat amb motiu de l’exposició trobareu una àmplia descripció d’aquest grup femení, que ha realitzat Victòria Bonet.

 

Retrat de Carme Garcia 1957-1958 | Foto: AFB

Tant per les dificultats que planteja  el mercat de treball de la fotografia per a les dones com per les limitacions que tenia en el seu entorn familiar,  Garcia no va fer mai de la fotografia la seva professió però, en canvi, va saber explorar totes les possibilitats que el camp amateur li oferia. Així, com es descriu amb tot detall en el text d’Isabel Segura que introdueix l’esmentat catàleg, es detallen els nombrosos concursos als quals Garcia  es va presentar al llarg de la seva vida i en els que va obtenir molts guardons. L’import dels premis li permetia superar les limitacions d’una migrada economia familiar i adquirir  l’equip i sobretot els materials necessaris per mantenir viva la seva forta afició. Igualment, en el catàleg, es refereixen les principals exposicions de la seva obra en les que va participar. L’afició la va fer ser molt curosa amb el seu arxiu i la prova és l’interès per donar-lo a una institució que el pogués posar en valor.

Pel que es pot copsar en una mirada general a l’obra que se’ns presenta, Garcia retratava fonamentalment el seu món més proper, la seva ciutat, el seu carrer, els seus veïns, els seus mercats, els seus petits viatges. Era, per dir-ho amb una expressió avui de moda, una fotògrafa de proximitat. Fotografiar la nostra quotidianitat més propera té avantatges i inconvenients. Evidentment ens permet connectar amb facilitat amb els ambients i aproximar-nos a les persones en els millors moments i sense provocar rebuig. Però també és cert que allò que resulta massa conegut pot limitar la imaginació i la capacitat creativa en resultar, en principi, menys atractiu o estimulant.

Però en general els fotògrafs que acaben fent bons treballs són els que poden conviure amb profunditat amb allò que fotografien. I això és precisament el que va fer la nostra fotògrafa.

 

Terrat del carrer d’en Carabassa 1966 AFB | Foto: Carme Garcia

Totes les imatges que es presenten són en blanc i negre, com correspon als usos de l’època més activa de la seva producció – compresa entre els anys 1950 i el 1977-, que ella mateixa revelava al seu pis del carrer d’Avinyó per evitar el cost dels laboratoris.

Entrant ja en el contingut de l’exposició se’ns presenten seixanta-set fotografies que han estat positivades en l’actualitat a partir dels negatius del fons. Aquestes imatges han sigut ordenades amb molt bon criteri expositiu en diferents seccions que fan la visita molt entenedora i permeten seguir els diferents temes que va abordar al llarg de la seva carrera.

Es comença pels Terrats, un terreny urbà molt utilitzat en aquells anys on les veïnes pujaven a rentar i eixugar la roba i la canalla les acompanyava amb els seus jocs.

Del terrat es baixa als pisos on enregistra Escenes d’interior de la vida domèstica quotidiana de les seves veïnes en un barri humil al voltant dels carrers d’Avinyó i Carabassa, a prop de la plaça de la Mercè.

 

Escena domèstica 1969 AFB | Foto: Carme Garcia

Tot seguit entrem en el capítol de Retrats, una especialitat en què Garcia excel·lia. Ens ofereix una variada gamma de composicions. Els Mercats, tan actius en aquells anys són també objecte de la seva intensa mirada. Després, els espais retratats s’amplien a la Nova Barcelona, amb fotografies de les construccions als barris perifèrics de la ciutat. I  també a alguns escenaris de Paisatges industrials de la Farinera del Clot.

Passem a continuació per dues breus seccions dedicades a alguns dels seus Viatges –  per raons familiars, alguns, i altres a la recerca de temes fotogràfics- i una de ben específica, Esplugues City, en la que retrata amb una fina ironia els estudis cinematogràfics que es dedicaven als rodatges de pel·lícules de l’Oest.

Esplugues City 1972 AFB | Foto: Carme Garcia

Les dues darreres seccions es dediquen al món de la Drogoaddicció al carrer de Carabassa, amb imatges disparades des del seu balcó, i a la Política, amb alguns reportatges de murals i pintades polítiques a diversos barris de Barcelona.

Finalment, l’exposició dedica una darrera secció a presentar divuit còpies originals de les fotografies amb què Garcia es presentava, i guanyava sovint, a concursos fotogràfics. Resulta curiós observar el notable canvi d’estil que presenten aquestes fotografies destinades a la competició. Sense discutir la seva qualitat em semblen potser menys naturals, més emfàtiques, de tons més contrastats, en definitiva pateixen una mica de les exigències i la pressió que provoquen aquesta mena de certàmens.

Al marge de les obres exposades, al voltant de dues-centes fotografies més es poden veure en dos quioscs expositius situats a la mateixa sala d’exposicions i també es presentarà una exposició virtual que es podrà veure en el web de l’AFB.

Tot plegat una exposició modesta però molt ben plantejada que ens permet recuperar la visió d’una fotògrafa, fins avui desconeguda, que, en un context molt difícil, va tirar endavant una afició que portava al cor.