Turmeda ens torna a posar cara a cara amb l’ase

Una nova edició de la Disputa de l’ase (Barcino), presentada en una botiga d’alimentació, ens porta a reflexionar novament a propòsit de la pretesa superioritat de l’ésser humà sobre la resta d’animals. Una tema tan clàssic com actual. Xavier Marzal hi ha assistit i en fa la crònica a Núvol.

La cultura també es cou en petits actes de barri. La cultura també es tasta i es degusta. Això és el que va demostrar, de manera ben empírica, la presentació d’una nova edició de la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda, un dels nostres grans clàssics medievals. L’edició corre a càrrec de l’editorial Barcino –casa de llibres que sens dubte ja mereix també el qualificatiu de clàssica–, i la presentació es va fer a la botiga d’alimentació saludable La Sopa de Lletres (regentada pels escriptors Dolors Borau i Oriol Izquierdo), en un acte a peu de carrer en què els assistents van poder gaudir de la prosa descarada de Turmeda i d’unes menges per a llepar-se els dits. L’especulació literària i filosòfica no té per què quedar allunyada dels plaers més terrenals i gustatius.

Carles Duarte va fer la introducció de la presentació. Amb la col·lecció «Tast de clàssics», Barcino ofereix la possibilitat d’acostar textos medievals a la sensibilitat contemporània, mitjançant una actualització idiomàtica que els fa propers al lector actual. Així, la col·lecció ja ha publicat obres de March, Jordi de Sant Jordi, Metge, Villena i Roís de Corella. Per al text de Turmeda que ara ens ocupa, la versió –feta a partir de dues traduccions franceses: cal recordar que el text original català es va perdre– ha estat preparada per Albert Mestres i Marta Marfany.

Després de la presentació de Duarte, vam poder escoltar una lectura de fragments, amb auca inclosa. I és aquí on vam poder notar la modernitat de Turmeda. Recordem sumàriament l’argument de l’obra: havent-se mort el Lleó, rei dels animals, la cort dels animals es reuneix per trobar un monarca substitut. Turmeda defensarà la idoneïtat de l’home per al càrrec, per ser un animal superior; els animals, per refutar-lo, trien l’animal més obtús i miserable: l’ase. Així s’entaula la disputa entre l’home i l’ase, amb arguments i contraarguments plens d’ironia i de sàtira que no deixaran l’ésser humà en un lloc tan elevat com el que pretén ocupar, tot i la inevitable victòria final.

La modernitat de l’obra rau, entre altres elements, a constituir una reflexió sobre la posició de l’ésser humà en la natura. Per al cristianisme, l’home és la conclusió de la creació i la fita més elevada. Avui, gairebé sis segles després de l’obra de Turmeda i sabedors ja de la teoria de l’evolució i de molts altres coneixements sobre biologia i l’origen del món, quin és el lloc dels humans en la natura i en el sentit de l’evolució? Aquest és, potser, el tema de fons que plantegen les facècies de Turmeda; o almenys, és el rerefons de modernitat des del qual pot llegir un lector actual. Perquè el caràcter de clàssic d’un text l’atorga la possibilitat de continuar parlant al lector d’una altra època sobre idees i temes atemporals. És això el que busca la col·lecció «Tast de clàssics».

L’acte es va cloure amb un altre tast: el dels plats de La Sopa de Lletres.