Mor el pensador Tzvetan Todorov

11.11.2014

Aquest dimarts ha mort l’assagista i historiador Tzvetan Todorov, autor d’obres com L’home desplaçatL’experiència totalitària, a l’edat dels 77 anys, segons han confirmat fonts properes de l’autor. Todorov, considerat un dels grans intel·lectuals contemporanis, va ser convidat en el cicle de Converses a La Pedrera, on va fer un repàs d’on venim i de per què som on som.

Tzvetan Todorov durant la conversa a La Pedrera | Foto Fundació Catalunya/La Pedrera

Tzvetan Todorov durant la conversa a La Pedrera | Foto Fundació Catalunya/La Pedrera

Tzvetan Todorov entra a l’escenari des de l’esquerra, acompanyat. Camina a poc a poc, sense presses, com si no tingués tot un públic esperant al seu davant. Les mans a darrere, els peus parsimoniosos. Un gest lleu de felicitat i tranquil·litat dibuixat als llavis; els cabells, blancs. S’asseu a la cadira de la dreta, com han fet tots els convidats de les anteriors xerrades i com de moment ja no farà ningú més, perquè Todorov és l’últim convidat del cicle de converses a La Pedrera. Es passa per davant de les orelles els auriculars que li oferiran una traducció simultània del català al francès, i se’ls col·loca de forma adequada perquè qui començarà parlant no serà ell. Quan somriu, a cada galta se li fa una gran arruga que li baixa de sota els ulls tot creant un solc llarg i prim a la pell, que li travessa la cara i se li apropa als llavis per acabar desembocant a la barbeta. La persona que l’acompanya dalt de la tarima és Josep M. Muñoz, editor de L’Avenç, que li ha publicat el llibre Una tragèdia francesa.

Les idees són dinamita

Todorov neix a Sofia, Bulgària, al 1939. Potser li sortia el mateix clotet a la galta quan de petit somreia rodejat d’un comunisme cru. El seu pare era professor de biblioteconomia; la seva mare, bibliotecària. Amb 24 anys se’n va anar a França i a partir d’aquí va començar l’estudi de la història de les idees, de la democràcia, de l’art. És professor, filòsof, lingüista, historiador, teòric literari i assagista. Quan sent la pregunta sobre com es definiria a si mateix, es treu els auriculars i se’ls col·loca al coll. “Em sento sobrepassat per la llista de títols”, és el primer que diu. Ell tan sols es diria historiador, però és molt més.

Al llarg de la seva vida, l’intel·lectual búlgar ha canviat d’actitud i de marc intel·lectual diversos cops. En el seu país de naixement la història era una i no es podia contradir. “Un tema havia de ser neutre, estar fora del terreny ideològic”. Parlava sobre literatura, però era un literat i prou. Un teòric, un estudiant de la forma, de l’estructura. Així evitava tractar opinions mentre aprenia que “les idees són dinamita: si les tractes imprudentment, esclaten”. Però Todorov va anar-se’n a viure a França i les dicotomies que hi va trobar el van dur a canviar el que fins aleshores havia sigut el seu modus operandi: l’estudi estrictament formal. El primer tema que el va interessar va ser el punt de trobada entre cultures. Motivat per l’experiència personal (de Sofia a París, del totalitarisme a la democràcia), Todorov va començar a construir les bases del que avui en dia és: un pensador de referència mundial.

Tzvetan Todorov | Foto Fundació Catalunya/La Pedrera

Tzvetan Todorov | Foto Fundació Catalunya/La Pedrera

Els efectes perversos de la caiguda del mur de Berlín

Josep M. Muñoz fa broma però introdueix un tema molt seriós. “Som a l’endemà d’una data històrica”. S’atura, agafa aire. “No temi, no parlarem del 9N, sinó de la commemoració de la caiguda del mur de Berlín”. És una gran efemèride, contesta Todorov, que marca una divisió en la meva existència. Però que a part de ser un motiu innegable d’alegria, també té els seus efectes perversos. Que tothom pari bé les orelles, perquè el pensador està a punt de fer una anàlisi magistral del context en què es troba Europa després de la caiguda del mur de Berlín. Abans del 1989 els països de fora de l’anomenat Taló d’Acer compartien un valor transcendent que anava més enllà de les opinions personals: la priorització de la democràcia. L’oposició a la política de la Unió Soviètica donava un sentit al pensament polític no opressor. Des de l’enderrocament del mur de Berlín, la democràcia es va quedar sense enemics. Va deixar de tenir un model a qui contraposar-se per passar a ser una realitat que tothom compartia. “Això va debilitar-la”, continua Todorov, “perquè no s’havia de defensar de res”.

