Turandot triomfa a comarques

Després de 33 temporades ininterrompudes, la companyia dels Amics de l’Òpera de Sabadell segueix assolint noves fites artístiques que, gràcies al Cicle d’Òpera a Catalunya, podem gaudir arreu de país. Mentre els principals equipaments operístics estatals consumeixen gran part de les escorrialles dels pressupostos públics al servei de capritxosos projectes megalòmans, l’equip liderat per la incombustible Mirna Lacambra és capaç de fer autèntics prodigis escènics d’una gran dignitat i passejar-los per tot Catalunya, com si diguéssim, amb una sabata i una espardenya. Una militància operística que fa possible que a les comarques catalanes puguem gaudir, com a fet excepcional, el que en altres latituds europees es viu amb absoluta normalitat cultural.

Lluny de caure en l’estacament ni el cofoïsme provincià, la companyia sabadellenca va eixamplant els seus horitzons artístics amb la producció de nous títols, el darrer dels quals ha sigut Turandot, la colossal òpera pòstuma de G. Puccini. Un títol que ha requerit, a banda d’un competent i lluidíssim equip d’intèrprets solistes, sumar als esforços de la Simfònica del Vallès i del cor titular, els de les veus de la Polifònica de Puig-reig i de la coral infantil de l’Agrupació Pedagògica de Sant Nicolau, amb un resultat conjunt més que envejable.

En la funció celebrada al Teatre Kursaal de Manresa, el passat 6 de maig, l’inclement rol titular de Turandot fou encarnat per l’esplèndida soprano dramàtica Maribel Ortega, qui va demostrar posseir no tan sols un instrument privilegiat sinó també una intuïtiva sensibilitat canora i una imponent autoritat escènica. Al seu costat, el tenor Eduardo Sandoval va lluir un potent i vigorós instrument que, malgrat no sempre virtuós en el matís, va fer les delícies del públic en el seves intervencions concertants i en l’esperada ària del tercer acte. Montserrat Martí va cantar amb pulcritud i correcció el paper de la desvalguda Liù, exhibint un notable domini dels reguladors, tot i acusar un timbre no sempre homogeni. D’entre el simpàtic trio còmic ministerial, va brillar amb llum pròpia el superb Ping de Carles Daza, magníficament secundat per Bartomeu Guiscafré (Pang) i Marc Sala (Pong). Les intervencions dels veterans Dalmau Gonzàlez (Emperador) i Elia Todisco (Timur) van arrodonir amb gran dignitat l’escollit repartiment escènic.

Els conjunts corals van demostrar intensitat i musculatura en els exigents concertants puccinians i l’orquestra vallesana, tot i no explotar totes les subtilitats i riqueses que atresora la partituta del mestre italià, va acompanyar les veus amb eficàcia i bon ofici, sota l’atenta batuta del mestre Gil de Tejada. La producció escènica, a càrrec de Carles Ortiz i Jordi Galobart, va realçar els diferents quadres amb agilitat escènica i una ajustada i vistosa escenografia.

En finalitzar, el públic, que havia exhaurit les localitats amb setmanes d’antelació (malgrat la gairebé obligada cita futbolera blaugrana) va aplaudir llargament l’equip d’intèrprets i ja va delir pels títols anunciats per a la propera temporada: Les noces mozartianes, l’Otello verdià (primera producció sabadellenca d’aquest títol) i la sempre esperada Madama Butterfly de Puccini. Enhorabona i per molt anys!