Aquesta debilitació es pot veure plasmada en uns conflictes que tots recordem. La intervenció militar a Iugoslàvia. La guerra d’Iraq. La guerra d’Afganistan. “A finals dels 90 vam conèixer un nou món militar”, exposa Todorov. “Abans això era inconcebible perquè l’oposició als països totalitaris creava un equilibri, l’equilibri del terror”. Era una política neoconservadora, que actualment ha desembocat en el que ell defineix com a neoliberalisme: manera de posar fre al poder central, d’assegurar que un espai de la vida personal està protegida de la política de l’estat. Es passa la mà pel front i, tot i que té tots els dits ferms, el petit li tremola notablement. “Però els poders són inútils quan no tenen límits”. La caiguda del mur va suposar la fi del socialisme i del comunisme, però també la caiguda d’uns valors: la dignitat, sacrificar-se per un futur, preocupar-se pel bé comú. Això al seu país natal no es pot dir gaire, explica Todorov, “perquè recorda al que alguns deien que feien però en realitat no feien”. Per acabar la llarga resposta sobre el 9N alemany, el pensador afirma: “Els arguments que avui en dia rebutgen les polítiques del bé comú són conseqüència directa de la caiguda del mur de Berlín”.

La globalització anul·la la voluntat dels pobles

El director de L’Avenç no té temps de fer gaires preguntes perquè les respostes que rep són molt llargues. Malgrat això, el contingut que tenen és tan complert que ni Muñoz s’atreveix a tallar-lo ni el públic vol que ho faci. Però de tant en tant toca seguir qüestionant al pensador convidat. “Què podem fer en un context com aquest, on el pensament econòmic predomina per sobre de tot?” Todorov riu. “Jo això no ho sé”. Però continua: la democràcia tal com la coneixem costa de mantenir-se. Eleccions, partits, debats parlamentaris, un panorama polític amb extrema dreta i extrema esquerra. Europa continua sent una necessitat, però la forma no la permet estar a l’alçada, constata; cap país europeu és prou gran per competir amb el món, però per altra banda no s’aplica la fórmula europea correcta. I cal sumar-hi la globalització. Abans del segle XIX, l’economia formava part de la vida i ara és un objectiu per ella mateixa, explica. “La globalització no és cap mal, però anul·la la voluntat dels pobles. Apareixen empreses que no corresponen a enlloc i a les quals cap govern es pot imposar”. Todorov creu que això és un obstacle per la democràcia. “Hem perdut alguns valors com el bé comú, ara una paraula buida. Tenim molta pluralitat i no pot ser sinònim de falta d’unitat”.

Josep M. Muñoz saluda Tzvetan Todorov durant la conversa a La Pedrera | Foto Fundació Catalunya/La Pedrera

Josep M. Muñoz saluda Tzvetan Todorov durant la conversa a La Pedrera | Foto Fundació Catalunya/La Pedrera

Europa hauria de recordar que és la pàtria del liberalisme però també del socialisme, diu convençut Todorov; si no, la democràcia es redueix a una forma, a votar cada quatre anys, però no deixa petjada en la nostra vida. Ho diu tan segur com quan ha de parlar de Goya, pintor que li encanta i a qui Josep M. Muñoz anomena per acabar. “Goya va veure que era el mateix matar per Jesús que matar per ideals”, diu el convidat. Mentre la gent aplaudeix, Todorov es desprèn dels auriculars i baixa a saludar una dona del públic. Al seu costat, tres noies molt joves esperen que l’historiador els firmi un llibre. A una d’elles, mentre el mirava, se li ha fet un clotet profund a les galtes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. En una bona colla d’espais periodístics apareix el comentari sobre el tàndem 25è aniversari Caiguda Mur de Berlin/Consulta participativa 9N-Catalunya, m’hagués agradat que Josep M.Muñoz hagués estat també redundant i li hagués arrencat algun tipus d’opinió al senyor Todorov. En el fons, quan es parla de globalització, a casa nostra i pel que fa al nostre dret d’autodeterminació, més que treure’n algun suport exterior, el que guanyem és només fredor i compromís zero. Tal com diu l’il·lustre convidat, la democràcia s’ha anat afeblint per la manca d’adversaris i només serveix a les voluptuositats econòmiques. Quina llàstima!,…cal fer alguna cosa urgent per invertir aquesta tendència!.